Deskaheh

Plantilla:Infotaula personaDeskaheh
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Levi General Modifica el valor a Wikidata
1873 Modifica el valor a Wikidata
Sis Nacions del Gran Riu (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1925 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Activitat
Ocupaciócap tribal Modifica el valor a Wikidata

Deskaheh (Sis Nacions del Gran Riu, 1873 - 27 de juny de 1925) és el nom nadiu de Levi General, va ser un cap hereditari Haudenosaunee (iroquès) i nomenat orador, conegut pels seus esforços persistents per obtenir reconeixement per al seu poble. És més famós per haver portat les preocupacions dels iroquesos davant la Societat de Nacions a la dècada de 1920.[1]

Fou un líder cayuga, educat en una família tradicional del clan shao-hyowa (Gran Cel).[2] A més de la seva primera llengua, el cayuga, també parlava les altres llengües iroqueses.[2] Va treballar com a llenyataire a les muntanyes Allegheny, ⁣ a l'oest de Nova York i Pennsilvània. Un accident el va obligar a tornar i va començar a conrear prop de Millpond, a prop d' Ohsweken, a la Reserva de les Sis Nacions, [2] on es va casar i va tenir quatre filles.[3]

El 1917, el General es va convertir en un Royaner hereditari dels Cayuga amb el títol "'Desgahe'",[4] que significa "més d'onze".[5] Deskaheh va viatjar a Londres l'agost de 1921 amb l'advocat George P. Decker, que va ser contractat per les Sis Nacions com a advocat. Com que el govern canadenc li hauria denegat el permís per viatjar, la Confederació de les Sis Nacions va emetre el seu propi passaport per a Deskaheh seguint el consell de Decker. Deskaheh va aparèixer a l'Hipòdrom "amb tota la seva vestimenta" i també va distribuir un pamflet titulat "Petició i cas de les Sis Nacions del Grand River".[6] Winston Churchill, sotssecretari britànic per a les colònies en aquell moment, va declarar que la petició s'havia de retornar al govern canadenc, de manera que Decker i Deskaheh van tornar als Estats Units.[6]

Va anar el 1923 a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra, tot viatjant amb passaport de la Confederació Iroquesa, i hi presentà el memorial The red man's appeal for Justice, tot aportant el Wampum de dues fileres, el pacte més antic signat amb europeus.[7] Reberen suport de Pèrsia, Irlanda, Estònia i Panamà,[8] però el març del 1924 tots reberen pressions britàniques i ho paralitzaren. El 7 d'octubre del 1924 la Policia Muntada dissolgué el parlament de les Sis Nacions, robant documents i wampums, i convocant noves eleccions. Aleshores s'exilià als EUA, on va morir

Referències

  1. ↑ Reeve, Kate Alba (en anglès) Law and History Review, 2024, p. 1–22. DOI: 10.1017/S073824802400004X. ISSN: 0738-2480 [Consulta: free].
  2. 1 2 3 Smith, 2005.
  3. ↑ Hauptman, 2008, p. 125.
  4. ↑ Haudenosaunee Confederacy. «Government».
  5. ↑ Hauptman, 2008, p. 124.
  6. 1 2 Hauptman, 2008, p. 129.
  7. ↑ Hauptman, 2008, p. 135.
  8. ↑ Koch, Robert G «George P. Decker and Chief Deskaheh». The Crooked Lake Review, 9-1992.

Bibliografia

  • Catapano, Andrea Lucille. The Rising of the Ongwehonwe: Sovereignty, Identity, and Representation on the Six Nations Reserve, 2007. Doctoral Dissertation, UMI Number 3337613. OCLC 612068812. 
  • Hauptman, Laurence. Seven Generations of Iroquois Leadership: The Six Nations Since 1800. Syracuse University Press, 2008. ISBN 978-0-8156-3165-1. 
  • Johansen, Bruce Elliott. The Encyclopedia of Native American Legal Tradition. Greenwood Publishing Group, 1998. ISBN 0-313-30167-0. OCLC 51926112. 

Enllaços externs