Constant de Catalan

En matemàtiques, la constant de Catalan (denotada K (en aquest article),  G (per exemple, Borwein et al. 2004, p. 49), o C (Wolfram Language)), anomenada així en honor del matemàtic franco-belga Eugène Charles Catalan, és el nombre definit per:

on és la funció beta de Dirichlet.

El seu valor numèric és aproximadament:[1]

(seqüència A006752, OEIS)

No se sap si és irracional, i molt menys transcendent.[2]

Concretament, la constant de Catalan es defineix com el valor numèric de la següent integral:

on és la integral el·líptica de primera espècie.

La sèrie similar, però aparentment més complicada

es pot avaluar exactament i val .

Identitats integrals

Algunes identitats que impliquen integrals definides inclouen:

on les últimes tres fórmules estan relacionades amb les integrals de Malmsten.[3]

Si és la integral el·líptica completa de primera espècie, com a funció del mòdul el·líptic , llavors

Amb la funció gamma

La integral

és una funció especial coneguda, anomenada integral tangent inversa, i estudiada àmpliament per Srinivasa Ramanujan.

Usos

apareix en combinatòria, així com en valors de la segona funció poligamma, també anomenada funció trigamma, a arguments fraccionaris:

Simon Plouffe ofereix una col·lecció infinita d'identitats entre la funció trigamma, i la constant de Catalan; aquestes es poden expressar com a camins en un graf.

En la topologia en dimensions baixes, la constant de Catalan és un múltiple racional del volum d'un octàedre hiperbòlic ideal i, per tant, del volum hiperbòlic del complement de la baula de Whitehead.[4]

També apareix en relació amb la distribució hiperbòlica secant.

Relació amb altres funcions especials

La constant de Catalan es produeix amb freqüència en relació amb la funció de Clausen, la integral tangent inversa, la integral de sinus inversa, la funció G-Barnes, així com les integrals i les sèries que es poden sumar en funció de les funcions esmentades.

Com a exemple concret, expressant primer la integral tangent inversa en la seva forma tancada (en termes de funcions Clausen) i després expressant les funcions Clausen en termes de la funció G-Barnes, s'obté la següent expressió (vegeu la funció de Clausen per a més informació) :

.

Si es defineix el transcendent de Lerch (relacionat amb la funció zeta de Lerch) per

llavors

Sèries de convergència ràpida

Les dues fórmules següents impliquen sèries de convergència ràpida i, per tant, són adequades per al càlcul numèric:

i

Els fonaments teòrics d'aquesta sèrie es donen per Broadhurst, per a la primera fórmula,[5] i Ramanujan, per a la segona fórmula.[6] Els algorismes per a l'avaluació ràpida de la constant de Catalan van ser construïts per E. Karatsuba.[7][8]

Dígits coneguts

El nombre de dígits coneguts de la constant de Catalan (K) ha augmentat de manera espectacular durant les últimes dècades. Això es deu tant a l'augment de rendiment de les computadores com a les millores algorítmiques.[9]

Nombre de dígits decimals coneguts de la constant de Catalan
DataDígits decimalsCàlcul realitzat per...
183216Thomas Clausen
185819Carl Johan Danielsson Hill
186414Eugène Charles Catalan
187720James W. L. Glaisher
191332James W. L. Glaisher
199020.000Greg J. Fee
199650.000Greg J. Fee
1996 (14 d'agost)100.000Greg J. Fee i Simon Plouffe
1996 (29 de setembre)300.000Thomas Papanikolaou
19961.500.000Thomas Papanikolaou
19973.379.957Patrick Demichel
1998 (4 de gener)12.500.000Xavier Gourdon
2001100.000.500Xavier Gourdon i Pascal Sebah
2002201.000.000Xavier Gourdon i Pascal Sebah
2006 (octubre)5.000.000.000Shigeru Kondo i Steve Pagliarulo[10]
2008 (agost)10.000.000.000Shigeru Kondo i Steve Pagliarulo[11]
2009 (31 de gener)15.510.000.000Alexander J. Yee i Raymond Chan[12]
2009 (16 d'abril)31.026.000.000Alexander J. Yee i Raymond Chan[12]
2015 (7 de juny)200.000.001.100Robert J. Setti[13]
2016 (12 d'abril)250.000.000.000Ron Watkins[13]
2019 (16 de febrer)300.000.000.000Tizian Hanselmann[13]
2019 (29 de març)500.000.000.000Mike A i Ian Cutress[13]

Referències

  1. ↑ Papanikolaou, Thomas. «Catalan's Constant to 1,500,000 Places» (en anglès). Gutenberg.org, 01-03-1997.
  2. ↑ Nesterenko, Yu. V. «On Catalan's constant» (en anglès). Proceedings of the Steklov Institute of Mathematics, 292(1), 1-2016, p. 153–170. DOI: 10.1134/s0081543816010107.
  3. ↑ Iaroslav, Blagouchine «Rediscovery of Malmsten's integrals, their evaluation by contour integration methods and some related results» (en anglès). The Ramanujan Journal, 35, 2014, p. 21-110. Arxivat de l'original el 2018-10-02. DOI: 10.1007/s11139-013-9528-5 [Consulta: 26 juny 2019]. Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine.
  4. ↑ Agol, Ian «The minimal volume orientable hyperbolic 2-cusped 3-manifolds» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, 138(19), 2010, p. 3723–3732. DOI: 10.1090/S0002-9939-10-10364-5. «arxic. 0804.0043»
  5. ↑ Broadhurst, D. J.. Polylogarithmic ladders, hypergeometric series and the ten millionth digits of ζ(3) and ζ(5) (en anglès), 1998. «math.CA/9803067»
  6. ↑ Berndt, B. C.. Ramanujan's Notebook, Part I (en anglès). Springer Verlag, 1985.
  7. ↑ Karatsuba, E. A. «Fast evaluation of transcendental functions» (en anglès). Probl. Inf. Transm., 27(4), 1991, p. 339–360. «zbl. 0754.65021»
  8. ↑ Karatsuba, E. A.. Scientific Computing, Validated Numerics, Interval Methods (en anglès), 2001, p. 29–41. «Fast computation of some special integrals of mathematical physics»
  9. ↑ ; Sebah, P.«Constants and Records of Computation».
  10. ↑ «Shigeru Kondo's website». Arxivat de l'original el 2008-02-11. [Consulta: 31 gener 2008].
  11. ↑ Constants and Records of Computation
  12. 1 2 Large Computations
  13. 1 2 3 4 Catalan's constant records using YMP

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs