Dies de tro

Infotaula de pel·lículaDies de tro
Days of Thunder Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTony Scott Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJerry Bruckheimer i Don Simpson Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Towne Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHans Zimmer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWard Russell Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert C. Jones, Chris Lebenzon, Bert Lovitt (en) Tradueix, Michael Tronick, Stuart Waks (en) Tradueix i Billy Weber Modifica el valor a Wikidata
VestuariSusan Becker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraJerry Bruckheimer Films i Paramount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUIP-Dunafilm i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 juny 1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeFlorida, Daytona International Speedway, North Wilkesboro Speedway (en) Tradueix, Bristol Motor Speedway, Darlington Raceway (en) Tradueix, Phoenix Raceway (en) Tradueix, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Arizona i Delaware Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema d'esports, drama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Temaautomòbil i NASCAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0099371 TMDB: 2119 FilmAffinity: 833395 Rottentomatoes: m/days_of_thunder Allmovie: v12662 AFI: 58469 Youtube: PSlYhFBSB6U Modifica el valor a Wikidata

Dies de tro (títol original en anglès, Days of Thunder)[1] és una pel·lícula estatunidenca del 1990 dirigida per Tony Scott i protagonitzada per Tom Cruise, Nicole Kidman, Robert Duvall, Randy Quaid i Cary Elwes.

Argument

En Cole Trickle, un jove pilot novell de curses, es converteix en el preferit pel públic de la NASCAR per les seves reiterades victòries, guiat pel seu instructor i el seu gran amic Harry Hogge. Fins que té un accident seriós contra un rival, Rowdy Burns, cosa que el deixa gairebé en coma. Tanmateix, sense dificultats torna a les pistes, però perdent la confiança en si mateix, cosa que li dificulta tractar de posicionar-se entre els altres rivals. Durant la seva estada a l'hospital, coneix la doctora Claire Lewicki, de qui s'enamora, tot i que al principi la va confondre amb una noia sexi vestida de policia, a la qual els seus companys d'equip van fer-li una broma simulant que eren detinguts per transportar il·legalment alcohol.

Durant les curses, abans del greu accident que gairebé el mata, brega amb un rival que al començament considera el seu pitjor enemic, Rowdy Burns, però durant el transcurs de la història es converteix en un amic per conveniència, atès que ell no es recupera totalment de l'accident, li demana fer anar el seu cotxe de cursa, obligat a guanyar en els primers tres llocs; altrament, en Rowdy perdrà el cotxe així com el seu patrocinador. En Cole, convençut que podrà aconseguir-ho, accepta la demanda del seu rival, tot i que ell en el fons no ho fa per en Rowdy, sinó per les seves ganes de tornar a córrer i a perdre la por de la velocitat.[2]

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions
  • 1992. Oscar al millor so per Charles M. Wilborn, Donald O. Mitchell, Rick Kline i Kevin O'Connell

Referències