Cucal de Bengala
Centropus bengalensis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Hàbitat | matollar, zona humida i pantà |
| Temps de generació | 3,8 anys |
| Cries | 2,8 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Cuculiformes |
| Família | Cuculidae |
| Gènere | Centropus |
| Espècie | Centropus bengalensis (Gmelin, 1788) Centropus bengalensis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Cuculus bengalensis |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El cucal de Bengala (Centropus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels cucúlids (Cuculidae) que habita zones amb herba, aiguamolls, canyars i matolls des de l'Índia cap a l'est fins al sud de la Xina, i cap al sud, a través del Sud-est Asiàtic fins a les Illes de la Sonda, les Filipines i les Moluques.
Distribució i variació de subespècies
L'espècie està àmpliament distribuïda a l'oest des del subcontinent indi (però no a Sri Lanka[1] malgrat un antic informe d'una pell de dubtosa procedència)[2]) que s'estenia cap al sud-est asiàtic. S'observen lleugeres diferències de mida i plomatge en diferents parts del seu rang i s'han designat diverses subespècies. El formulari de candidatura es troba des de l’Índia fins a Tailàndia. El lignador de subespècies descrit per Swinhoe el 1861 és més gran i es troba al sud-est de la Xina i Taiwan. La subespècie javanensis descrita per Dumont el 1818 és més petita i es troba a través de les illes més grans de la península malaia que s'estenen cap a l'est fins a les Filipines. Algunes formes d'illes són més grans i inclouen el sarasinorum descrit per Stresemann el 1912 i que es troba a Cèlebes, les illes Sula, els menuts diumenges i Timor. La forma sobre les Moluques, medius descrita per Bonaparte el 1850, és la més gran. Algunes altres subespècies com philppinensis de les Filipines i chamnongi de Tailàndia[3] no sempre són reconegudes i es creu que formen variants o plomatges intermedis.[4] La població distribuïda parcialment[5] als Ghats Occidentals del sud de l'Índia pot constituir una subespècie diferent.[1]
Referències
- 1 2 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, J.C.. Birds of South Asia. The Ripley Guide. Volume 2.. Washington D.C. and Barcelona: Smithsonian Institution and Lynx Edicions, 2005, p. 223–224.
- ↑ Butler,AL «On the occurrence of the Lesser Coucal Centropus bengalensis, Blyth in Ceylon». J. Bombay Nat. Hist. Soc., vol. 11, 1, 1897, p. 162.
- ↑ Deignan, H. G. «Four new races of birds from East Asia.». Proc. Biol. Soc. Wash., vol. 68, 1955, p. 145-148.
- ↑ Payne, R. B.. The Cuckoos. Oxford University Press, 2005, p. 250–254.
- ↑ Philip, V «Occurrence of the Lesser Crow-Pheasant Centropus tolou in Neyyar.». Newsletter for Birdwatchers, vol. 33, 5, 1993, p. 93–94.