9 de febrer

<< Febrer 2026 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r
2345678
9101112131415
16171819202122
232425262728
Tots els dies

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

L'escriptor Josep Carner i Puig-oriol neix el 8 de febrer de 1884 a Barcelona
Països Catalans
Maria de Portugal, reina consort de Castella neix el 8 de febrer de 1313 a Évora
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[66]

Santa Apol·lònia d'Alexandria es celebra el 8 de febrer segons el martirologi romà. Quadre de Francisco de Zurbarán

Església Catòlica[67]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Apol·lònia d'Alexandria, verge i màrtir (249); Prim i Donat de Lamaleffa, màrtirs (362); Maró del Líban, eremita (423); Màrtirs d'Alexandria (s. IV); Teilo de Llandaff, monjo gal·lès (560); Sabí de Canosa, bisbe (566); Ansbert de Rouen, bisbe (625); Altó de Baviera, abat (760); Reinald de Nocera, monjo (1222); Miguel Febres Cordero (1910).
    • Beats al Martirologi romà: Anna Katharina Emmerick, monja i mística (1824); Luis Magana Servin, laic màrtir (1928); Leopold d'Alpandeire, caputxí (1956).
  • Sants que no figuren al Martirologi romà: Alexandre de Roma i 38 companys màrtirs; Ammó, Emilià, Lassa i 41 companys màrtirs de Membressa; Ammoni i Alexandre de Soli, màrtirs; Nicèfor d'Antioquia, màrtir; Simeó de Jerusalem, màrtir; Nebridi d'Ègara, bisbe (527); Sabí d'Avellino, bisbe (s. VI); Eumaqui de Perigús, asceta (s. VI); Emilià, Braquió i Bravi de Pionsat, monjos (590); Eingan de Llanengan, príncep i eremita (ca. 590); Aldebert de Senlis, bisbe (685); Cronan el Savi, bisbe (700); Sisebut de Cardeña, abat (1086); Erizzo de Vallombrosa, abat (1094).
  • Beats que no figuren al Martirologi romà: Lambert de Neuwerk, prior (1144); Bernardino Caimi, franciscà (1500).
  • Venerables: Gottschalk de Siloë, abat (1184); Julià d'Espira, franciscà (1250); Edmund Pontiller, prevere màrtir (1945).
  • A l'Orde del Cister: Conrad de Baviera, monjo (1154).

Església Copta

  • 2 Meixir: Longí, prior del monestir de Cristall (s. V); Pau de Tebes, eremita.

Església Apostòlica Armènia

  • 20 Arac': Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (304); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 22 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 27 de gener del calendari julià.

  • Sants: Policroni, Bardanes i Hermògenes, màrtirs; Julià de Le Mans, bisbe (348); Pere d'Egipte (ca. 400); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble (407); Germans del monestir de Xhilendaria de l'Atos; Titus el Soldat, monjo de les Coves de Kíev; Claudí, monjo; Demetri de Constantinoble, màrtir (1784); Neonil·la de Davidov; Piotr Zverev, màrtir (1929); Piotr de Kruticij, metropolità i màrtir (1937); Leontij de Tarnopol, prevere màrtir (1972).
Església Ortodoxa de Grècia
  • Marciana la reina.

Església Evangèlica d'Alemanya

  • John Hooper, bisbe de Gloucester, màrtir (1555).

Referències

  1. ↑ «Cronologia dels Països Catalans i del món». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 febrer 2020].
  2. ↑ Juan Cabanilles, Joaquim. El SIP i l'Institut d'Estudis Valencians (1937-1939). Diputació de València, 2006, p. 177-182. Arxivat 2021-02-28 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Avui. 9/2/1986.». [Consulta: 5 maig 2020].
  4. ↑ «Zeno» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2026].
  5. ↑ Biographie, Deutsche. «Boleslav III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  6. ↑ Runciman, Steven. The History of the Crusades Volume I: The First Crusade and the Foundation of the Kingdom of Jerusalem (en anglès). Cambridge University Press, 1951, p. 225-226.
  7. ↑ Cawthorne, George James (et alii). Royal Ascot, Its History and Its Associations (pdf). Londres: A Treherne & Co, 1902, p. 3.
  8. ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of September 19, 1616». [Consulta: 8 febrer 2026].
  9. ↑ Marley, David. Wars of the Americas: a chronology of armed conflict in the New World, 1492 to the present. Santa Barbara, Calif: ABC-CLIO, 1998, p. 147. ISBN 978-0-87436-837-6.
  10. ↑ Cogliano, Francis D. Revolutionary America, 1763-1815. Nova York: Routledge, 1999, p. 47. ISBN 978-1-003-24354-0.
  11. ↑ Hough, Franklin B. (Franklin Benjamin). American constitutions : comprising the constitution of each state in the Union, and of the United States, with the Declaration of independence and Articles of confederation; each accompanied by a historical introduction and notes, together with a classified analysis of the constitutions, according to their subjects, showing, by comparative arrangement, every constitutional provision now in force in the several states; with references to judicial decisions, and an analytical index. Albany : Weed, Parsons & Company, 1871, p. 10.
  12. ↑ Sierra, Luis Antonio. Irlanda del Norte: historia del conflicto (en castellà). Luis Antonio Sierra, 1999, p. 247. ISBN Luis Antonio Sierra.
  13. ↑ Guinot Ferri, Laura. Santidad femenina, curación milagrosa y religiosidad popular en la Valencia moderna (tesi) (en castellà). Valencia - Facultat de Geografia i Història, 2018.
  14. ↑ Mañas Martínez, María del Mar. «Elisabeth Mulder Pierluisi». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
  15. ↑ «Janet Suzman». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
  16. ↑ «Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
  17. ↑ «Honori II | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  18. ↑ «Ludovico vescovo di Tolosa, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
  19. ↑ Borrero, Mercedes. El Real Monasterio de San Clemente: un monasterio cisterciense en la Sevilla medieval. Sevilla: Comisaría de la Ciudad de Sevilla para 1992, 1991, p. 69. ISBN 978-84-7952-013-7.
  20. ↑ Huber, Alfons. Geschichte der vereinigung Tirols mit Oesterreich und der vorbereitendere ereignisse. Innsbruck, Wagner, 1864, p. 66.
  21. ↑ Subtelny, Maria Eva. «Mīr 'Alī Shīr Nawā'ī». A: C. E. Bosworth. Encyclopaedia of Islam. VII. Leiden—Nova York: E. J. Brill, 1993, pàg. 90-93
  22. ↑ Turnbull, Stephen Richard. The Samurai sourcebook. Londres: Cassell, 2002, p. 272-275. ISBN 978-1-85409-523-7.
  23. ↑ Biographie, Deutsche. «Meursius, Johann - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  24. ↑ «History of Gelato». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 8 febrer 2026].
  25. ↑ Heathcote, T. A.. The British field marshals, 1763-1997: a biographical dictionary. Londres: Leo Cooper, 1999, p. 166. ISBN 978-0-85052-696-7.
  26. ↑ Ruiz de Velasco y Martínez de Ercilla, Jaime (2008). «Luis de Velasco e Isla, ¡antes un mundo rindieras que a un soldado como aquel!». Historia de Ibería Vieja (Madrid: HRH Editores, SL) (27): 62-66. ISSN 1699-7913
  27. ↑ «Aletta Henriëtte Jacobs». Jewish Women's Archive. [Consulta: febrer 2020].
  28. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  29. ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  30. ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
  31. ↑ «Thomas Bernhard». Munzinger-Archiv. [Consulta: 20 gener 2021].
  32. ↑ «Hildegard Behrens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  33. ↑ «China Vitae : Biography of Feng Jicai». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 6 juliol 2021].
  34. ↑ «Alice Walker». Biography. [Consulta: febrer 2020].
  35. ↑ «Manuela Carmena acerca a Ahora Madrid a la alcaldía» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2015. [Consulta: 2 gener 2024].
  36. ↑ «Mia Farrow | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2025].
  37. ↑ «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España. [Consulta: 12 desembre 2021].
  38. ↑ Lekuona, Izaskun; San Martín, Javier. «Peggy Whitson: “No hay nada que no se pueda arreglar con alambre y unos alicates, ni siquiera en la Estación Espacial”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-10-2016. [Consulta: 1r gener 2025].
  39. ↑ «"Guantes para volar"». Liga de Fútbol Profesional, 15-12-2015. [Consulta: desembre 2021].
  40. ↑ Pereda, Aida M. «“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”» (en castellà). Noticias de Navarra, 12-09-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  41. ↑ Julio, Teresa. «Carlota Soldevila Escandon». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 18 desembre 2024].
  42. ↑ Redacció. «Mor Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat», 10-02-2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
  43. ↑ Louis-Frédéric. Japan Encyclopedia (en anglès). Harvard University Press, 2002, p. 756. ISBN 978-0-674-01753-5.
  44. ↑ The encyclopaedia of Islam. 7: Mif - Naz. New edition. Leiden: Brill, 1993, p. 107. ISBN 978-90-04-09419-2.
  45. ↑ Fanning, Steven; Bachrach, Bernard S., eds. (2011). The Annals of Flodoard of Reims, 916–966. University of Toronto Press, p. 21
  46. ↑ Biographie, Deutsche. «Bernhard I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  47. ↑ «宋史/卷272 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  48. ↑ «金史/卷3 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  49. ↑ «Minamoto no Yoritomo | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  50. ↑ Biographical Index of the Middle Ages (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-03-01, p. 762. ISBN 978-3-11-091416-0.
  51. ↑ Biographie, Deutsche. «Wilhelm I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  52. ↑ «Agnès Sorel | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 desembre 2024].
  53. ↑ «1911 Encyclopædia Britannica/Hooper, John - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  54. ↑ «Dictionary of National Biography, 1885-1900/Taylor, Rowland - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  55. ↑ «Álvaro de Bazán | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  56. ↑ Inachin, Kyra T. Die Geschichte Pommerns. 1. Aufl. Rostock: Hinstorff, 2008, p. 63. ISBN 978-3-356-01044-2.
  57. ↑ «Giulio Cesare Vanini | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  58. ↑ «Frederic III de Dinamarca | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  59. ↑ «Gerard Dou (1613 - 1675) - Dutch Golden Age painter, first pupil of Rembrandt and one of the Leiden fijnschilders» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  60. ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
  61. ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  62. ↑ Davis, Eric. Memories of State: Politics, History, and Collective Identity in Modern Iraq (en anglès). University of California Press, 2005, p. 325. ISBN 0520235460.
  63. ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  64. ↑ «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
  65. ↑ «Chick Corea, Jazz Pianist Who Expanded the Possibilities of the Genre, Dead at 79» (en anglès). Rolling Stone, 11-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
  66. ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 9. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  67. ↑ Santi, beati e testimoni.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.