Limnoctites

Infotaula d'ésser viuLimnoctites Modifica el valor a Wikidata

Limnoctites rectirostris Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereLimnoctites Modifica el valor a Wikidata
Hellm., 1925 Limnoctites Modifica el valor a Wikidata

Limnoctites és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae). Les dues espècies habiten en jonqueres en llocs inundables en altituds baixes al centre-est del con Sud de Sud-amèrica.[1] Aquest gènere era monotípic fins a la recent inclusió, el 2019, de l'espècie llavors denominada Cranioleuca sulphurifera.

Descripció

Els integrants d'aquest gènere tenen una longitud de 15 cm, el dors marró-olivaci, cella o línia postocular blanca, cobertores alars vermelloses com la cua o canyella acabada en puntes i el ventre blanquinós o grisenc.[2][3]

Distribució i hàbitat

Un Limnoctites sulphuriferus a la reserva ecològica de Buenos Aires.

Aquest gènere es distribueix a l'Uruguai, Rio Grande do Sul al sud del Brasil, i al centre-est de l'Argentina, a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i a les províncies de: Buenos Aires, Còrdoba, Santa Fe, Corrientes, Entre Ríos, est de la Pampa i l'extrem sud de Missiones.[4][5]

Els hàbitats naturals són jonqueres, zones humides o pantanoses, integrats per variades espècies de robustes plantes herbàcies. Poden o no estar envoltats o no d'arbres i arbustos higròfils (organismes biològics que creixen en llocs molt humits). Sempre viu en regions ubicades a una altitud propera al nivell marí.[2][3]

Ecologia

Els integrants d'aquest gènere són ocells difícil de veure, prefereixen romandre en jonqueres de canya o pantans, amb espècies d'Eryngium i Scirpus, sense tenir hàbits arborícoles. Les vocalitzacions són trinats llargs que s'acceleren cap al final. A més, tenen veus d'alarma i contacte per ubicar la parella al dens ambient en què viuen.[2][3]

Taxonomia i sistemàtica

Aquest gènere va ser descrit originalment l'any 1925 pel naturalista i ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr,[6] per incloure l'espècie Limnornis rectirostris que havia estat descrita el 1839 pel naturalista i ornitòleg anglès John Gould.[7]

L'any 1980, C. Vaurie i F. Vuilleumier van sinonimitzar Limnoctites amb Limnornis,[8] fet que l'any 1990 va rebre el suport de C. G. Sibley i B. L. Monroe[9] i el 2003 per E. C. Dickinson.[10] No obstant això, R. S. Ridgely i G. Tudor el 1994,[11] J. V. Remsen el 2003[3] i l'equip compost per Storrs L. Olson, Martin Irestedt, Per G. P. Ericson, i Jon Fjeldså el 2005,[12] van suggerir o demostrar curvirostris, estan molt poc relacionats, en trobar-se que Limnoctites rectirostris i Limnornis curvirostris, estan molt poc relacionats, en trobar-se L. rectirostris incrustada en el clade de Cranioleuca, situant L. curvirostris com a espècie estretament relacionada al gènere monotípic Phleocryptes, fins i tot ambdós tàxons comparteixen l'arquitectura del niu i el color blavós dels ous.[13][14]

L'any 2011, una nova anàlisi, efectuada per Elizabeth P. Derryberry et al., en el qual es va disposar d'una mostra més àmplia de tàxons, va confirmar l'estreta relació entre L. rectirostris i Cranioleuca sulphurifera, el llinatge del qual va divergir del de Cranioleuca al voltant de 2 Ma.[15]

El març de 2019, en la Proposta núm. 815 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), finalment es va recomanar la transferència de Cranioleuca sulphurifera al present gènere, aconseguint així un gènere ecològicament i morfològicament cohesiu.[16]

Llista d'espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[17]

Etimologia

Etimològicament el terme genèric masculí Limnoctites es construeix amb paraules del grec antic «λιμνη/limnē» significa “llacuna”, “pantà” i «κτιτης/ctitēs» és “habitant”, fent així al·lusió a l'hàbitat de l'espècie tipus (L. rectirostris).[18][19]

Referències

  1. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 desembre 2025].
  2. 1 2 3 Narosky, Tito; Yzurieta, Darío. Aves de Argentina y Uruguay, Guía de identificación /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide. Buenos Aires: Vázquez Mazzini editores, 2010, p. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
  3. 1 2 3 4 REYNOLDS, J «Broadbills to Tapaculos». Handbook Of The Birds Of The World. Lynx Edicions [Barcelona], 8, 3, 4-2005, p. 845. DOI: 10.1016/s0006-3207(04)00408-2. ISSN: 0006-3207.
  4. ↑ «"Citas, observaciones y distribución de aves argentinas"» (en castellà). [Consulta: 22 desembre 2025].
  5. ↑ de la Peña, Martín; Pautasso, Andrés A. Citas, observaciones y distribución de Aves Argentinas. Informe preliminar. Num. 7. Santa Fe, Argentina: Ediciones Biológica, 2012, p. 770 (Serie: Naturaleza, Conservación, y Sociedad). ISBN 978-987-27043-6-0.
  6. ↑ Catalogue of birds of the Americas and the adjacent islands. Vol. XIII (4). Chicago, U.S.A: Field Museum of Natural History Publication, 1910, p. 54 (Zoological Series).
  7. ↑ Gould, John. The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle ... during the years 1832-1836. pt. 3 (Birds). Londres: Smith, Elder & Co, 1841, p. 80.
  8. ↑ Vaurie, C.; Vuilleumier, F. «Taxonomy and geographical distribution of the Furnariidae (Aves, Passeriformes)». vol.166 p. 1-357. Bulletin of the AMNH, 1980. [Consulta: 22 desembre 2025].
  9. ↑ Sibley, Charles Gald; Monroe, B. L.. Distribution and taxonomy of birds of the world. New Haven : Yale University Press, 1990, p. 404. ISBN 978-0-300-04969-5.
  10. ↑ Dickinson, E. C.. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. Londres: Christopher Helm, 2003, p. 412. ISBN 978-0-7136-6536-9.
  11. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy; Brown, William L. The birds of South America. Austin: University of Texas Press, 1989, p. 24,60-61. ISBN 978-0-292-70756-6.
  12. ↑ Olson, S.L.; Irestedt, M.; Ericson, P.G.P.; & Fjeldså, J. «Independent evolution of two Darwinian marsh-dwelling ovenbirds (Furnariidae: Limnornis, Limnoctites)» (en anglès). Ornitología Neotropical, 2005. Arxivat de l'original el 2021-08-20. [Consulta: 22 desembre 2025].
  13. ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «Evolution of the ovenbird‐woodcreeper assemblage (Aves: Furnariidae) ‐ major shifts in nest architecture and adaptive radiation» (en anglès). Journal of Avian Biology, 37, 3, 5-2006, p. 260–272. DOI: 10.1111/j.2006.0908-8857.03612.x. ISSN: 0908-8857.
  14. ↑ Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386–405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
  15. ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
  16. ↑ «Proposal #815: Generic placement and common names of Cranioleuca sulphurifera and Limnoctites rectirostris». South American Classification Committee. [Consulta: 22 desembre 2025].
  17. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 22 desembre 2025].
  18. ↑ Mouchard, Alex. «Etimología de los nombres científicos de las aves de Argentina». Centro Editor de América Latina S. A., 2013.
  19. ↑ «The Key to Scientific Names: Limnoctites» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 22 desembre 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.