Funció G-Barnes

En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials. Fins als factors elementals, és un cas especial de la funció gamma doble.

Es relaciona amb la funció Gamma, la funció K i la constant de Glaisher-Kinkelin. Posteriorment va ser nomenada en honor del matemàtic Ernest William Barnes (1874-1953).[1]

Formalment, la funció G-Barnes es defineix en la següent forma del producte de Weierstrass:

on és la constant d'Euler-Mascheroni, exp (x)= ex, i ∏ és el producte.

Equacions funcionals i arguments enters

La funció G-Barnes satisfà l'equació funcional

amb normalització G (1) = 1.[Nota 1]

L'equació funcional implica que G té els següents valors en arguments enters:

(en particular, ) i per tant

on denota la funció gamma, i K denota la funció K.

L'equació funcional defineix de forma exclusiva la funció G-Barnes si és afegida la condició de convexitat: .[2]

Fórmula de reflexió 1.0

L'equació de diferència per a la funció G-Barnes, en conjunció amb l'equació funcional per a la funció gamma, pot ser utilitzada per a obtenir la següent fórmula de reflexió per a la funció de G-Barnes (originalment proporcionada per Hermann Kinkelin):

La integral logaritme-tangent del costat dret pot ser avaluada per parts en termes de la funció de Clausen (d'ordre 2), com es mostra a continuació:

La prova d'aquest resultat depèn de la següent avaluació de la integral cotangent: la introducció de la notació per a la integral logaritme-tangent, i utilitzant , s'obté la següent integració per parts:

Substituint en la integral dona

La funció Clausen (d'ordre 2) té la representació integral

No obstant això, dins de l'interval , el signe de valor absolut de l'integrant es pot ometre, ja que el valor de la integral de la funció «mig-sinus» és estrictament positiva i diferent de zero. Comparant aquesta definició amb el resultat anterior per l'integral logaritme-tangent, es manté clarament la següent relació:

Per tant, després d'una lleugera reordenació dels termes, la verificació està completa:

Usant la relació i dividint la fórmula de reflexió per un factor de dona la forma equivalent:[Nota 2]

Fórmula de reflexió 2.0

Reemplaçant z per (1/2) − z'' en la fórmula de reflexió anterior dona, després d'una certa simplificació, la fórmula equivalent que es mostra a continuació (que implica als polinomis de Bernoulli):

Ampliació de la sèrie de Taylor

Pel teorema de Taylor, i tenint en compte les derivades logarítmiques de la funció G-Barnes, es pot obtenir la següent ampliació de la sèrie:

Això és vàlid per a . Aquí, és la funció zeta de Riemann:

Exponenciant banda i banda de l'ampliació de Taylor dona:

Comparant això amb la forma del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes, dona la següent relació:

Per a té la següent ampliació de Taylor:

Fórmula de multiplicació

Igual que la funció gamma, la funció G-Barnes també té una fórmula de multiplicació:[4]

on és una constant donada per:

Aquí, és la derivada de la funció zeta de Riemann, i és la constant de Glaisher-Kinkelin.

Expansió asimptòtica

El logaritme de G(z + 1) té la següent expansió asimptòtica, establert per Barnes:

Aquí, són els nombres de Bernoulli i és la constant de Glaisher-Kinkelin.[Nota 3]

Aquesta expansió és vàlida per a en qualsevol sector que no conté l'eix real negatiu amb gran.

Relació amb la integral del logaritme de gamma

La integral logaritme-gamma pot ser avaluada en termes de la funció G-Barnes.[Nota 4]

La prova és una mica indirecta, i consisteix en considerar primer la diferència logarítmica de la funció gamma i de la funció G-Barnes:

on

i és la constant d'Euler-Mascheroni.

Prenent el logaritme de les formes del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes i de la funció gamma dona:

Una petita simplificació i una reordenació dels termes dona l'expansió de la sèrie:

Finalment, prenent el logaritme de la forma del producte de Weierstrass de la funció gamma, i integrant en l'interval s'obté:

Igualant les dues avaluacions es completa la demostració:

Relació amb la funció K

La funció G-Barnes està estretament relacionada amb la funció gamma i amb la funció K.

Per als nombres naturals n, tenim

Per a tot tenim

[6]

Valors particulars

Per a tenims els següents valors particulars:

on és la constant de Catalan, i és la constant de Glaisher-Kinkelin per la qual

Notes

  1. ↑ Vegeu la similitud entre l'equació funcional de la funció G-Barnes i la funció gamma d'Euler:
  2. ↑ Veure Adamchik[3] per a una forma equivalent de la fórmula de reflexió, però amb una prova diferent.
  3. ↑ Hi ha que tenir en compte pot haver una confusió amb el nombre Bernoulli , escrit així en l'època de Barnes[5] i que actualment ja no s'escriu així.
  4. ↑ Aquest resultat es troba en Adamchik,[3] però ho va afirmar sense proves.

Referències

  1. ↑ E. W. Barnes, "The theory of the G-function", Quarterly Journ. Pure and Appl. Math. 31 (1900), 264–314.
  2. ↑ M. F. Vignéras, L'équation fonctionelle de la fonction zêta de Selberg du groupe mudulaire SL, Astérisque 61, 235–249 (1979).
  3. 1 2 Adamchik, Viktor S. «Contributions to the Theory of the Barnes function».
  4. ↑ I. Vardi, Determinants of Laplacians and multiple gamma functions, SIAM J. Math. Anal. 19, 493–507 (1988).
  5. ↑ E. T. Whittaker and G.N.Watson, "A course of modern analysis", CUP.
  6. ↑ Eric Weisstein: Hyperfactorial

Enllaços externs