Damo Suzuki

Per a altres significats, vegeu «Suzuki (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaDamo Suzuki
Imatge
En viu l'any 2008 a l'OCCC de València
Biografia
Naixement鈴木健二 (Suzuki Kenji)
16 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata
Japó Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
SepulturaBad Honnef New Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaColònia (Alemanya)
Nacionalitatjaponesa
Activitat
Ocupaciócantant
Activitatde 1967 a 1974 i
de 1983 a l'actualitat
Membre de
Gèneremúsica contemporània
Movimentkrautrock
Estilimprovisació
Influències en
Arthur Caravan, The Fall, The Mooney Suzuki
Instrumentveu
Grup de músicaCan, Damo Suzuki's Network
Company professionalAmon Düül, Dunkelziffer, Hawkwind, La Düsseldorf, Omar Rodríguez-López, Passierzettel
Lloc webDamoSuzuki.com
IMDB: nm1123420 TMDB (persona): 1919128 Apple Music: 14689036 Musicbrainz: a932aed9-c542-447a-a105-6b66e3a10b36 Discogs: 110310 Allmusic: mn0000559923 Modifica el valor a Wikidata

Damo Suzuki (ダモ鈴木 en kanji japonés, 16 de gener de 1950 – 9 de febrer de 2024)[1] va ser un cantant nipó resident a Colònia (Alemanya), on va ser membre del grup de música Can entre 1970 i 1973.

Nascut Kenji Suzuki, la seua germana major volia que fóra músic i cada natalici li regalava un instrument musical. L'any 1967, amb dèsset anys, Suzuki vivia en una comuna hippie a Suècia i en acabant viatjà sis mesos per Alemanya, França, Suïssa i Finlàndia com a artista de carrer i va viure a Wexford (Irlanda) i a Seven Sisters (Londres)[2] i, a punt de tornar-se'n al Japó, va trobar una faena molt ben pagada com a guitarrista en un musical a Múnic, però després de tres mesos fent el mateix cada dia, es desfogava eixint al carrer per a fer algun espectacle o pegar un crit. Així cridà l'atenció dels Can i el fitxaren com a cantant —en substitució de l'afroamericà Malcolm Mooney- pel seu aspecte «alienígena», ja que llavors era difícil vore japonesos per Europa.[2]

L'any 1974 va conéixer la seua futura muller i va deixar la música i es va fer testimoni de Jehovà per a casar-se amb ella, però uns anys després li varen diagnosticar un càncer que el mataria en sis o set anys,[3] del qual va ser operat amb èxit sense cap de transfusió de sang: Suzuki estigué mig any sense poder caminar i, en recuperar-se, va sentir la necessitat de tornar a fer música en directe. D'ençà, ha actuat en solitari (com a Damo Suzuki Band o Damo Suzuki & Friends) o amb altres grups com Dunkelziffer o Passierzettel i, des de 1997, com a Damo Suzuki's Network («la xarxa de Damo Suzuki») amb músics locals dels llocs on actua: a València, l'any 2008, va actuar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània acompanyat pel grup Zener i els músics Rubén Garcia i Marcos Junquera[4] en un concert improvisat d'una hora i mitja sense descans.[5]

Discografia

  • Can: Soundtracks (1970)
  • Can: Tago Mago (1971)
  • Can: Ege Bamyasi (1972)
  • Can: Future Days (1973)
  • Can: Unlimited Edition (1976)
  • Dunkelziffer: In The Night (1984)
  • Dunkelziffer: III (1986)
  • Can: The Peel Sessions 1995)
  • Dunkelziffer: Live 1985 1997)
  • Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 30.04.97 (1997)
  • Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 02.05.97 (1997)
  • Damo Suzuki's Network: Osaka Muse Hall 04.05.97 (1997)
  • Damo Suzuki Band: V.E.R.N.I.S.S.A.G.E. (1998)
  • Damo Suzuki Band: P.R.O.M.I.S.E. (1998)
  • Damo Suzuki's Network: Seattle (1999)
  • Damo Suzuki's Network: Odyssey (2000)
  • Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.1 (2000)
  • Damo Suzuki's Network: Metaphysical Transfer (2001)
  • Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.2 (2002)
  • Cul De Sac / Damo Suzuki: Abhayamudra (2004)
  • Sixtoo: Chewing on Glass & Other Miracle Cures (2004)
  • Damo Suzuki's Network: Hollyaris (2005)
  • Damo Suzuki's Network: 3 Dead People After The Performance (2005)
  • Damo Suzuki and Now: The London Evening News (2006)
  • Damo Suzuki's Network: Tutti i colori del silenzio (2006)
  • Omar Rodriguez-Lopez & Damo Suzuki: Please Heat This Eventually (2007)
  • Safety Magic: Voices (2007)
  • Audioscope: Music for a Good Home (2010)
  • Damo Suzuki & The Holy Soul: Dead Man Has No 2nd Chance (2010)
  • Damo Suzuki & Cuzo: Puedo Ver Tu Mente (2011)
  • Damo Suzuki & Congelador (2011)
  • Damo Suzuki & God Don't Like It Ensemble: Live At Cafe Oto (2011)
  • Radio Massacre International: Lost in Transit 4: DAMO (2010)
  • Can: The Lost Tapes (2012)
  • Simon Torssell Lerin / Bettina Hvidevold Hystad with Damo Suzuki (2013)
  • Seven Potatoes: Damo Suzuki Live in Nanaimo (2013)
  • Damo Suzuki & Mugstar: Start From Zero (2015)

Referències

  1. ↑ Chelosky, Danielle. «Can vocalist Damo Suzuki dead at 74» (en anglès). Stereogum, 10 febrer 2024. [Consulta: 10 febrer 2024].
  2. 1 2 Robert Greer. «Being Damo Suzuki: The Man Who Practically Invented Post-Punk and Ambient Music» (en anglés). Vice, 15 setembre 2014. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2016. [Consulta: 21 novembre 2016].
  3. ↑ David Pollock. «Damo Suzuki's cancer recovery brought him back to music» (en anglés). The List, 22 juliol 2010. [Consulta: 21 novembre 2016].
  4. ↑ «Damo Suzuki's Network». Octubre Centre de Cultura Contemporània. [Consulta: 21 novembre 2016].
  5. ↑ Gloria March «Exquisitez en buena compañía» (en castellà). Redacción Atómica, 03 novembre 2008 [Consulta: 21 novembre 2016].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.