Coua de Delalande
Coua delalandei  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | extint |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Cuculiformes |
| Família | Cuculidae |
| Gènere | Coua |
| Espècie | Coua delalandei Temminck, 1827 Coua delalandei |
El coua de Delalande[1] (Coua delalandei) és un ocell extint de la família dels cucúlids (Cuculidae) que habitava l'illa de Santa Maria, propera a Madagascar.[2]
Descripció
La descripció que fa Temminck publicada l'any 1838 és la següent:[3]
| « | Aquest bell ocell, que el difunt Delalande va enriquir a les col·leccions del Museu de París, no es troba entre les espècies que aquest viatger va trobar a les parts de la colònia del Cap de Bona Esperança, que va explorar amb l'objectiu de recollir exemplars d'història natural d'aquest extrem sud d'Àfrica; va comprar les restes del nostre Coua a un viatger estranger que tornava de Madagascar. Dediquem aquesta nova espècie a la memòria de Delalande, com a homenatge a la seva gran activitat i la cura que va tenir en reunir col·leccions zoològiques a l'Àfrica i al Brasil que decoren el Museu de París.
Aquest Coua és el més gros de les espècies del gènere; és gairebé inferior en bellesa al Coua brasiler, il·lustrat en aquesta col·lecció amb el nom de Geoffroy Coua. El bec és gran i ample, i els peus molt llargs tenen dits curts i forts. Una extensa nuesa, que s'estén fins a la base del bec, cobreix les galtes; a jutjar per l'exemplar dissecat, sembla que el plomatge, quan era en vida, és blau fosc; unes pestanyes llargues i rígides voregen la vora superior de la parpella. Totes les parts superiors del cos i les ales són d'un bonic violeta amb reflexos bronze; la cua és d'un violeta bronze amb reflexos verd fosc; les puntes de totes les plomes de vol laterals són blanques; la gola, la part frontal del coll, el pit i gran part del ventre són d'un blanc pur; la part inferior del ventre, els tarsos, l'abdomen i les cobertores subcaudals són de color marró-granate. Els peus són blavosos i el bec és negre. Longitud total: 30 centímetres. La pàtria que Delalande assigna a aquesta espècie és l'illa de Madagascar. L'únic exemplar es troba a les galeries del Museu de París. |
» |
Distribució i hàbitat
El coua de Delalande es coneix a partir de diversos exemplars recollits a l'illa de Santa Maria, Madagascar, citat per darrera vegada en 1834. S'ha informat que l'espècie es trobava formalment al continent, però no hi ha proves directes en aquest sentit.[4]
Era una espècie terrestre de selva tropical primària. Les observacions d'Ackerman (1841) suggereixen que la principal font d'aliment eren els mol·luscs.[5]
Extinció
La desforestació completa de l'illa de Santa Maria va ser presumiblement la causa última de l'extinció. Tanmateix, a més de la desforestació, la caça excessiva i la disminució de les fonts d'aliment (cargols) com a resultat de la introducció de rates, probablement van contribuir a l'extinció d'aquesta espècie.[5]
Taxonomia
El coua de Delalande va ser descrit per primer cop l'any 1827 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck amb el nom binomial Coccycus delalandei i la localitat tipus "Madagascar".[6]
Referències
- ↑ «Coua de Delalande». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 desembre 2025].(català)
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ Temminck, C.J.. Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux : pour servir de suite et de complément aux planches enluminées de Buffon, édition in-folio et in-4⁰ de l'Imprimerie royale, 1770. v.3. A Strasbourgh: Chez Legras Imbert et Comp, 1838, p. Planxa 444.
- ↑ «Snail-eating Coua Coua Delalandei Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 17 desembre 2025].
- 1 2 «Coua delalandei: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 01-07-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22684143a261974345.en..
- ↑ «Coua delalandei (Coua de Delalande)». Avibase. [Consulta: 17 desembre 2025].