Dilluns de Pasqua
| Tipus | diada cristiana festa pública | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pasqua de Resurrecció i dilluns | |||
| Commemora | resurrecció de Jesús | |||
| Part de | vuitada de Pasqua | |||
| Dia | dilluns de Pasqua | |||
| Dia de la setmana | dilluns | |||

El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món. Es tracta del segon dia de l'Octava de Pasqua,[1] període de celebració, per part del cristians, de la resurrecció de Jesús.[2] Entre els catòlics-romans, des del nou ordo litúrgic de Pau VI, però, no se'l contempla com una festa litúrgica global.[3] Encara que no sigui un dels 10 dies festius de la llei canònica catòlica,[4] pot ser festiu segons normes particulars, com la de la Conferència Episcopal Alemanya.[5] A Catalunya aquest dia representa la fi de la Setmana Santa; les famílies i amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals.[6] Als Països Catalans és dia festiu, per exemple a Catalunya i el País Valencià, però no sempre a les Balears.[7]
Tradicions
Catalunya
En el passat, el diumenge de Pasqua a la tarda ja s'iniciava la celebració de jornades de caràcter multitudinari, lúdic i festiu al voltant d'ermites i santuaris per honorar un sant, una santa o una Mare de Déu. No obstant això, eren, sobretot, dies de reunió i de germanor a l'aire lliure durant el transcurs dels quals solia haver-hi una rifa d'ous o altres productes, com llonganisses o ampolles de licor. Ara bé, la proliferació d'aplecs arreu de Catalunya es produïa l'endemà, el dilluns de Pasqua, aprofitant la bonança del temps. I la menja per excel·lència era la mona, un pastís tradicionalment rodó que els padrins regalaven als fillols i filloles aquell mateix dia.[8]
País Valencià i Illes Balears
Al País Valencià es celebra el dilluns de Pasqua de manera festiva i amb la colla d'amics, generalment a paratges naturals[9] i menjant per a berenar mona de pasqua.
A alguns pobles de Mallorca es celebren romeries festives, les pancaritats.[10]
Altres costums a Europa
A França hi havia la tradició de menjar una truita en família feta amb els ous de Pasqua decorats. El 1973, la tradició es va recuperar amb la festa de la "truita gegant": a Becièras, prop de Tolosa, i al sud-oest com Maseras a l'Arieja, els "Cavallers de la Confraria Mundial de la Truita Gegant i Pasqual" confeccionen una truita de 15.000 ous amb una paella d'acer de 400 kg i 4 m de diàmetre, que serà consumida per més de 4.000 persones.[3] A Itàlia, on aquesta diada s'anomena Pasquetta, les famílies també solen sortir a fer un pic-nic on es consumeixen els ous decorats dos dies abans.

A Polònia, el dilluns de Pasqua es coneix com el Śmigus-dyngus (dilluns humit): segons un costum que remunta al segle xv, els nois llencen aigua (símbol de la vida) a les noies i les flagel·len amb branques de salze; l'endemà, és el torn de les noies de fer la mateixa operació amb els nois. Aquest costum té variants a l'Europa central: a Hongria els homes també ruixen les dones amb aigua o perfum per a dur-los sort, i les noies han recompensar-los donant-los diners o ous de Pasqua. A Praga, els nois surten de matí per a fuetejar les noies amb trenes de vímet, operació que serveix a rejovenir-les i donar-los força i bellesa per tot l'any. Per a donar-los les gràcies, les noies els ofereixen també ous decorats. El fet que una noia no es fes fuetejar era considerat com una desgràcia.[3]
A Anglaterra, el costum del dilluns i dimarts de Pasqua s'anomena lifting o headline: els nois van de casa en casa portant una cadira decorada amb flors; quan una noia s'hi asseu, l'aixequen en l'aire tres vegades per a dur-li bona sort i la noia els ha de donar diners o un petó. L'endemà és el torn de les noies d'aixecar els nois amb la cadira.[3]
Dia festiu al calendari laboral
Món
L'any 2026, el 13 d'abril és dia festiu de dilluns de Pasqua ortodoxa per exemple a Grècia, Albània, Sèrbia, Ucraïna i Geòrgia, però a Rússia no hi ha festius laborals per Pasqua.[11] A Etiòpia el 10 d'abril 2026 es festiu pel divendres Sant de l'Església Ortodoxa Etíop, però el dilluns 13 d'abril no és festiu.[12]
El 6 d'abril del 2026 és festiu de dilluns de Pasqua en un centenar de països. En els estats europeus més a prop dels Països Catalans és festiu a Itàlia, França i Andorra, però no a Portugal i a molts regions d'Espanya. A Amèrica Llatina és festiu a Belize però no a ningun país major. És festiu a països de tradició protestant com els Països Baixos, Suècia, el Regne Unit, excepte Escòcia, i parts de Canadà, però no als Estats Units. També és llistat com a festiu el 2026 en alguns països on no és una festa de la religió majoritària: Albània, Txad i fins i tot al Níger.[11]
Espanya
A Espanya, el dilluns de Pasqua és festiu l'any 2026 en 7 comunitats autònomes segons el BOE[13] i premsa diversa (amb excepció d'El País, que no compta els Balears):[14] Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra, La Rioja, Castilla-La Mancha. En algunes comunitats el dilluns de Pasqua és festiu autonòmic en alguns anys i en altres no. Per exemple, als Balears era festiu autonòmic el 2024, 2023, 2022 i 2020, però no el 2025 ni el 2021, i a Cantàbria era festiu autonòmic el 2024 i 2020, però no el 2025, 2023, 2022 ni el 2021.[7]
Referències
- ↑ Evangeli.net
- ↑ «Girona.cat». Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 19 abril 2014].
- 1 2 3 4 «92 Catholique». Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ «Book IV - Function of the Church.TITLE II. SACRED TIMES (Cann. 1244 - 1253)» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2026]. «Nativity of our Lord Jesus Christ, the Epiphany, the Ascension, the Body and Blood of Christ, Holy Mary the Mother of God, her Immaculate Conception, her Assumption, Saint Joseph, Saint Peter and Saint Paul the Apostles, and All Saints.»
- ↑ «Partikularnorm Nr. 15 der Deutschen Bischofskonferenz zu c. 1246 § 2 CIC Feiertagsregelung (Kirchlich gebotene Feiertage)» (en alemany), 05-10-1995. Arxivat de l'original el 2009-03-25. [Consulta: 4 abril 2026]. «Zweiter Weihnachtstag (26.12.), Ostermontag, Pfingstmontag»
- ↑ «Tinet.cat». Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 19 abril 2014].
- 1 2 «Calendarios laborales por comunidades autónomas en (..., 2025) 2026 (2027,...)» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ Pasqua i primavera Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine. Informació a GenCat
- ↑ «El Parc de Sant Vicent de Llíria vuelve a llenarse de familias dos años después». Levante, 19-04-2022 [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Más romerías festivas para despedir la Pascua». Diario de Mallorca, 19-04-2022 [Consulta: 20 abril 2022].
- 1 2 «Calendar of Public Holidays in April 2026» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ «National Holidays in Ethiopia in 2026» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ «Resolución de 17 de octubre de 2025, de la Dirección General de Trabajo, por la que se publica la relación de fiestas laborales para el año 2026» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 259, 17-10-2025, p. 140542. ISSN: 0212-033X [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ Milton Copparoni. «Semana Santa: en qué comunidades es festivo Jueves y Viernes Santo y dónde habrá puente largo» (en castellà), 03-04-2026. [Consulta: 4 abril 2026]. «El lunes 6 de abril será festivo únicamente en seis comunidades: Cataluña, Comunidad Valenciana, Castilla-La Mancha, País Vasco, Navarra y La Rioja.»
Vegeu també
