Cujo

Infotaula de pel·lículaCujo
Fitxa
DireccióLewis Teague Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Singer Modifica el valor a Wikidata
GuióStephen King Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCharles Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJan de Bont Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNeil Travis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros., Artisan Entertainment, Lionsgate i Taft Broadcasting Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeSanta Rosa Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCujo Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, drama i thriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMaine Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0085382 TMDB: 10489 FilmAffinity: 702354 Rottentomatoes: m/cujo Allmovie: v11741 AFI: 57915 Modifica el valor a Wikidata

Cujo és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Lewis Teague i estrenada l'any 1983, adaptació de la novel·la Cujo de Stephen King. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Cujo, un St-Bernard molt gros però molt amable, és mossegat per un ratpenat enragée. Rosegat per la malaltia, mata el seu amo Jo Camber, que és mecànic, i també el seu veí.

No gaire lluny d'allà, la família Trenton també té problemes: el petit Tad té por del monstre en el seu armari, mentre que Vic Trenton descobreix que la seva dona té un amant. Ha d'absentar-se pels seus negocis i deixa a Donna l'encàrrec de portar el cotxe a Jo Camber perquè el repari. Donna hi va amb el seu fils i el cotxe queda definitivament avariat al mig del patí del mecànic, quan Cujo apareix. El gos ataca el cotxe i terroritza els seus ocupants. Donna i el seu fill queden presoners en el cotxe avariat, sense aigua, ni menjar, però Donna farà algunes temptatives de sortir, sense èxit.

S'arrisca de morir, quan surt i descobreix que el gos no és pas allà on pensava que era, mentre que és darrere d'ella, i el gos arriba a entrar en el cotxe. Donna es veu obligada a intentar matar el gos, per poder portar aigua i menjar al seu fill, mentre que el gos és particularment agressiu quan el telèfon sona. Fins i tot un policia, armat, és mort per Cujo que atrapa les seves víctimes al coll i les asfixia.[2]

Repartiment

  • Dee Wallace: Donna Trenton
  • Danny Pintauro: Tad Trenton
  • Daniel Hugh Kelly: Vic Trenton
  • Christopher Stone: Steve Kemp
  • Ed Lauter: Joe Camber
  • Kaiulani Lee: Charity Camber
  • Billy Jayne: Brett Camber
  • Mills Watson: Gary Pervier
  • Sandy Ward: Bannerman
  • Jerry Hardin: Masen
  • Merritt Olsen: el professor
  • Arthur Rosenberg: Roger Breakstone
  • Terry Donovan-Smith: Harry
  • Robert Elross: Meara
  • Robert Behling: Fournier

Rebuda

La pel·lícula ha conegut un cert èxit comercial, informant al box-office una mica més de 21 milions de dòlars a Nord-amèrica[3] per un pressupost de 5 milions.

Ha rebut una rebuda de la crítica prou variada, recollint un 61% de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,7/10 i sobre la base de 28 crítics, en el lloc Rotten Tomatoes.[4]

Al voltant de la pel·lícula

Premis i nominacions

  • Nominació al premi a la millor pel·lícula de terror, per l'Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i de terror l'any 1984.
  • Nominació al premi al millor segon paper interpretat per un nen per Danny Pintauro, en els premis Young Artist el 1984.
  • Premi del públic i nominació al premi a la millor pel·lícula, en el festival Fantasporto l'any 1987.

Referències

  1. ↑ esadir.cat. Cujo. esadir.cat.
  2. ↑ «Cujo». The New York Times.
  3. ↑ Cujo a Box Office Mojo.
  4. ↑ Cujo a Rotten Tomatoes.