Coronela

Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida,[1] Coronela de Tortosa,[2] Coronela de Tarragona[3] o coronela de Manresa,[4] ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis. El terme coronela per definir l'organització militar dels gremis apareix el 1704.

Referències

  1. ↑ Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 321. ISBN 8484094545.
  2. ↑ Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (en castellà). Revista Hidalguía, 1978, p. 46. ISBN 8400037871.
  3. ↑ Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 89. ISBN 8497912276.
  4. ↑ Cerro Nargáñez, Rafael. «Austracistas en la Administración Territorial bajo el reinado de Felipe Vlos alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746)». A: Felipe V y su tiempo: congreso internacional (en castellà). vol.2. Institución Fernando el Católico, 2004, p. 463. ISBN 84-7820-767-8.

Bibliografia