Dettmar Cramer

Plantilla:Infotaula personaDettmar Cramer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1925 Modifica el valor a Wikidata
Dortmund (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Reit im Winkl (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Alçada161 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes53 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, escriptor de no-ficció, entrenador Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Equips entrenats
1960–1963 Japó Japó (assessor tècnic)
1964–1966 Alemanya Alemanya Federal (assistent)
1971–1974 Egipte Egipte
1974 Estats Units Estats Units
1974 Hertha BSC
1975–1977 Bayern de Múnic
1977–1978 Eintracht Frankfurt
1978–1981 Al-Ittihad
1981–1982 Aris Salònica FC
1982–1985 Bayer Leverkusen
1984–1985 Malàisia Malàisia
1991–1992 Corea del Sud Corea del Sud U-23 (assessor tècnic)
1997 Tailàndia Tailàndia
Premis
IMDB: nm2207750 Discogs: 4406692 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– SG Germania Wiesbaden

Dettmar Cramer (Dortmund, 4 d'abril de 1925 - Reit im Winkl, 17 de setembre de 2015) va ser un entrenador de futbol alemany que va dirigir el Bayern de Múnic a les Copes d'Europa de 1975 i 1976. Molt respectat al Japó, Cramer és considerat comunament com el pare del futbol modern en aquell país i va ser membre de l'Orde del Tresor Sagrat, de 3a classe. Va entrenar la selecció de futbol d'Egipte i també va entrenar breument la selecció dels Estats Units.[1]

Carrera professional

Ryuichi Sugiyama i Cramer als Jocs Olímpics de 1964

Conegut com el "Professor de Futbol",[2] per la seva atenció al detall i també com a "Napoleó" per la seva baixa alçada d'1,61 metres, Cramer va començar la seva carrera al Viktoria Dortmund i al Germania Wiesbaden. L'inici de la seva carrera com a entrenador el va portar a clubs com el Teutonia Lippstadt, el VfL Geseke, el FC Paderborn i el TuS Eving-Lindenhorst. A finals del 1948-49, Cramer es va trobar al servei de l'Associació Alemanya de Futbol (DFB) per primera vegada. Fins al 1963 va exercir com a entrenador en cap de l'Alemanya Occidental sota la DFB a Duisburg.

Poc conegut, Cramer va intentar fer el salt a una carrera periodística en aquest moment. Va esdevenir editor en cap d'esports de la cadena de televisió de l'Alemanya Occidental ZDF. Sentint-se en gran part aïllat del món del futbol, Cramer va decidir deixar la feina després de només sis mesos. Posteriorment, la DFB el va enviar al Japó per treballar com a instructor de futbol.

Per tal d'enfortir la seva selecció nacional abans dels Jocs Olímpics de Tòquio quatre anys més tard, l'Associació Japonesa de Futbol va tenir la idea el 1960 de contractar un entrenador professional estranger. Finalment, Cramer va ser seleccionat per a aquest càrrec. Gràcies a l'entrenament i el lideratge de Cramer, i als esforços dels seus jugadors, la selecció japonesa va aconseguir una sorpresa sorprenent contra l'Argentina als Jocs Olímpics de Tòquio. La importància d'aquest resultat no va passar desapercebuda per a Cramer, que ho va veure com una confirmació que el futbol japonès estava millorant enormement. Els esforços de Cramer no es van limitar a la selecció nacional, ja que també va formular i implementar polítiques per al desenvolupament general. La fundació d'una primera lliga nacional, la formació d'altres entrenadors i l'enfortiment de la selecció nacional contribuirien a l'èxit del Japó als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic quatre anys més tard, on el Japó es va endur la medalla de bronze.

L'1 de gener de 1964, Cramer va tornar a l'Alemanya Occidental per treballar com a assistent de l'entrenador nacional de l'Alemanya Occidental, Helmut Schön. En aquest càrrec, va formar part del cos tècnic de la Copa del Món de 1966, on l'Alemanya Occidental va perdre a la final contra Anglaterra. El seu talent va ser molt apreciat per la FIFA, que el va contractar com a entrenador del 1967 al 1974 i el va enviar a fer una gira pel món. Durant aquest temps, Cramer també va dirigir el primer Curs d'Entrenadors de la FIFA al Japó el 1969 i va sembrar les llavors per a una estructura de formació d'entrenadors al Japó. A més, l'1 d'agost de 1974, Cramer va ser seleccionat per la Federació de Futbol dels Estats Units per convertir-se en l'entrenador principal de la selecció nacional dels Estats Units.

Durant la seva etapa a la selecció, Cramer va rebre nombroses ofertes d'entrenador de clubs de l'Alemanya Occidental de la Bundesliga, tot i que les va rebutjar sistemàticament. Després, el 16 de gener de 1975, va assumir les regnes com a entrenador del gegant de l'Alemanya Occidental, el FC Bayern de Múnic. Al principi, Cramer va rebre fortes crítiques a Múnic, principalment pel seu estil de gestió passiu. Amb rumors d'un acomiadament que girava al voltant de Cramer, va rebre el suport ferm del capità de l'equip, Franz Beckenbauer, que se sentia en deute amb ell per la seva insistència que Beckenbauer pogués unir-se a la selecció sub-19 de l'Alemanya Occidental després de ser inicialment sancionat per embarassar una noia fora del matrimoni; va ser el padrí del casament de Beckenbauer el 1966.

Cramer va portar el Bayern a la victòria a les Copes d'Europa de 1975 i 1976, a més de guanyar la Copa Intercontinental de 1976. Va guanyar la polèmica final de la Copa d'Europa de 1975, entre el Bayern i el Leeds United FC, disputada al Parc dels Prínceps de París el 28 de maig de 1975, la qual el Bayern va guanyar per 2-0.[3] Fou el segon títol consecutiu de Campions d'Europa per al Bayern.[4] Va guanyar també a la final de la Copa d'Europa de 1976, entre el Bayern i l'AS Saint Etienne, disputada a Hampden Park, a Glasgow, el 12 de maig de 1976, la qual el Bayern va guanyar per 1-0 i assolí la tercera Copa d'Europa consecutiva.[5]

La temporada de la Bundesliga de 1976, però, va veure el Bayern incapaç de recuperar la seva forma i, després d'una temporada en què no van poder defensar el seu títol nacional, Cramer es va veure obligat a dimitir del seu càrrec. Cramer va estar involucrat en un intercanvi entre el Bayern i l'Eintracht Frankfurt, que el va portar a prendre el primer lloc al Frankfurt, mentre que l'entrenador del Frankfurt, Gyula Lóránt, va marxar al Bayern. Cap dels dos clubs estava content amb l'intercanvi, ja que el Bayern va acabar en la dotzena posició de la classificació, amb el pitjor resultat del club, mentre que els resultats del Frankfurt van ser mediocres en el millor dels casos. Com a resultat, el club es va separar d'ell el 30 de juny de 1978.

No va ser fins a la temporada 1982–83 que Cramer va tornar a jugar a la Bundesliga, aquesta vegada amb el Bayer Leverkusen. Al Leverkusen va aconseguir liderar el club a la seva primera posició entre els 9 primers de la lliga durant el seu segon any al càrrec. El fet de no haver consolidat aquest assoliment va portar al seu acomiadament després de la seva tercera temporada al càrrec. Per no haver tornat a entrenar mai més a la Bundesliga, Cramer va trobar llocs d'entrenador en diversos clubs i associacions internacionals d'arreu del món. El 2002, Cramer va anunciar oficialment la seva retirada del futbol. El 2005, va ser inclòs al Saló de la Fama del Futbol Japonès.

Vida personal

Cramer va servir a la Segona Guerra Mundial com a tinent sènior d'una divisió de paracaigudistes alemanya. Pels seus èxits internacionals, Cramer va rebre dos doctorats honoris causa, a més de rebre l'Bundesverdienstkreuz (Creu Federal al Mèrit) a Alemanya. El 1971, l'emperador Hirohito també li va atorgar personalment la pertinença a l'Ordre del Tresor Sagrat pel seu servei al Japó. A més, Cramer va ser un cap honorari de les tribus natives americanes sioux i mohican. Cramer va morir als 90 anys el 17 de setembre de 2015.

Palmarès

Egipte
FC Bayern de Múnic
Individual

Referències

  1. ↑ «Egyptian National Team Coaches». www.rsssf.org. [Consulta: 30 maig 2024].
  2. ↑ Media Team, AIFF. «Federation declares PK Banerjee's birth anniversary as AIFF Grassroots Day». the-aiff.com. All India Football Federation, 12 maig 2023. Arxivat de l'original el 12 maig 2023. [Consulta: 12 maig 2023].
  3. ↑ «Unlucky Paris match for Leeds» (en anglès). BBC news [Consulta: 4 maig 2026].
  4. ↑ «Uli Hoeneß i Björn Andersson recorden la final de la Copa d'Europa de 1975». Bayern de Múnic, 28-05-2025 [Consulta: 5 maig 2026].
  5. ↑ «Dades del partit de la final de la Copa d'Europa de 1976 a UEFA.com» (en anglès). UEFA [Consulta: 25 maig 2026].
  6. ↑ «Top 50 des coaches de l'histoire». France Football, 19 març 2019. [Consulta: 19 març 2019].
  7. ↑ «Los 50 mejores entrenadores de la historia». FOX Sports, 19 març 2019. Arxivat de l'original el 29 desembre 2019. [Consulta: 29 desembre 2019].
  8. ↑ «Los 50 mejores entrenadores de la historia del fútbol». ABC, 19 març 2019. [Consulta: 29 desembre 2019].
  9. ↑ «Dettmar CRAMER». Japan Football Association. [Consulta: 20 febrer 2024].

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Udo Lattek		 Entrenador campió de la copa d'Europa
1974–75 i 1975–76		 Succeït per:
Bob Paisley
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.