Cultures Plano

Il·lustracions d'eines usades per les antigues cultures.

Les cultures Plano és un nom donat per arqueòlegs d'un grup de comunitats dispars caçadors-recol·lectors que van ocupar l'àrea de les Grans Planes d'Amèrica del Nord durant el període paleoamericà als Estats Units i paleoamericà i període arcaic al Canadà.

Característiques distintives

Les cultures Plano es caracteritzen per una sèrie de punxes lítiques anomenades col·lectivament punxa Plano i com les de la cultura Folsom generalment caçaven bisons antics, però fan encara un major ús de les tècniques per forçar estampides d'un penya-segat o en un corral construït. La seva dieta incloïa també antílop americà, uapití, cérvol, os rentador i coiot. Per gestionar millor el seu subministrament d'aliments, preservaven la carn en baies i greix animal i l'emmagatzemaven en recipients fets de pells.[1][2][3]

Canadà

Les cultures Plano existiren en Canadà durant els períodes paleoamericà o arcaic entre 9000 aC i 6000 aC. Les cultures Plano es van originar a les planes, però van estendre molt més enllà, des de la costa atlàntica de la Colúmbia Britànica i tan al nord com els Territoris del Nord-oest.[4][5] "La primera cultura Plano sorgí al sud del riu North Saskatchewan a Saskatchewan i als contraforts de les Muntanyes Rocoses al nord de la vall del riu Peace d'Alberta i Columbia Britànica adjacent. Aleshores la major part de Manitoba encara estava coberta per llac glacial Agassiz i el gel glacial associat."[4]

Els ramats de bisons eren atrets de les praderies i zones verdes a la regió occidental. Amb el retrocés de les glaceres al voltant de 9000 aC es crearen regions lacustres recentment alliberades, i s'expandire les comunitats de plantes i animals cap al nord i l'est, el caribú de terra estèril a la tundra, el caribú de bosc boreal als boscos boreals i a les planes i muntanyes el caribú substituí el bisó com el principal animal de presa.[4]

Estats Units

A les Grans Planes dels Estats Units, les següents són cultures Plano de fa entre 10.000 i 7.000 anys, i es distingeixen per punxes lítiques llargues i lanceolades:[6]

  • Complex Agate Basin, rep el nom del lloc Agate Basin.[7]
  • Complex Cody, anomenat per l'ossari vora Cody (Wyoming), inclou el lloc de matança de bisons Olsen-Chubbuck i el lloc Jurgens.[8]
  • Complex Hell Gap, com el jaciment de Hell Gap, Wyoming, del que rep el nom, i el lloc de matança de bisons Jones-Miller.[6]
  • Complex Foothills / Mountain[8]

Referències

  1. ↑ «Evolution of Projectile Points». U.S. Department of the Interior, Bureau of Land Management. Arxivat de l'original el 2012-09-27. [Consulta: 19 setembre 2011].
  2. ↑ «Western Plano». Manitoba Archaeological Society. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 19 setembre 2011].
  3. ↑ Waldman, Carl. Atlas of the North American. Nova York: Facts on File, 2009, p. 5. ISBN 978-0-8160-6858-6.
  4. 1 2 3 Canadian Museum of Civilization, 2010.
  5. ↑ Reynolds, MacKinnon i MacDonald, 1998-2002.
  6. 1 2 Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. p. 79. ISBN 1-55566-193-9
  7. ↑ Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. p. 81. ISBN 1-55566-193-9
  8. 1 2 Cassells, E. Steve. (1997). The Archaeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. p. 81-86. ISBN 1-55566-193-9

Bibliografia