Conquesta de Tortosa

Per a altres significats, vegeu «Setge de Tortosa».
Infotaula de conflicte militarConquesta de Tortosa
Reconquesta
Segona Croada

Mapa de la península Ibèrica el 1148

El complex de fortaleses de la Tortosa musulmana, anomenat "La Suda", assetjat el 1148 per un exèrcit croat.
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1148
Coordenades40° 48′ N, 0° 30′ E / 40.8°N,0.5°E / 40.8; 0.5
LlocTortosa
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria catalana
Bàndols
Imperi almoràvit Almoràvits Escut de la Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Escut de la República de Gènova República de Gènova
Comandants
Desconegut Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer IV

La conquesta de Tortosa (àrab: Turtuixa) va tenir lloc de l'u de juliol al 30 de desembre de 1148. Va ser una acció militar de la Segona Croada (1147–49) a Catalunya. Una força multinacional sota el comandament del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona[a] va assetjar la ciutat de Tortosa, que aleshores formava part de l'Emirat Almoràvit, durant sis mesos abans que la guarnició es rendís.

Història

La campanya es va originar en un acord entre Barcelona i la ciutat-estat italiana de Gènova el 1146, després d'una incursió genovesa en territori almoràvit. Al mateix temps, els genovesos també van acordar ajudar els castellans en una expedició contra l'Almeria almoràvit. L'aprovació papal, que connectava els dos esforços ibèrics amb la crida a una segona croada a Terra Santa, es va obtenir l'any següent. Els participants en el setge de Tortosa van ser anomenats «pelegrins» (peregrini), el mateix terme que s'utilitzava per a aquells que anaven de camí a Terra Santa.

El setge en si va ser una batalla molt disputada. Es van emprar màquines de setge a banda i banda. Fins i tot després que es trenqués la muralla exterior, els defensors van lluitar als carrers per evitar que els croats avancessin cap a la ciutadella. Finalment, la ciutadella va ser atacada directament i els defensors van demanar i rebre una treva de quaranta dies abans de rendir-se. No hi va haver massacre ni saqueig, a diferència de la conquesta d'Almeria l'any anterior. Es va permetre que la població, una barreja de musulmans i jueus, es quedés, mentre que la ciutat va ser ràpidament poblada per cristians.

La conquesta de Tortosa va ser un esdeveniment important en la Reconquesta de la Vall de l'Ebre. Ramon Berenguer IV va continuar amb la conquesta de Lleida pel seu compte, sense l'ajuda genovesa ni l'aprovació papal, el 1149.

Fonts

La font més detallada del setge és la breu "Història de la presa d'Almeria i Tortosa" de l'estadista genovès Caffaro di Rustico. Tot i que Caffaro no va ser testimoni presencial de cap dels dos setges, la seva obra es basa en els relats de testimonis presencials. També va ser l'iniciador de la història oficial de Gènova, els "Annals genovesos", en què pren nota dels setges i comenta que ja havien estat "escrits als llibres i cròniques dels genovesos... que van ser testimonis i participants en [els] esdeveniments". Probablement es refereix a la seva pròpia obra, que va ser escrita poc després dels esdeveniments. No esmenta que Gènova vengués la seva part de la ciutat el 1153.[1]

A més de l'obra de Caffaro, els arxius estatals genovesos contenen documents valuosos sobre esdeveniments immediatament anteriors i posteriors al setge, com ara el tractat amb el comte de Barcelona. Aquests s'han publicat al primer volum del Codice diplomatico della Repubblica di Genova.[2]

Les Gestes dels Comtes de Barcelona, una crònica oficial de la casa, esmenta el setge de Tortosa de passada.[3] La captura de la ciutat —i la implicació genovesa— es registra en diversos annals catalans.[4]

Rerefons

Atacs anteriors a Tortosa

Tortosa es troba a 19 km riu Ebre amunt des del Mar Mediterrani.[5] Es troba a la riba est (esquerra) del riu, flanquejada al nord i a l'est per una carena de turons.[6] Era un port marítim amb extenses drassanes i una ciutadella interior anomenada la suda. Una gran zona urbana fora de la suda estava envoltada per una segona muralla (exterior). La població de Tortosa era d'uns 12.000 habitants el 1148 i tenia una reputació cultural al món islàmic.[7][8]

El 1081, Tortosa es va convertir en el centre d'un petit regne independent, la Taifa de Tortosa, sota una branca cadet de la dinastia Hūdid.[7] A partir d'aleshores, va ser un objectiu constant dels exèrcits cristians, ja fos per induir el pagament de tributs (parias) del seu governant o per a la conquesta directa. La captura de Tarragona, seu d'una arxidiòcesi, el 1088 va augmentar el valor de tenir Tortosa, ja que sense ella Tarragona mai no podria ser segura.[9]

El 1092, Gènova i Pisa van llançar un atac conjunt contra Tortosa.[10] El 1095, va ser atacada pel comte Ramon Berenguer II de Barcelona. Dos anys més tard, el 1097, el seu nebot i successor, Ramon Berenguer III, la va assetjar amb l'ajuda d'una flota genovesa. Aquest atac fallit, que es va produir després del llançament de la Primera Croada, tenia alguns dels ingredients d'una guerra santa.[11]

Tortosa va ser capturada pels almoràvits no abans del 1114. Potser va ser capturada poc després per les forces cristianes, però va tornar a mans almoràvits el 1118.[7] El 1116, Ramon Berenguer III va negociar ajuda de Gènova i Pisa, i va rebre l'aprovació papal explícita per a un atac contra Tortosa que mai va arribar a bon port. Una altra expedició planificada el 1121 va rebre els mateixos beneficis que una croada del papa Calixt II, però no va aconseguir engegar-se. El 1128, el comte de Barcelona va negociar assistència naval del comte Roger II de Sicília per a un assalt a Tortosa, però els esdeveniments del sud d'Itàlia van superar els plans. El 1129, el reassentament de Tarragona va començar seriosament. El 1134, el seu germà i successor, Alfons el Batallador, va morir a la batalla de Fraga, enmig d'una campanya dirigida cap a Tortosa. El 1137, Aragó i Barcelona es van unir quan Ramon Berenguer IV es va prometre [b] amb la neboda d'Alfons, la reina Petronil·la d'Aragó. El comte de Barcelona podia així recórrer als recursos aragonesos per a la conquesta de Tortosa.[12]

Reunió d'un exèrcit

Segell parcial de Ramon Berenguer IV, que el representa com un cavaller amb un escut en forma d'estel

El 1146, una flota de Gènova sota el cònsol Caffaro di Rustico va llançar un atac a l'illa de Menorca, controlada pels almoràvits, i després va creuar cap al continent per assetjar la ciutat d'Almeria, que es va veure obligada a pagar un tribut. Durant aquestes operacions, es va arribar a un acord amb el rei Alfons VII de Lleó pel qual una flota genovesa ajudaria Alfons en la conquesta d'Almeria el maig següent a canvi d'un terç de la ciutat i l'exempció de tots els aranzels als dominis d'Alfons. Aquest tractat va servir com a model per a un acord posterior amb Ramon Berenguer IV pel qual els genovesos l'ajudarien a prendre Tortosa després de la captura d'Almeria a canvi d'un terç de la ciutat i una exempció de tarifes a tots els dominis de Ramon Berenguer, que incloïen la Provença, de la qual era regent per al seu nebot.[13][14][9][15]

A més dels provençals, es van reclutar altres exèrcits occitans del sud de França. Guillem VI de Montpeller, senyor de Montpeller, que també va participar en el setge d'Almeria; Bernard d'Anduze, marit d'Ermengarda, vescomtessa de Narbona; Roger Trencavell, comte del Carcassona i vescomte de Besiers; i Pere de Gabarret, vescomte de Bearn, tots van participar en el setge de Tortosa.[9][16][17] Guillem VI anava acompanyat del seu fill, el futur Guillem VII, a qui ja havia promès la seva part de la ciutat després de la seva conquesta.[17]

El 5 d'octubre de 1146, el papa Eugeni III va emetre la butlla Divina dispensatione I animant la participació italiana a la Segona Croada. Una segona butlla, «Divina dispensatione II», es va emetre el 13 d'abril de 1147. Sancionava específicament la vinguda de les expedicions ibèriques com a croades, potser a petició dels genovesos.[1] En aquell moment hi havia tres expedicions d'aquest tipus en planificació. A més de les expedicions contra Tortosa i Almeria, el rei Alfons I de Portugal acabava de conquerir Santarém i es preparava per assetjar Lisboa.[18] El 22 de juny de 1147, Eugeni va emetre una altra butlla que demanava als cristians que ajudessin el comte de Barcelona "en l'expulsió dels infidels i els enemics de la creu de Crist" (ad expugnationem infidelium et inimicorum crucis Christi).[9] També podria haver enviat Nicolau Breakspeare (futur papa Adrià IV) com a llegat no oficial a la península.[11] Com a anglès, Nicolau podria haver estat fonamental per convèncer Balluini de Carona, el líder dels Contingents anglo-normands, sobre la vàlua de l'empresa.[19]

A més de l'exèrcit d'aragonesos, catalans i occitans reclutats dels tres territoris sota el govern de Ramon Berenguer i l'exèrcit genovès reclutat per ell el 1146, a l'exèrcit que va assetjar Tortosa s'hi van unir croats del nord d'Europa, concretament anglesos, flamencs i normands.[5] És probable que alguns o tots els croats anglesos, flamencs i normands fossin veterans de la campanya de Lisboa, tot i que una altra part d'aquell exèrcit angloflamenc havia anat a Terra Santa i en aquell moment participava al setge de Damasc. L'única font que vincula explícitament els anglesos de Tortosa amb els de Lisboa és la Crònica Reial de Colònia, que diu que després van continuar cap a Terra Santa.[20]

Entre els catalans de Ramon Berenguer hi havia alguns cavallers dels ordes militars: Templers del convent de Montblanc,[5] alguns Hospitalers[8] i alguns Cavallers del Sant Sepulcre. Aquests tres ordes van ser els beneficiaris del testament d'Alfons el Batallador, que havia estat ignorat després de la seva mort a favor de la successió de Ramir II, pare de l'esposa de Ramon Berenguer, Petronilla.[6]

Per un acord datat el 25 de maig de 1148, el comte Ermengol VI d'Urgell va servir a l'exèrcit del comte a canvi d'una gran part del territori de Lleida quan aquest lloc va ser conquerit.[16]

Segons les Gestes dels Comtes de Barcelona, l'exèrcit de Ramon Berenguer estava format per 200.000 homes,[4] una estimació més probable és 2.000.[6]

Setge

Envoltant la ciutat

La flota genovesa que havia ajudat a la conquesta d'Almeria, després de deixar enrere una guarnició per a un terç de la ciutat, va viatjar a Barcelona. Des de Barcelona, dues galeres amb dos dels cònsols van tornar a Gènova amb diners del botí d'Almeria per pagar alguns dels deutes de la ciutat. La resta de la flota va passar l'hivern a Barcelona. A la primavera, van arribar reforços.[21] Durant la primavera, es va tallar fusta dels boscos dels voltants de Barcelona per utilitzar-la per a màquines de setge.[6]

La campanya pot haver-se endarrerit per la disputa en curs entre Ramon Berenguer i el rei Garcia Ramires de Navarra,[c], qui sembla que va aprofitar l'oportunitat per prendre la ciutat aragonesa de Tauste al març. El resultat va ser una sèrie de reunions —a Sòria amb Alfons VII i a Gallur amb Garcia Ramires— que van donar lloc a un acord, els detalls del qual no es coneixen, però que va assegurar que la frontera navarroaragonesa es mantindria tranquil·la durant la resta de la campanya de Tortosa.[16]

Les flotes genovesa i catalana van salpar de Barcelona el 29 de juny i van entrar a l'Ebre l'1 de juliol de 1148.[16] La flota genovesa estava sota el comandament dels cònsols Oberto Torre, Filippo di Platealonga, Balduino i Ansario Doria i Ingo i Ansaldo Piso. Es va aturar a tres quilòmetres de la ciutat, mentre els comandants genovesos i Ramon Berenguer feien una inspecció de les defenses de Tortosa.[5] Es va decidir dividir l'exèrcit en tres. La meitat de l'exèrcit genovès, augmentat per alguns cavallers catalans, va acampar a la vora del riu, just fora de les muralles exteriors de la ciutat, al sud. La resta dels genovesos, els catalans i els occitans sota el comandament personal de Ramon Berenguer i el seu senescal, Guillem Ramon II de Montcada, van acampar sobre la ciutat, al turó anomenat Banyera, al nord-est. Els ordes militars i els contingents croats d'Anglaterra, Normandia i Flandes van acampar al costat d'un molí al riu, just al nord de la ciutat.[8]

Assalt a la ciutat

Uns genovesos, impacients per la batalla, van liderar el primer assalt, que va resultar en moltes baixes a banda i banda. Els genovesos van construir dues torres de setge (castellae) i van aconseguir trencar la muralla exterior des del sud-est. Van continuar utilitzant la torre un cop a dins per destruir cases i obrir un camí cap a la mesquita, cosa que només es va aconseguir després de durs combats. Els defensors havien preparat una defensa en profunditat.[5][6]

La força catalanooccitana de Banyera primer havia d'omplir un barranc d'aproximadament 42 m d'amplada i 32 m de profunditat amb fusta i pedres abans de poder assaltar les muralles. Aquesta feina probablement la va fer principalment el contingent genovès. Després van construir una tercera torre amb capacitat per a 300 homes i una màquina de setge llançadora de pedres. Aquesta torre probablement va ser finançada per Ramon Berenguer.[d] Havent estat trencada la muralla exterior, la van pujar fins a les muralles de la ciutadella (suda) des del costat oriental. Els defensors van contraatacar amb els seus propis llançadors de pedres capaços de llançar pedres de 91 kg. Una cantonada de la torre va ser greument danyada per una d'aquestes pedres, però els enginyers genovesos van aconseguir reparar-la. La torre va ser reforçada amb cordes entrellaçades com a defensa antiartilleria.[5][6]

En aquest moment, la paga dels homes de Ramon Berenguer estava endarrerida i la majoria finalment van abandonar el setge. Només una vintena de cavallers —i el contingent genovès— van romandre amb ell. Amb l'ajuda d'alguns mangonels, van trencar les muralles de la *suda* i els defensors van demanar un armistici de quaranta dies el 20 de novembre. Aquest va ser concedit a canvi de cent ostatges. Durant els següents quaranta dies van enviar embaixadors a les altres taifes, especialment a la taifa de Balansīya (València), demanant ajuda, però amb la recent arribada dels almohades a Ibèria, les taifes no es podien permetre debilitar-se per ajudar Tortosa.[5][8][6] Malauradament per a la guarnició de Tortosa, el governant musulmà del sud immediat, Ibn Mardanīsh, estava lligat per tractat a Ramon Berenguer.[24]

Quan va transcórrer l'armistici de quaranta dies, després de sis mesos de setge, els tortosins es van rendir el 30 de desembre.[5] Com deia una carta posterior: "Tortosa, la clau dels cristians, la glòria del poble, un ornament de tot el món, va ser capturada" (Capta est Dertosa, clavis Christianorum, gloria populorum, decor universae terrae).[25]

Durant el setge, els anglesos que van caure en batalla van ser enterrats en un cementiri especial. Després de la rendició, el cementiri va ser lliurat als Cànons del Sant Sepulcre, perquè en la mort els pelegrins poguessin, en cert sentit, complir els seus vots d'anar a Jerusalem.[26]

Conseqüències

Tortosa va ser presa amb un vessament de sang mínim, probablement perquè l'experiència prèvia amb Tarragona havia demostrat la dificultat de repoblar una ciutat amb catalans. A diferència de la seva descripció de la caiguda d'Almeria, Caffaro no esmenta cap botí ni presa d'esclaus a la caiguda de Tortosa.[21][25] La població musulmana i jueva va romandre a la ciutat. Ramon Berenguer va concedir als jueus el sufragi i amplis drets. En canvi, els musulmans estaven confinats a un barri especial, l'«aljama», fora de les muralles.[25] Se'ls va donar un any per lliurar les seves cases a la ciutat.[16] L'«aljama» era parcialment autogovernada, amb els seus propis líders i tribunals «xària». A canvi del dret a practicar lliurement la seva religió, els habitants de l'«aljama» pagaven un impost al comte.[25] En el moment de la rendició, també havien de pagar una indemnització.[6]

La ciutat emmurallada estava dividida en terços. La «suda» i el govern de la ciutat van ser donats al senescal Guillem Ramon. El port i les drassanes van anar a parar a Gènova. La resta va anar a Ramon Berenguer, que va concedir una cinquena part dels ingressos del camp i dels castells perifèrics als templers, que estaven encarregats de mantenir un perímetre defensiu.[5] El 1150, el terç genovès estava sota el control de Balduino di Castro i Guglielmo Tornello, però el 1153 la ciutat va vendre la seva part de Tortosa a Ramon Berenguer per 16.000 maravedins.[21] Els contingents anglonormands a Tortosa van ser recompensats amb terres i cases tant dins com fora de les muralles de la ciutat. Un nombre significatiu d'ells es van allotjar a la nova ciutat fronterera, com es demostra en el gran nombre de cartes que sobreviuen als arxius monàstics i catedralicis.[27]

Després de la captura de Tortosa, Ramon Berenguer va dirigir un exèrcit reforçat uns 90 kilometres terra endins per assetjar Lleida a la primavera de 1149. El 24 d'octubre, Lleida va capitular. Aquesta campanya, duta a terme per iniciativa del comte, va ser sense ajuda genovesa ni angloflamenca. No sembla que els contemporanis la consideressin una croada, tot i que la importància estratègica de Lleida era possiblement més gran que la de Tortosa.[8]

Notes

  1. ↑ L'any de la conquesta, 1148, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV era príncep d'Aragó per raó del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó. El primer rei de la Corona d'Aragó pròpiament dit fou el seu fill, Alfons el Cast.
  2. ↑ El matrimoni no es va formalitzar fins al 1150.
  3. ↑ La disputa va sorgir de l'anul·lació del testament d'Alfons el Batallador. Quan Aragó va anar a mans de Ramir II, Navarra, que havia estat governada per Aragó des del 1076, va anar a mans de Garcia Ramires
  4. ↑ En un document datat el 15 d'octubre de 1148, Ramon va comprometre el poble de Viladecans a obtenir un préstec de 50 lliures de plata de la catedral de Barcelona. Aquesta carta va ser redactada al setge de Tortosa i probablement la plata va ser necessària per finançar les operacions militars en curs: "Que sàpiga a tots que jo, Raimon, comte de Barcelona, príncep d'Aragó i marquès, treballant per l'honor de Déu i el sant augment del cristianisme en el setge de Tortosa, per més necessitat i per molts costos que accepto a costa d'Espanya. tresor de la seu de Barcelona... cinquanta lliures de plata" (Omnibus sit notum quoniam ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et marchio, pro honore Dei et sancte Christianitatis augmento in obsisione Dertose laborans pro maximis necessitatibus et multis expensis quas ibidem facio ad detrimentum Yspanie, accipio de tesauro Barchinonensis sedis ... quinquaginta libras argenti).[22] El terme "Espanya" aquí significa al-Àndalus (l'Espanya musulmana) i contrasta amb el cristianisme (cristiandat).[23]

Referències

  1. 1 2 Hall i Phillips, 2013, p. 36–40.
  2. ↑ Rogers, 2002, p. 177.
  3. ↑ Rogers, 2002, p. 157.
  4. 1 2 Barrau Dihigo i Massó i Torrents, 2007, p. 39.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Odio, 2010, p. 362–63.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 Rogers, 2002, p. 179–82.
  7. 1 2 3 Viguera Molins, 2000, p. 739.
  8. 1 2 3 4 5 Jaspert, 2001, p. 95.
  9. 1 2 3 4 Jaspert, 2001, p. 94.
  10. ↑ Jaspert, 2001, p. 93.
  11. 1 2 Jaspert, 2001, p. 92.
  12. ↑ Stalls, 1995, p. 16 i 55.
  13. ↑ Phillips, 2007, p. 252–54.
  14. ↑ Constable, 1953a, p. 214.
  15. ↑ Epstein, 1996, p. 49.
  16. 1 2 3 4 5 Reilly, 1998, p. 102–03.
  17. 1 2 Défourneaux, 1949, p. 177.
  18. ↑ Riley-Smith, 2005, p. 124.
  19. ↑ Villegas-Aristizábal, 2009, p. 72.
  20. ↑ Constable, 1953b, p. 526.
  21. 1 2 3 Epstein, 1996, p. 51.
  22. ↑ Bisson, 1984, vol. II, pàg. 259, doc. 142: Jurament de Viladecans.
  23. ↑ Virgili i Colet, 2001, p. 21.
  24. ↑ Jaspert, 2001, p. 106, n. 48.
  25. 1 2 3 4 Jaspert, 2001, p. 96.
  26. ↑ Jaspert, 2001, p. 90.
  27. ↑ Villegas-Aristizábal, 2009, p. 84–129.

Bibliografia

Bibliografia addicional

  • Belza, Julio «La conquista de Tortosa en su aspecto militar». Revista de Historia Militar, vol. 5, 1961, p. 31–50.
  • Hiestand, Rudolf «Reconquista, Kreuzzug und heiliges Grab: Die Eroberung von Tortosa 1148 im Lichte eines neuen Zeugnisses». Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, vol. 31, 1984, p. 136–57.
  • Hillenbrand, Carol «A Neglected Episode of the Reconquista: A Christian Success in the Second Crusade». Revue des études islamiques, vol. 54, 1986, p. 163–70.
  • Virgili i Colet, Antoni. ...Ad detrimendum Hispanie...: Conquesta i feudalització de la ciutat i la regió de Tortosa, 1995. 
  • Virgili i Colet, Antoni. «Conquesta i feudalització de la regió de Tortosa (1148–1200)». A: Les darreres investigacions arxivístiques de la historia de Tortosa, 1995, p. 36–49. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.