Dane Rudhyar

Plantilla:Infotaula personaDane Rudhyar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Daniel Léon Chennevière Modifica el valor a Wikidata
23 març 1895 Modifica el valor a Wikidata
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, filòsof, astròleg, pintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEya Nikolaivna Fechin Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 1kR6entREuDogGpPVOnG2j Last.fm: Dane+Rudhyar Musicbrainz: cc6ebab2-4c8b-4dd8-8874-808f698c6ce0 Discogs: 1569525 Goodreads (autor): 417055 Modifica el valor a Wikidata

Dane Rudhyar (París, 23 de març, 1895 - San Francisco, California, 13 de setembre, 1985), nascut Daniel Chennevière, va ser un autor, compositor modernista, pintor i astròleg humanista estatunidenc.[1][2][3] Va ser un pioner de l'astrologia transpersonal moderna.

Biografia

Dane Rudhyar va néixer a París[4] el 23 de març de 1895. Als 12 anys, una malaltia greu i una cirurgia el van incapacitar, i es va dedicar a la música i al desenvolupament intel·lectual per compensar la seva manca d'agilitat física. Va estudiar a la Sorbona, a la Universitat de París (graduant-se als 16 anys) i al Conservatori de París. Les seves primeres incursions en la filosofia i la seva associació amb la comunitat artística de París el van portar a la convicció que tota l'existència és de caràcter cíclic. Influenciat per Nietzsche de jove, Rudhyar es va veure a si mateix com un "home llavor" de l'evolució cultural de la nova era.[4][5]

El novembre de 1916, la música de Rudhyar el va portar a la ciutat de Nova York,[4] on els seus arranjaments orquestrals i composicions originals es van interpretar el 4 d'abril de 1917 en una representació de Métachorie[6] per la Metropolitan Opera de Nova York. Aquesta va ser una de les primeres peces de música politonal interpretades als Estats Units.[7] També va conèixer Sasaki Roshi, un dels primers mestres de zen japonès a Amèrica, que el va guiar en l'estudi de la filosofia oriental i l'ocultisme.[7] Durant aquest període, de 1917 a 1919, passat en part a la ciutat de Nova York, en part al Canadà i en part a Filadèlfia, va adoptar el nom "Rudhyar", un cognom de diverses paraules sànscrites atractives, inclòs el nom del déu Rudra.[7] El seu interès es va veure estimulat encara més per la seva associació amb la Teosofia, que va començar quan se li va demanar que compongués música per a una producció a la seu de la societat a Los Angeles el 1920. Rudhyar es va naturalitzar ciutadà dels Estats Units el 1926.[8] Va romandre a Califòrnia (sovint anant a Nova York) durant la dècada de 1920 i el 1930 es va casar amb Marla Contento, secretària del teòsof independent Will Levington Comfort. Comfort va presentar Rudhyar a Marc Edmund Jones, qui al seu torn el va introduir a l'astrologia. Rudhyar va rebre lliçons mimeografiades sobre astrologia de Jones.[9]

Rudhyar va aprendre astrologia durant un període en què també estudiava els escrits psicològics de Carl Gustav Jung, i va començar a pensar en termes d'unir l'astrologia i la psicologia junguiana.[9] Rudhyar també cita el llibre de Jan Smuts, *Holism and Evolution*, com a influència.[9] El matrimoni entre l'astrologia i la psicologia profunda va superar alguns problemes bàsics, com ara l'enfocament determinista de l'astrologia a la vida i la dificultat de designar un agent agradable per produir els efectes astrològics. Rudhyar va postular que les estrelles no causaven els efectes que es veien a la vida humana, sinó que eren imatges alineades sincronísticament amb els éssers humans. Detallaven les forces psicològiques que treballaven en els individus, però no anul·laven la llibertat humana en respondre a aquestes forces, va dir. Al principi va anomenar la seva nova interpretació "astrologia harmònica" i, a mesura que les idees maduraven, la va rebatejar com a "astrologia humanista", el tema del seu volum monumental, *The Astrology of Personality*, publicat el 1936. Una amiga, la teòsofa Alice A. Bailey (la persona que va inventar el terme *New Age*), va encoratjar el desenvolupament del seu pensament i va publicar el seu llibre a la seva editorial, *Lucis Publishing*. Els seus escrits inicials van ser articles regulars a la revista American Astrology de Paul Clancy i a la revista Horoscope de Grant Lewi.[9]

Després del seu divorci el 1945, Rudhyar es va casar amb la ballarina Eya Fechin. Eya era filla del conegut pintor russo-americà Nicolai Fechin, amb qui Rudhyar també es va relacionar. Va ser en aquesta època que Rudhyar va començar a realitzar les seves pintures a gran escala.[10] Rudhyar i Eya van viure a Colorado, Nou Mèxic, Iowa i Nova York, abans de divorciar-se finalment el 1953.

Durant les dues dècades següents, Rudhyar va continuar escrivint i donant conferències sobre astrologia, però tot i que va ser honorat dins de la comunitat astrològica, va ser poc conegut fora d'ella. No va ser fins a la dècada de 1970, amb l'aparició del moviment New Age, que les principals editorials el van descobrir i van començar a publicar els seus escrits: entre els primers hi va haver The Practice of Astrology, publicat el 1970 per Penguin Books.

El 1969, Rudhyar va fundar el Comitè Internacional per a l'Astrologia Humanística, una petita societat professional que treballaria en el desenvolupament de la seva perspectiva. Va començar un dels períodes més fructífers de la seva vida, publicant diversos llibres a l'any durant la següent dècada. Va començar a absorbir les idees de la psicologia transpersonal, que es concentrava en l'exploració d'estats de percepció alterats i exaltats, i a mitjans dels anys setanta havia anat més enllà de l'astrologia humanista cap al que ell va anomenar "astrologia transpersonal". També va començar a reflexionar sobre el moviment de la Nova Era i va escriure diversos dels volums més sofisticats sobre consciència planetària i filosofia de la Nova Era.[11]

Dane Rudhyar va morir el 13 de setembre de 1985 a San Francisco, Califòrnia.

Escrits astrològics

La majoria dels més de quaranta llibres i centenars d'articles de Rudhyar tracten sobre astrologia i espiritualitat. El llibre que va establir la seva reputació en el camp astrològic va ser el seu primer sobre el tema, *The Astrology of Personality* (1936). Argumentant que l'astrologia no és essencialment predictiva sinó productiva d'intuïcions, *The Astrology of Personality* va ser un dels tractats més influents de l'astrologia del "lliure albir", tot i estar escrit en l'estil dens i tortuós que caracteritza gran part dels escrits de Rudhyar.

Les obres astrològiques de Rudhyar van influir en el moviment New-age dels anys seixanta i setanta, especialment entre els hippies de San Francisco, on vivia i donava conferències freqüents. Rudhyar considerava els "veritables primers hippies" com a possibles precursors d'una New Age. El 1967 l'escena va assolir el seu punt àlgid a l'Estiu de l'Amor a San Francisco."[12] En particular, Dane Rudhyar va predir el 1972 que l'Era d'Aquari començaria el 2062.[13]

Novel·les de ficció

Dane Rudhyar també va escriure diverses novel·les:

  • When Cosmic Love Awakens – A Transpersonal Love Story va ser escrita i publicada el 1952.
  • ania – An Epic Narrative va ser escrita el 1930 i publicada per primera vegada el 1973.
  • Return from No Return (subtitulada "Una novel·la parafísica") també es va publicar per primera vegada el 1973.

Art transcendental

Dane Rudhyar es va unir al Grup de Pintura Transcendental a Santa Fe, Nou Mèxic, el 1938 i el 1939. La idea darrere de la pintura i el dibuix transcendentals era pintar o dibuixar imatges d'arquetips junguians. La pintura transcendental es pot considerar una cosina de l'art surrealista i una precursora de l'art còsmic dels anys cinquanta,[14] l'art psicodèlic dels anys seixanta i l'art visionari dels anys setanta. Al llarg de la seva carrera, Dane Rudhyar va continuar pintant i dibuixant noves obres d'art transcendentals, o utilitzant obres d'art que havia pintat anteriorment, per il·lustrar els seus pamflets i llibres sobre astrologia.

Escrits sobre música i composicions musicals

Vegeu també
Llista de composicions de Dane Rudhyar
  • Dane Rudhyar també va escriure extensament sobre música, produint llibres com ara Claude Debussy i la seva obra (1913), Harmonia dissonant (1928), Renaixement de la música hindú (1928), El nou sentit del so (1930) i La màgia del to i l'art de la música (1982).

Les composicions de Rudhyar tendeixen a emprar una harmonia dissonant, emfàticament no d'una varietat sistemàtica com la de Charles Seeger; Rudhyar s'oposava filosòficament a un enfocament tan rígid. El seu pensament musical estava influenciat per Henri Bergson i la teosofia, i veia els compositors com a mèdiums, escrivint que "el nou compositor" ja no era "un 'compositor', sinó un evocador, un mag. El seu material és el seu instrument musical, un ésser viu, una entitat misteriosa dotada de lleis vitals pròpies, que es burla de les fórmules, temiblement viva". La música més distintiva de Rudhyar és per a piano, incloent-hi les seves sèries Tetragrama (1920–67) i Pentagrama (1924–26), Sintonia (1919–24, rev. 1967) i Granits (1929). Les seves obres estan gairebé totes compostes per moviments breus: sentia que la durada i les seves demandes estructurals concomitants conduïen a l'abstracció i l'allunyaven de la fisi calitat sensual del so. Va influir en diversos compositors de principis del segle XX, com ara Ruth Crawford i Carl Ruggles, així com en membres del grup centrat al voltant de Henry Cowell coneguts com els "ultramodernistes". Cowell li va retre homenatge amb una peça per a piano sol, A Rudhyar (1924).

Al final de la seva vida, l'obra musical de Rudhyar va ser redescoberta pels compositors James Tenney, Hsiung-Zee Wong i Peter Garland, que van declarar que les "millors obres de Rudhyar van tenir lloc a les dècades de 1920 i... 1970!!!"[15] El 1983, Glenn Branca va dedicar la seva Simfonia núm. 3: Gloria a Rudhyar.[16]

Referències

  1. ↑ "Rudhyar, Dane". astro.com. Retrieved January 19, 2018.
  2. ↑ Trinastic, Michael K. (June 2014). "Dissonant Harmony and "Seed-Tones": Organicism in the Piano Music of Dane Rudhyar". Music Theory Online. 20 (2). mtosmt.org. doi:10.30535/mto.20.2.6. Retrieved January 19, 2018.
  3. ↑ "Dane Rudhyar". allmusic.com. Retrieved January 19, 2018.
  4. 1 2 3 "Part One The Parisian Years: 1895–1916". Dane Rudhyar: An Illustrated Biographical Sketch. Cyberworld Khaldea. Retrieved April 16, 2011.
  5. ↑ Candy Hillenbrand. "Cap a una astrologia de significat i propòsit EL LLEGAT DE DANE RUDHYAR (1895–1985)". Recuperat el 17 d'abril de 2011. Leyla Rael, la quarta esposa i parella de Rudhyar en el moment de la seva mort, escriu que Rudhyar creia que qualsevol persona que visqui en una època tan "tardorenca" s'enfronta a una elecció fonamental: identificar-se amb les fulles en descomposició (allò que s'està acabant) o amb "les petites llavors discretes que contenen la promesa d'una nova vida a la següent "primavera"". Daniel va triar conscientment la "llavor" i el 1916, als 21 anys, va deixar la seva França natal i va viatjar al "Nou Món" d'Amèrica, deixant enrere no només el seu país, sinó també el seu nom i totes les associacions amb la seva família i cultura d'origen. Ara es va convertir en Dane Rudhyar. Per a Rudhyar, era vital que per actuar com un home o una dona "llavor" en la vida d'un nou cicle o fase de la història, s'hagués de separar de tot condicionament passat i obrir-se a una "mutació" bàsica.
  6. ↑ «Primera part: Els anys parisencs: 1895–1916». Dane Rudhyar: Un esbós biogràfic il·lustrat. Cyberworld Khaldea. Consultat el 17 d'abril de 2011. una forma futurista d'art escènic multimèdia, una síntesi abstracta de dansa-moviment, poesia, música, forma geomètrica, color i perfum, coneguda com a Métachorie (metadansa).
  7. 1 2 3 "Part Two in the New World: 1917–1919". Dane Rudhyar: An Illustrated Biographical Sketch. Cyberworld Khaldea. Retrieved April 16, 2011.
  8. ↑ Gagné, Nicole V. (2012). Historical Dictionary of Modern and Contemporary Classical Music. Scarecrow Press. p. 230. ISBN 978-0810867659.
  9. 1 2 3 4 Rudhyar, Dane (1970). Prefaci a la 3a edició de The Astrology of Personality (edició de butxaca per a grans volums) (3a ed.). Doubleday. p. vii-xvi. Aleshores se'm va acudir que l'astrologia es podia utilitzar en estreta relació amb la psicologia profunda si es considerava sota una nova llum i si molts dels seus conceptes bàsics es reformulaven per adaptar-se a la mentalitat i les experiències dels homes i dones moderns de la nostra societat posterior a la Primera Guerra Mundial.
  10. ↑ Ertan, Deniz (2009). Dane Rudhyar: His Music, Thought, and Art. Rochester, NY: University of Rochester Press. p. 149. ISBN 978-1-58046-287-7.
  11. ↑ Melton, J. Gordon, Jerome Clark, and Aidan A. Kelly New Age Encyclopedia Detroit:1990 Gale Research
  12. ↑ Rudhyar, Dane The Astrology of America's Destiny: A Birth Chart for the United States of America New York: 1974 Random House Page 173
  13. ↑ Rudhyar, Dane Astrological Timing: The Transition to the New Age New York: 1972 Harper & Row
  14. ↑ Piper, Raymond F. and Lila K. Cosmic Art New York:1975 Hawthorn Press. (Contains a transcendental art drawing by Dane Rudhyar)
  15. ↑ Rudhyar Newalbion "Rudhyar, Dane". astro.com. Retrieved January 19, 2018.
  16. ↑ Les Disques Du Crépuscule dedication from Glenn Branca on the LP Symphony No. 3 : Gloria

Bibliografia addicional

  • Dane Rudhyar: La seva música, pensament i art Arxivat el 10 de juny de 2009 a Wayback Machine, una nova biografia de Deniz Ertan publicada el 2009 per la University of Rochester Press.
  • Kirkpatrick, John, et al. (1997 [1988]). Mestres americans del segle XX: Ives, Thomson, Sessions, Cowell, Gershwin, Copland, Carter, Barber, Cage, Bernstein. Nova York i Londres: W. W. Norton. (D. Rudhyar: pàg. 129.)
  • Morang, Alfred Pintura transcendental Santa Fe: American Foundation for Transcendental Painting Inc., 1940.
  • Dane Rudyar: Un esbós biogràfic il·lustrat

Bibliografia

  • Chennevière, Daniel Claude Debussy et Son Oeuvre Paris: Durand, 1913.
  • Rudhyar, Dane Rhapsodies (Première Série) Ottawa: Imprimerie Beauregard, 1919.
  • Rudhyar, Dane "The Birth of the 20th century Piano: Concerning John Hays Hammond's New Device." Eolus 5, 14–17, 1926 (On "the new composer": p. 15.).
  • Rudhyar, Dane Toward Man: Poems Carmel: The Seven Arts, 1928.
  • Rudhyar, Dane Dissonant Harmony: A New Principle of Musical and Social Organization Carmel: Hamsa Publications, 1928. (Subtitled Seed-Ideas No. 1 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane The New Sense Of Space: A Reorientation of the Creative Faculty in Man Carmel: Hamsa Publications, 1929. (Subtitled Seed-Ideas No. 2 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane The Cycle of Culture and Sacrifice Carmel: Hamsa Publications, 1929. (Subtitled Seed-Ideas No. 3 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane Art of Gestures and Art of Patterns Carmel: Hamsa Publications, 1929. (Subtigled Seed-Ideas No. 4 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane Art as Release of Power Carmel: Hamsa Publications, 1929. (Subtitled Seed-Ideas No. 5 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane Synthetic Drama as a Seed of Civilization Carmel: Hamsa Publications, 1929. (Subtitled Seed-Ideas No. 6. when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane Education, Instruction, Initiation 1929. (Seed Ideas 1–6 series)
  • Rudhyar, Dane The New Individual and the Work of Civilization Carmel: Hamsa Publications, (no date, c. 1930) (Subtitled Seed-Ideas No. 7 when Printed by the Halcyon Press, Halcyon, California)
  • Rudhyar, Dane L'art com a alliberament de poder: una sèrie de set assajos sobre la filosofia de l'art (Idees llavor - Primera sèrie) Carmel: Hamsa, 1930. Conté: 1. Harmonia dissonant, un nou principi d'organització musical i social. 1928. 2. El nou sentit de l'espai, una reorientació de la facultat creativa en l'home. 3. El cicle de la cultura i el sacrifici. 4. Art dels gestos i art dels patrons. 5. L'art com a alliberament de poder. 6. El drama sintètic com a llavor de civilització. 7. El nou individu i l'obra de la civilització
  • Rudhyar, Dane L'astrologia de la personalitat: una reformulació dels conceptes i ideals astrològics, en termes de psicologia i filosofia contemporànies Nova York: Lucis Publishing, 1936.
  • Rudhyar, Dane Noves mansions per a homes nous Nova York: Lucis Publishing, 1938. (La secció titulada Meditacions a les portes de la llum és un poema èpic místic al zodíac.)
  • Rudhyar, Dane Tron blanc Santa Fe: Hazel Dreis Editions, 1938. (poemes)
  • Rudhyar, Dane El moviment transcendental en les arts [1939] (manuscrit inèdit) (Aquesta obra tracta de la dansa moderna, així com de la pintura.)
  • Rudhyar, Dane La fe que dona sentit a la victòria Hollywood: Foundation for Human Integration, 1942.
  • Rudhyar, Dane «Els conflictes de l'home modern: el repte creatiu d'una societat global» Nova York: Philosophical Library, 1948.
  • Rudhyar, Dane «Dons de l'esperit» Los Angeles: New Age Publishing, 1956.
  • Rudhyar, Dane «El pols de la vida. Noves dinàmiques en astrologia» Països Baixos: Servire-Wassenaar, 1963.
  • Rudhyar, Dane «El cicle de la llunació. Una clau per a la comprensió de la personalitat» La Haia, Països Baixos: Servire. Distribuït als Estats Units per Llewellyn Publication, 1967.
  • Rudhyar, Dane Un tríptic astrològic: el camí il·luminat Santa Fe, Nou Mèxic: Aurora Press, 1968.
  • Rudhyar, Dane Astrologia per a ments noves: un enfocament harmònic no dualista de les cartes astrològiques i de la relació entre l'home i l'univers Lakemont, Geòrgia: CSA Press, 1969.
  • Rudhyar, Dane La pràctica de l'astrologia Nova York: Penguin Books, 1970.
  • Rudhyar, Dane Les cases astrològiques: l'espectre de l'experiència individual Garden City, Nova York: Doubleday, 1972.
  • Rudhyar, Dane Astrologia centrada en la persona Lakemont, Ga.: CSA Press, 1972.
  • Rudhyar, Dane La planetarització de la consciència Nova York: Harper, 1972.
  • Rudhyar, Dane «El temps astrològic: la transició a la nova era» Nova York: Harper & Row, 1972.
  • Rudhyar, Dane «Un mandala astrològic: el cicle de les transformacions i les seves 360 fases simbòliques», 1973.
  • Rudhyar, Dane El ritme de la realització humana: en sintonia amb els cicles còsmics Palo Alto, Califòrnia: The Seed Center, 1973.
  • Rudhyar, Dane L'astrologia del destí d'Amèrica: una carta natal per als Estats Units d'Amèrica Nova York: Random House, 1974.
  • Rudhyar, Dane El sol també és una estrella: la dimensió galàctica de l'astrologia Nova York: Dutton, 1975.
  • Rudhyar, Dane De l'astrologia humanista a la transpersonal Palo Alto, Califòrnia: The Seed Center, 1975.
  • Rudhyar, Dane Preparatius ocults per a la nova era Wheaton, Ill.: Theosophical Publishing House, 1975.
  • Rudhyar, Dane L'astrologia de la transformació: un enfocament multinivell Wheaton, Ill.: Theosophical Publishing House, 1980.
  • Rudhyar, Dane «Ritme de la plenitud: una afirmació total de l'ésser» Wheaton, Illinois: Theosophical Publishing House, 1983.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.