Consell General Interinsular

Infotaula d'organitzacióConsell General Interinsular
Dades
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 juny 1978
Data de dissolució o abolició1r març 1983 Modifica el valor a Wikidata
Períodesegle XX Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

El Consell General Interinsular (CGI) fou la primera institució d'autogovern dels temps moderns de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.[1] Era una mena de confederació dels tres consells insulars.[2] Es va constituir al Castell de Bellver de Palma el 28 de juliol de 1978 amb els membres de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears a més de Josep Taradellas, president de la Generalitat Catalana així com reprensentants d'Aragó i València,[2] i alhora es va dissoldre la Diputació Provincial.[3] El CGI no tenia gaire competències més que la diputació, perquè no tenia gaire recursos i el govern central a Madrid mantenia molt de poder de decisió.[4]

Va ser dissolt ipso facto l'1 de març de 1983 per la constitució del primer govern balear que d'ençà assumeix totes les competències del CGI.[5]

Regulació

El Consell General Interinsular va ser creat pel Reial decret llei 18/1978, de 13 de juny, (avui caducat) que va instaurar el règim preautonòmic a les Illes Balears, al mateix temps que establia els consells insulars com a òrgans de govern de cada illa.[6] Poc després, la Llei 39/1978, de 17 de juliol, d'eleccions locals, va definir l'elecció dels membres.[7] Aquesta darrera norma va ser desenvolupada pel Reial decret 119/1979, de 26 de gener, que regulava les eleccions dels consells insulars.[8]

D'acord amb el Reial decret 18/1978, transitòriament i fins a la celebració de les eleccions de 3 d'abril de 1979 els membres del CGI foren quinze, elegits pels parlamentaris insulars, i amb un mínim de tres per illa.[6] A partir de la Llei 39/1978, els membres passaren a ser vint-i-quatre: dotze per Mallorca, sis per Menorca, i sis per Eivissa i Formentera, elegits pels corresponents consells insulars.[7]

Primers membres

Unió de Centre Democràtic va proposar Jeroni Albertí i Picornell, Ranúro Pérez-Maura Herrera, Guillem de Olives Pons, Raimon Clar Garau, Santiago Rodríguez-Miranda Gómez, Miquel Duràn Pastor, Francesc Garí Mir, Joan Sintes Anglada, Ricard Curtoys Escandell, i Antoni Calafat Mayans.

El Partit Socialista Obrer Espanyol va proposat Josep Caules Juan, Manuel Mora Esteva, Félix Pons Irazazábal i Emilio Alonso Sarmiento. Finalment, el Senador Abel Matutes, en nom d'Aliança Popular va presentar la seva pròpia candidatura.

Després d'una votació secreta entre ells sortiren elegits els 15 membres, amb al manco 3 per cada illa, amb els següents resultats: Jeroni Albertí, Ramiro Pérez-Maura, Guillem D'Olives, Raimon Clar, Santiago Rodríguez-Miranda, Miquel Duràn, Francesc Gari, Joan Sintes, Ricard Curtoys, Antoni Calafat i Abel Mautes van obtenir onze vots. Josep Caules, Manuel Mora, Emilio Alonso i Fèliz Pons van obtenir deu vots.[9]

Organització

La Llei d'eleccions locals va estructurar el Consell General Interinsular amb un president, triat entre els membres, i amb un òrgan col·legiat, anomenat Comissió de Govern, format per un nombre no superior a la cinquena part del total dels seus components, i integrat de forma proporcional a la representació de cada partit polític dins el CGI.

En foren els presidents el mallorquí Jeroni Albertí (1979-1982)[10] i el menorquí Francesc Tutzó (setembre 1982- maig 1983), ambdós de la UCD.

Primer Consell General Interinsular

El president Jeroni Albertí nomenà el 9 d'octubre de 1978 a Guillem de Olives Pons com a Vicepresident del Consell General Interinsular, Vicenç Matas Morro com a secretari i a més els següents consellers delegats:[11]

  • Interior: Joan Josep Ribas Guasch
  • Economia i Hisenda: Francesc Jover Balaguer
  • Ordenació del Territori, Urbanisme, Estatge i Medi Ambient: Miquel Pascual Amorós
  • Agricultura: Miquel Capó Galmés
  • Indústria: Pere Joan Morey Ballester
  • Comerç i Turisme: Jaume Canudas Martínez
  • Transports i Comunicacions: Antoni Borràs Llabrés
  • Sanitat, Treball i Seguretat Social: Joan A. Seguí Mercadal
  • Educació i Cultura: Josep Francesc Conrado de Villalonga

Competències

Per ser les Illes Balears un territori uniprovincial, en virtut del Reial decret 119/1979 el CGI va assumir les funcions fins aleshores desenvolupades per la Diputació provincial, que desaparegué després de les eleccions de 3 d'abril de 1979. Al marge d'això, a partir de 1979 l'Estat traspassà al CGI unes competències mitjançant decrets de transferència. A la vegada, el CGI en va delegarà en els consells insulars algunes, i per això la disposició transitòria novena (cinquena després de la reforma de 1999) de l'Estatut d'autonomia de 1983 manava que, un cop en vigor, la comunitat autònoma havia de respectar les competències que els consells insulars haguessin rebut del CGI.

Referències

  1. ↑ Payeras, Miquel «El Consell General Interinsular, oblidat» (pdf). El Temps, 7 octubre 2008, p. 64-65.
  2. 1 2 Payeras, 7 octubre 2008, p. 64.
  3. ↑ «Història del Consell Insular de Menorca». Consell Insular de Menorca. Arxivat de l'original el 2023-05-23. [Consulta: 25 desembre 2025].
  4. ↑ Payeras, 7 octubre 2008, p. 65.
  5. ↑ Sansano Costa, Catalina. «Consell General Interinsular». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, 2025.
  6. 1 2 Suàrez Gonzàles, Adolfo «Real Decreto-ley 18/1978, de 13 de junio, por el que se aprueba el régimen preautonómico para el archipiélago Balear» (en castellà). Butlletí oficial de l'Estat, 155, 30-06-1978.
  7. 1 2 Hernández Gil, Anton io «Ley 39/1978, de 17 de julio, de elecciones locales» (en castellà). Butlletí oficial de l'Estat, 173, 21-07-1978, p. 17267 a 17275.
  8. ↑ Martin Vila, Rodolfo «Real Decreto 119/1979, de 26 de enero, por el que se regulan las elecciones de los Consejos Insulares del Archipiélago Balear» (en castellà). Butlletí oficial de l'Estat, 24, 27 gener 197ç, p. 2098 a 2099.
  9. ↑ Acta de la reunió dels parlamentaris de les Illes Balears celebrada dia 24 de juliol de 1978 al Palau de la Diputació  PDF
  10. ↑ F.V.. «Mor Jeroni Albertí als 96 anys, el primer president del Consell General Interinsular». Fora Vila, 22 febrer 2024. [Consulta: 25 desembre 2025].
  11. ↑ Nomenament de vicepresident del Consell, secretari i organització interna del consell  PDF
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.