Dinoteri

Infotaula d'ésser viuDinoteri
Deinotherium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Període
Dades
Alçada4 m Modifica el valor a Wikidata
Pes12 t Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreProboscidea
FamíliaDeinotheriidae
SubfamíliaDeinotheriinae
GènereDeinotherium Modifica el valor a Wikidata
Kaup, 1829 Deinotherium Modifica el valor a Wikidata
Mida

Deinotherium%20skeletals.png Modifica el valor a Wikidata

El dinoteri[1] (Deinotherium, en llatí ‘bèstia terrible’) fou un gènere de mamífer proboscidi extint de la família dels dinotèrids. Se n'han trobat restes fòssils a Àfrica, Àsia i Europa, incloent-hi Catalunya.[2] Visqué entre el Miocè i el Plistocè. Un dels trets característics d'aquest animal és que tenia els ullals únicament al maxil·lar inferior.

Fisiologia

Els dinoteris foren els tercers mamífers terrestres més grossos de tots, únicament superats pels paracerateris i el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4-4,5 metres a l'altura de les espatlles i les femelles, uns 3,5 metres a l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrencar les escorces dels arbres.

Deinotherium

Hàbitat i distribució

Els dinotèrids van tenir una distribució que anava des d'Europa fins a Àsia i Àfrica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetació i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus estranys ullals.

Evolució i extinció

Deinotherium fou un gènere que evolucionà de Prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Miocè inferior. Els dinotèrids represantaven una línia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Deinotherium divergí molt d'hora dels altres proboscidis. Els dinoteris s'extingiren a l'Àfrica on van conviure amb els primers homínids en el Plistocè inferior fa 1,5 milions d'anys.

Taxonomia

  • D. bozasi
  • D. giganteum
  • D. indicum
  • D. proavum

Referències

Bibliografia

  • Alba, D. M.; Gasamans, N.; Pons-Monjo, G.; Hernández Luján, À.; Robles, J. M.; Obradó, P.; Casanovas-Vilar, I. «Oldest Deinotherium proavum from Europe» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 2020. e1775624. DOI: 10.1080/02724634.2020.1775624.

Enllaços externs