Cova de Postojna
  | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Postojna-Planina cave system (en)  | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Postojna Karst (en) | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Municipi de Postojna (Eslovènia) | |||
| ||||
| Serralada | Alps Dinàrics | |||
| Característiques | ||||
| Patrimoni cultural immoble registrat d'Eslovènia | ||||
| Lloc web | postojnska-jama.eu… | |||
La cova de Postojna (eslovè: Postojnska jama; alemany: Höhlen von Postojna, Adelsberger Höhlen; italià: Grotte di Postumia) és una cova de 20.570 m de llarg situada a prop de Postojna, Eslovènia. És la cova més gran d'Eslovènia així com un dels llocs més turístics del país,[1] amb més de 32 milions de visites en total.[2]
La cova fou creada pel riu Pivka, durant 2 milions d'anys.[3]
Amb 8 °C de temperatura constant, la cova és accessible sense cap mena d'equipament especial.[4] 5,3 km de la cova estan oberts al públic.[5]
Història
La cova va ser descoberta el segle xvii per Janez Vajkard Valvasor,[6] i una nova àrea de la cova va ser descoberta accidentalment el 1818 per Luka Čeč, quan estava preparant les parts conegudes fins llavors de la cova per a una visita de Francesc I, el primer Emperador d'Àustria.[7] El 1819, la cova va ser oberta al públic.[8] Va ser una de les primeres coves d'obertura al públic mitjançant el pagament d'una entrada (1824) i amb un servei de guia (1825). L'any 1872 hi arribà l'enllumenat elèctric,[9] cosa que provocà una expansió de la popularitat de les coves. Aquest mateix any s'inicien les excursions en carretes empeses pels mateixos guies.
A principis del Segle XX es va posar a disposició del públic una locomotora de gas. El 1945, la locomotora de gas va ser reemplaçada per una d'elèctrica.
Espècies
Només hi ha tres espècies a la cova: el proteu[10][11] (Proteus anguinus); Leptodirus hohenwarti, un escarabat; i una espècie de salamandra.
A una part de la visita a la cova es visitava una piscina amb proteus a dins, però recentment han estat trets, ja que els flaixos de les càmeres tenien efectes sobre la pell sensible dels proteus.
Galeria
Referències
- ↑ Pàgina web de les coves de Postojana Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.. (anglès). També disponible en altres llengües. Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ The Slovenia Times, 32 Million People Have Visited Postojna Cave Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine.. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ Balkanology, Postojna Cave. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ La misteriosa Cova de Postojna Arxivat 2021-08-02 a Wayback Machine.. Burger.si. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ Postojna Cave, Slovenia. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ Johann Weichard Valvasor, Die Ehre dess Hertzogthums Crain: das ist, Wahre, gründliche, und recht eigendliche Belegen- und Beschaffenheit dieses Römisch-Keyserlichen herrlichen Erblandes, Laybach 1689; reprint Ljubljana 1984
- ↑ Web oficial de la cova de Postojna Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ The Slovenia Times, Postojna Cave - A cave with a glorious history. Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ Life Class, Postojna Cave Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ EDGE :: Amphibian Species Information - Olm. (anglès). Accedit el 10 de juliol de 2008.
- ↑ Postojna. Visitljubljana.si. (anglès)