Cranioleuca
![]() Cuaespinós pàl·lid | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Cranioleuca Reichenbach, 1853 Cranioleuca |
Cranioleuca és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae).[1][2] Agrupa nombroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de cuaespinós.[4]
Descripció
Aquest gènere es compon d'un grup nombrós i força homogeni de petits furnàrids, que mesuren entre 14 i 17 cm de longitud, de colors predominants marrons, ocres i blancs. Difereixen de Synallaxis per tenir la cua més curta i ser més arborícoles, semblant com a petits miners (Sclerurus spp.). Tendeixen a ser més conspicus que Synallaxis, no s'amaguen al sotabosc i sovint acompanyen estols mixtos d'alimentació. No obstant això, generalment són menys vocals.[5]
Distribució i hàbitat
Les espècies d'aquest gènere es distribueixen des de Costa Rica a Amèrica Central, cap al sud per Amèrica del Sud, fins al centre de l'Argentina.[3]
L'habitat és compon per una varietat d'ambients selvàtics i boscosos, amb més diversitat al llarg de la serralada dels Andes.[5]
Taxonomia
El gènere Cranioleuca va ser descrit per l'ornitòleg alemany Ludwig Reichenbach l'any 1853 per a incloure Synallaxis albiceps com a espècie tipus i monotípica.[6]
La taxonomia del present gènere es troba en evolució, amb algunes espècies sent transferides cap a altres gèneres o d'altres gèneres cap aquest, com es comenta tot seguit:
L'espècie Limnoctites sulphuriferus va estar inclosa en aquest gènere (com Cranioleuca sulphurifera, on encara la situen alguna classificació).[7] Els amplis estudis filogenètics de Derryberry et al. (2011), en el qual es va disposar d'una mostra àmplia de tàxons, van confirmar que Limnoctites rectirostris i aquesta espècie són tàxons germans, el llinatge del qual va divergir del de Cranioleuca al voltant de 2 ma enrere.[8] El març de 2019, a la Proposta núm. 815 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), finalment es va aprovar la transferència de C. sulphurifera a Limnoctites, aconseguint així un gènere ecològicament i morfològicament cohesiu.[9][3]
Els mateixos estudis de Derryberry et al. (2011), van trobar que la llavors espècie Thripophaga berlepschi estava embotida dins de Cranioleuca.[8][10] Sobre la base d'aquest estudi, les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) col·loquen T. berlespchi en aquest gènere[11] i traslladen l'espècie Cranioleuca gutturata al gènere Thripophaga, com Thripophaga gutturata.[11] Els amplis estudis geneticomoleculars de Harvey et al. (2020) van confirmar aquests canvis taxonòmics.[12] El que va ser seguit posteriorment pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[13] i Clements checklist/eBird.[3]
La subespècie C. marcapatae weskei, dels Andes del sud-est del Perú és tractada com a espècie separada de C. marcapatae per HBW, BLI i més recentment per l'IOC, amb base en diferències morfològiques i de vocalització.[11][13]
La subespècie C. antisiensis baroni, tant era tractada com a espècie separada de C. antisiensis que com a coespecífica. Seeholzer & Brumfield (2017) van demostrar que no hi ha una clara separació entre ambdues i van subministrar evidències per tractar-les com a coespecífiques.[14] Sobre la base d'aquest estudi, el SACC va aprovar, en la Proposta núm. 762, el tractament com a subespècie.[15] Malgrat les evidències, les classificacions HBW, BLI, ICO i Clements continuen a tractar-la com a espècie plena.[11][16]
El nom genèric «Cranioleuca» es compon de les paraules del grec antic «κρανιον / kranion» que significa “crani”, “cap”, i «λευκος / leukos» que significa “blanc”, en referència a la corona blanca de l'espècie tipus: Cranioleuca albiceps.[17]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per vint espècies:[13]
- Cranioleuca berlepschi - cisteller rogenc.
- Cranioleuca weskei - cuaespinós de Vilcabamba.
- Cranioleuca marcapatae - cuaespinós de Marcapata.
- Cranioleuca albiceps - cuaespinós coronat.
- Cranioleuca vulpina - cuaespinós vulpí.
- Cranioleuca dissita - cuaespinós de Coiba.
- Cranioleuca vulpecula - cuaespinós de Parker.
- Cranioleuca subcristata - cuaespinós crestat.
- Cranioleuca pyrrhophia - cuaespinós de coroneta ratllada.
- Cranioleuca henricae - cuaespinós de Bolívia.
- Cranioleuca obsoleta - cuaespinós olivaci.
- Cranioleuca pallida - cuaespinós de Minas Gerais.
- Cranioleuca semicinerea - cuaespinós capgrís.
- Cranioleuca albicapilla - cuaespinós de cresta cremosa.
- Cranioleuca erythrops - cuaespinós cara-roig.
- Cranioleuca demissa - cuaespinós dels tepuis.
- Cranioleuca hellmayri - cuaespinós de Hellmayr.
- Cranioleuca curtata - cuaespinós cellagrís.
- Cranioleuca antisiensis - cuaespinós galta-ratllat.
- Cranioleuca muelleri - cuaespinós escatós.
Referències
- ↑ «Cranioleuca (Cranioleuca sp.) - Avibase». [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Cranioleuca Reichenbach, 1853» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 20 gener 2025].
- 1 2 3 4 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Cranioleuca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 gener 2026].(català)
- 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 281–285, làmines 6(2–18). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «Cranioleuca». Avibase - La Base de Dades d'Ocells del Món. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Limnoctites sulphuriferus (cuaespinós golagroc)». Avibase. [Consulta: 23 gener 2026].
- 1 2 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ «Proposal #815: Generic placement and common names of Cranioleuca sulphurifera and Limnoctites rectirostris». South American Classification Committee. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 7:Suboscine Passeriformes, B (Furnariidae)» p. Nota 59. South American Classification Committee. [Consulta: 23 gener 2026].
- 1 2 3 4 Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World). ISBN 978-84-96553-98-9. Arxivat 2026-01-06 a Wayback Machine.
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
- 1 2 3 «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List». [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ Seeholzer, Glenn F.; Brumfield, Robb T. «Isolation by distance, not incipient ecological speciation, explains genetic differentiation in an Andean songbird (Aves: Furnariidae: Cranioleuca antisiensis, Line‐cheeked Spinetail) despite near threefold body size change across an environmental gradient» (en anglès). Molecular Ecology, 27, 1, 1-2018, p. 279–296. DOI: 10.1111/mec.14429. ISSN: 0962-1083.
- ↑ «Proposal #762: Treat Cranioleuca baroni and Cranioleuca antisiensis as conspecific». South American Classification Committee. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Cranioleuca antisiensis (cuaespinós de Sclater)». Avibase. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 120. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 23 gener 2026].
