En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials. Fins als factors elementals, és un cas especial de la funció gamma doble.
Es relaciona amb la funció Gamma, la funció K i la constant de Glaisher-Kinkelin. Posteriorment va ser nomenada en honor del matemàtic Ernest William Barnes (1874-1953).[1]
Formalment, la funció G-Barnes es defineix en la següent forma del producte de Weierstrass:

on
és la constant d'Euler-Mascheroni, exp (x)= ex, i ∏ és el producte.
Equacions funcionals i arguments enters
La funció G-Barnes satisfà l'equació funcional

amb normalització G (1) = 1.[Nota 1]
L'equació funcional implica que G té els següents valors en arguments enters:

(en particular,
) i per tant

on
denota la funció gamma, i K denota la funció K.
L'equació funcional defineix de forma exclusiva la funció G-Barnes si és afegida la condició de convexitat:
.[2]
Fórmula de reflexió 1.0
L'equació de diferència per a la funció G-Barnes, en conjunció amb l'equació funcional per a la funció gamma, pot ser utilitzada per a obtenir la següent fórmula de reflexió per a la funció de G-Barnes (originalment proporcionada per Hermann Kinkelin):

La integral logaritme-tangent del costat dret pot ser avaluada per parts en termes de la funció de Clausen (d'ordre 2), com es mostra a continuació:

La prova d'aquest resultat depèn de la següent avaluació de la integral cotangent: la introducció de la notació
per a la integral logaritme-tangent, i utilitzant
, s'obté la següent integració per parts:
![{\displaystyle {\begin{aligned}Lc(z)&=\int _{0}^{z}\pi x\cot \pi x\,dx\\&=z\log(\sin \pi z)-\int _{0}^{z}\log(\sin \pi x)\,dx\\&=z\log(\sin \pi z)-\int _{0}^{z}{\Bigg [}\log(2\sin \pi x)-\log 2{\Bigg ]}\,dx\\&=z\log(2\sin \pi z)-\int _{0}^{z}\log(2\sin \pi x)\,dx.\end{aligned}}}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/d1bdeb10a6dac7509f460002fb2b81166156d54c.svg)
Substituint
en la integral dona

La funció Clausen (d'ordre 2) té la representació integral

No obstant això, dins de l'interval
, el signe de valor absolut de l'integrant es pot ometre, ja que el valor de la integral de la funció «mig-sinus» és estrictament positiva i diferent de zero. Comparant aquesta definició amb el resultat anterior per l'integral logaritme-tangent, es manté clarament la següent relació:

Per tant, després d'una lleugera reordenació dels termes, la verificació està completa:

Usant la relació
i dividint la fórmula de reflexió per un factor de
dona la forma equivalent:[Nota 2]

Fórmula de reflexió 2.0
Reemplaçant z per (1/2) − z'' en la fórmula de reflexió anterior dona, després d'una certa simplificació, la fórmula equivalent que es mostra a continuació (que implica als polinomis de Bernoulli):


Ampliació de la sèrie de Taylor
Pel teorema de Taylor, i tenint en compte les derivades logarítmiques de la funció G-Barnes, es pot obtenir la següent ampliació de la sèrie:

Això és vàlid per a
. Aquí,
és la funció zeta de Riemann:

Exponenciant banda i banda de l'ampliació de Taylor dona:
![{\displaystyle {\begin{aligned}G(1+z)&=\exp \left[{\frac {z}{2}}\log 2\pi -\left({\frac {z+(1+\gamma )z^{2}}{2}}\right)+\sum _{k=2}^{\infty }(-1)^{k}{\frac {\zeta (k)}{k+1}}z^{k+1}\right]\\&=(2\pi )^{z/2}\exp \left[-{\frac {z+(1+\gamma )z^{2}}{2}}\right]\exp \left[\sum _{k=2}^{\infty }(-1)^{k}{\frac {\zeta (k)}{k+1}}z^{k+1}\right].\end{aligned}}}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/8a14a61edb8ebfe3f2191791d862f62578d5cd53.svg)
Comparant això amb la forma del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes, dona la següent relació:
![{\displaystyle \exp \left[\sum _{k=2}^{\infty }(-1)^{k}{\frac {\zeta (k)}{k+1}}z^{k+1}\right]=\prod _{k=1}^{\infty }\left\{\left(1+{\frac {z}{k}}\right)^{k}{\text{exp}}\left({\frac {z^{2}}{2k}}-z\right)\right\}}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/d8b4acb2a934c7c3ad2ffa2699a1e4842e40338d.svg)
Per a
té la següent ampliació de Taylor:

Fórmula de multiplicació
Igual que la funció gamma, la funció G-Barnes també té una fórmula de multiplicació:[4]

on
és una constant donada per:

Aquí,
és la derivada de la funció zeta de Riemann, i
és la constant de Glaisher-Kinkelin.
Expansió asimptòtica
El logaritme de G(z + 1) té la següent expansió asimptòtica, establert per Barnes:

Aquí,
són els nombres de Bernoulli i
és la constant de Glaisher-Kinkelin.[Nota 3]
Aquesta expansió és vàlida per a
en qualsevol sector que no conté l'eix real negatiu amb
gran.
Relació amb la integral del logaritme de gamma
La integral logaritme-gamma pot ser avaluada en termes de la funció G-Barnes.[Nota 4]

La prova és una mica indirecta, i consisteix en considerar primer la diferència logarítmica de la funció gamma i de la funció G-Barnes:

on

i
és la constant d'Euler-Mascheroni.
Prenent el logaritme de les formes del producte de Weierstrass de la funció G-Barnes i de la funció gamma dona:

![{\displaystyle -z\left[\log z+\gamma z+\sum _{k=1}^{\infty }{\Bigg \{}\log \left(1+{\frac {z}{k}}\right)-{\frac {z}{k}}{\Bigg \}}\right]}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/bcbf79b2c54bcac489a724c983c67464c6666585.svg)
![{\displaystyle -\left[{\frac {z}{2}}\log 2\pi -{\frac {z}{2}}-{\frac {z^{2}}{2}}-{\frac {z^{2}\gamma }{2}}+\sum _{k=1}^{\infty }{\Bigg \{}k\log \left(1+{\frac {z}{k}}\right)+{\frac {z^{2}}{2k}}-z{\Bigg \}}\right]}](./_assets_/eb734a37dd21ce173a46342d1cc64c92/aa3ac8dd0cc433b84f623daa4e3703f422f93ab5.svg)
Una petita simplificació i una reordenació dels termes dona l'expansió de la sèrie:


Finalment, prenent el logaritme de la forma del producte de Weierstrass de la funció gamma, i integrant en l'interval
s'obté:


Igualant les dues avaluacions es completa la demostració:

Relació amb la funció K
La funció G-Barnes està estretament relacionada amb la funció gamma i amb la funció K.
Per als nombres naturals n, tenim

Per a tot
tenim
[6]
Referències
- ↑ E. W. Barnes, "The theory of the G-function", Quarterly Journ. Pure and Appl. Math. 31 (1900), 264–314.
- ↑ M. F. Vignéras, L'équation fonctionelle de la fonction zêta de Selberg du groupe mudulaire SL
, Astérisque 61, 235–249 (1979).
- 1 2 Adamchik, Viktor S. «Contributions to the Theory of the Barnes function».
- ↑ I. Vardi, Determinants of Laplacians and multiple gamma functions, SIAM J. Math. Anal. 19, 493–507 (1988).
- ↑ E. T. Whittaker and G.N.Watson, "A course of modern analysis", CUP.
- ↑ Eric Weisstein: Hyperfactorial