Cymbopogon

Infotaula d'ésser viuCymbopogon Modifica el valor a Wikidata

Herba llimona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'herba llimona, oli de citronel·la i lemongrass smell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
SubfamíliaPanicoideae
GènereCymbopogon Modifica el valor a Wikidata
Spreng., 1815 Cymbopogon Modifica el valor a Wikidata
Cymbopogon preparat per cuinar; és un ingredient comú a la cuina tailandesa

Cymbopogon o citronel·la és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.[1][2][3][4] Algunes espècies són conegudes popularment per les seves propietats culinàries i medicinals, a causa de la seva olor, semblant a la de les llimones (Citrus limon), en particular l'herba llimona (Cymbopogon citratus). Es creu que la llimona i el seu oli posseeixen propietats terapèutiques.[5][6] La citronel·la fa fins a 2 metres d'alçària i té les fulles llargues i estretes.[7][8][9][10][11]

El terme deriva de les paraules gregues kymbe (κύμβη, 'vaixell') i pogon (πώγων, 'barba') "la qual cosa significa [que] en la majoria de les espècies, les espiguetes peludes es projecten a partir d'estructures en forma de vaixell".[12]

Taxonomia

Usos

Culinari

C. citratus de les Filipines, on es coneix localment com a tanglad
Plat tailandès consistent en una amanida amb gambes i llimona fresca a rodanxes fines

L'herba de citronella (Cymbopogon nardus i Cymbopogon winterianus) creix aproximadament 2 m i té tiges de base de color magenta. Aquestes espècies s'utilitzen per a la producció d'oli de citronel·la, que s'utilitza en sabons, com a repel·lent d'insectes (especialment mosquits i mosques domèstiques) en aerosols d'insectes i espelmes, i aromateràpia.[7][16] Els principals constituents químics de la citronel·la, el geraniol i el citronel·lol, són els antisèptics, d'aquí el seu ús en desinfectants i sabons domèstics. A més de la producció d'oli, l'herba de citronella també s'utilitza amb finalitats culinàries com a aromatitzant.

La llimona de les Índies Orientals (Cymbopogon flexuosus), també anomenada herba Cochin o herba Malabar, és originària de Cambodja, Vietnam, Laos, l'Índia, Sri Lanka, Birmània i Tailàndia, mentre que la llimona de les Índies Occidentals (Cymbopogon citratus) és nativa del sud-est asiàtic marítim. Tot i que tots dos es poden utilitzar indistintament, C. citratus és més adequat per cuinar.

A l'Índia, C. citratus s'utilitza com a herba medicinal i en perfums. C. citratus es consumeix com a te per a l'ansietat a la medicina popular brasilera,[17] però un estudi en humans no va trobar cap efecte.[18] El te va provocar una recurrència de dermatitis de contacte en un cas.[19] Al Carib, el te també s'elabora i es consumeix per augmentar la immunitat. Es diu Tanglad a les Filipines, on es creu que té beneficis per a la salut per al fetge i els ronyons.

Medicina

Oli essencial de llimona (Cymbopogon flexuosus) en un vial de vidre transparent

Un estudi va trobar que el te pot exercir un efecte de reforç de l'eritropoesi.[20]

Per exemple, l'herba llimona és òptima per a tractaments de bellesa, però també per combatre malalties com la malària, la pneumonia, diarrea, problemes digestius,[21] febre, mal de cap, flatulències o altres.[22]

Altres usos

En la màgia, a Hoodoo, la llimona és l'ingredient principal de l'oli de van van, un dels olis més populars que s'utilitzen en conjur.[23] L'herba de llimona s'utilitza en aquesta preparació i sola en hoodoo per protegir-se del mal, netejar espiritualment una casa i per portar bona sort en els afers amorosos.[24]

En apicultura, l'oli de llimona imita la feromona emesa per la glàndula Nasonov d'una abella per atreure les abelles cap a un rusc o un eixam.

En la indústria del perfum, els olis essencials de cybopogon són molt valorats.[25]

És un element culinari molt valorat per incloure al pollastre rostit a Filipines i Indonèsia.[26]

Espècies

El gènere cymbopogon comprèn 180 espècies, subespècies, varietats i subvarietats.[22] Les espècies del gènere inclouen:[27]

  • Cymbopogon ambiguus
  • Cymbopogon annamensis
  • Cymbopogon bhutanicus
  • Cymbopogon bombycinus
  • Cymbopogon caesius
  • Cymbopogon calcicola
  • Cymbopogon calciphilus
  • Cymbopogon cambogiensis
  • Cymbopogon citratus
  • Cymbopogon clandestinus
  • Cymbopogon coloratus
  • Cymbopogon commutatus
  • Cymbopogon densiflorus
  • Cymbopogon dependens
  • Cymbopogon dieterlenii
  • Cymbopogon distans
  • Cymbopogon exsertus
  • Cymbopogon flexuosus
  • Cymbopogon gidarba
  • Cymbopogon giganteus
  • Cymbopogon globosus
  • Cymbopogon goeringii
  • Cymbopogon gratus
  • Cymbopogon jwarancusa
  • Cymbopogon khasianus
  • Cymbopogon liangshanensis
  • Cymbopogon mandalaiaensis
  • Cymbopogon marginatus
  • Cymbopogon martinii
  • Cymbopogon mekongensis
  • Cymbopogon microstachys
  • Cymbopogon microthecus
  • Cymbopogon minor
  • Cymbopogon minutiflorus
  • Cymbopogon nardus
  • Cymbopogon nervatus
  • Cymbopogon obtectus
  • Cymbopogon osmastonii
  • Cymbopogon pendulus
  • Cymbopogon polyneuros
  • Cymbopogon pospischilii
  • Cymbopogon procerus
  • Cymbopogon pruinosus
  • Cymbopogon queenslandicus
  • Cymbopogon quinhonensis
  • Cymbopogon rectus
  • Cymbopogon refractus
  • Cymbopogon schoenanthus
  • Cymbopogon tortilis
  • Cymbopogon tungmaiensis
  • Cymbopogon winterianus
  • Cymbopogon xichangensis
Antigament incloses[27]

Actualment es considera que algunes espècies s'han d'incloure en altres gèneres, comAndropogon, Exotheca, Hyparrhenia, Iseilema, Schizachyrium, i Themeda.

Referències

  1. ↑ Soenarko, S. 1977. The genus Cymbopogon Sprengel (Gramineae). Reinwardtia 9(3): 225–375
  2. ↑ «Cymbopogon in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 19 agost 2023].
  3. ↑ «Atlas of Living Australia, Cymbopogon Spreng., Lemon Grass». Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 21 març 2015].
  4. ↑ Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, India & Pakistan i–767. Pergamon Press, Oxford
  5. ↑ Khalifah, Ayman M.; Abdalla, Sara A.; Dosoky, Waleed M.; Shehata, Mohamed G.; Khalifah, Mohamed M. (en anglès) Annals of Agricultural Sciences, 66, 2, 01-12-2021, p. 169–175. DOI: 10.1016/j.aoas.2021.12.001. ISSN: 0570-1783 [Consulta: free].
  6. ↑ Do, Dinh Nhat; Nguyen, Dinh Phuc; Phung, Viet-Duc; Le, Xuan-Tien; Le, Tuan Minh (en anglès) Processes, 9, 4, 29-03-2021, p. 593. DOI: 10.3390/pr9040593. ISSN: 2227-9717 [Consulta: free].
  7. 1 2 «Neoloteca». TERMCAT.
  8. ↑ «Cymbopogon citratus (Lemon Grass)». [Consulta: 28 juliol 2021].
  9. ↑ «Lemon grass | Diseases and Pests, Description, Uses, Propagation». [Consulta: 31 agost 2021].
  10. ↑ «citronella nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 19 novembre 2022].
  11. ↑ de Souza, Matheus Chiaradia; Vieira, Ana Júlia; Beserra, Fernando Pereira; Pellizzon, Cláudia Helena; Nóbrega, Rafael Henrique (en anglès) Phytomedicine, 53, 04-09-2019, p. 37–42. DOI: 10.1016/j.phymed.2018.09.027. PMID: 30668410.
  12. ↑ Cymbopogon caesius South African National Biodiversity Institute (SANBI), PlantZAfrica
  13. ↑ «Herba de llimona». Optimot. [Consulta: 28 agost 2023].
  14. ↑ «Citronel·la». Optimot. [Consulta: 28 agost 2023].
  15. ↑ «Palma-rosa». Optimot. [Consulta: 28 agost 2023].
  16. ↑ «oil grass | plant | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2022].
  17. ↑ Phytomedicine, 16, 2–3, 3-2009, p. 265–70. DOI: 10.1016/j.phymed.2007.04.007. PMID: 17561386.
  18. ↑ J Ethnopharmacol, 17, 1, 7-1986, p. 75–83. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90074-7. PMID: 2429120.
  19. ↑ Australas. J. Dermatol., 43, 3, 8-2002, p. 211–3. DOI: 10.1046/j.1440-0960.2002.00598.x. PMID: 12121401.
  20. ↑ Ekpenyong, Christopher E.; Daniel, Nyebuk E.; Antai, Atim B. Journal of Medicinal Food, 18, 1, 1-2015, p. 118–127. DOI: 10.1089/jmf.2013.0184. ISSN: 1557-7600. PMID: 25162916.
  21. ↑ Vandebroek, Ina; Picking, David. Popular Medicinal Plants in Portland and Kingston, Jamaica (en anglès). Springer Nature, 2020-12-05, p. 118. ISBN 978-3-030-48927-4.
  22. 1 2 Akhila, Anand. Essential Oil-Bearing Grasses: The genus Cymbopogon (en anglès). CRC Press, 2009-08-26, p. 1,191. ISBN 978-0-8493-7858-4.
  23. ↑ Greer, John Michael. The New Encyclopedia of the Occult. First. Woodbury, MN: Llewellyn Publications, 2016, p. 500. ISBN 978-1-56718-336-8.
  24. ↑ Yronwode, Catherine. Hoodoo Herb and Root Magic: A Materia Magica of African-American Conjure. Forestville, California: Lucky Mojo Curio Company, 2002, p. 123. ISBN 978-0-9719612-0-3.
  25. ↑ Debboun, Mustapha; Frances, Stephen P.; Strickman, Daniel. Insect Repellents Handbook, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2014-09-19, p. 194. ISBN 978-1-4665-5355-2.
  26. ↑ Reuber, Brant. 21st Century Homestead: Beekeeping (en anglès). Lulu.com, 2015-02-21, p. 69. ISBN 978-1-312-93733-8.
  27. 1 2 Kew World Checklist of Selected Plant Families

Bibliografia

  • Akhila, Anand. CRC Press. Essential Oil-Bearing Grasses - The genus Cymbopogon, 2010. ISBN 978-0-8493-7857-7. 
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2, 2015, p. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918.
  • Skendzic, Elizabeth; Columbus, J. Travis; Rosa, Cerros-Tlatilpa «Phylogenetics of Andropogoneae (Poaceae: Panicoideae) Based on Nuclear Ribosomal Internal Transcribed Spacer and Chloropcognom trnL–F Sequences». Aliso: A Journal of Systematic and Evolutionary Botany, 1, 2007, p. 530-544. DOI: 10.5642/aliso.20072301.40 [Consulta: 14 abril 2020].publicació d'accés obert
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romaschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Teisher, Jordan K.; Clark, Lynn G.; Barberá, Patricia; Gillespie, Lynn J.; Zuloaga, Fernando O. «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae) II: An update and a comparison of two 2015 classifications». Journal of Systematics and Evolution, 4, 2017, p. 259–290. DOI: 10.1111/jse.12262. ISSN: 16744918.
  • Koekemoer, Marinda. Guide to plant families of southern Africa, 2014. ISBN 978-1-919976-92-1. OCLC 890117816. 
  • Besnard, G.; Christin, P.-A.; Male, P.-J. G.; Coissac, E.; Ralimanana, H.; Vorontsova, M. S. «Phylogenomics and taxonomy of Lecomtelleae (Poaceae), an isolated panicoid lineage from Madagascar». Annals of Botany, 6, 2013, p. 1057–1066. DOI: 10.1093/aob/mct174. ISSN: 0305-7364. PMC: 3783238. PMID: 23985988. publicació d'accés obert
  • Grass Phylogeny Working Group II «New grass phylogeny resolves deep evolutionary relationships and discovers C4 origins». New Phytologist, 2, 2012, p. 304–312. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2011.03972.x. ISSN: 0028-646X. PMID: 22115274. publicació d'accés obert
  • Morrone, Osvaldo; Aagesen, Lone; Scataglini, Maria A.; Salariato, Diego L.; Denham, Silvia S.; Chemisquy, Maria A.; Sede, Silvana M.; Giussani, Liliana M.; Kellogg, Elizabeth A.; Zuloaga, Fernando O. «Phylogeny of the Paniceae (Poaceae: Panicoideae): integrating pcognomid DNA sequences and morphology into a new classification». Cladistics, 4, 2012, p. 333–356. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2011.00384.x. ISSN: 0748-3007.
  • Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2, 2015, p. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918. publicació d'accés obert

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.