Domeykita
![]() Exemplar de domeykita | |
| Fórmula química | Cu₃As |
| Epònim | Ignacy Domeyko |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AA.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.10b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A’.01 |
| Dana | 2.2.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | reniforme, botrioide; massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 9.62 Å; Z = 16 |
| Grup puntual | isomètrica hextetrahedral |
| Massa molar | 265.56 g |
| Color | blanc estany, passa ràpidament a groc i a marró llautó |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil - sèctil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, en contacte amb l'aire es torna mat |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,2 a 8,1 |
| Densitat | 7,2 a 8,1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Do |
| Referències | [1] |
La domeykita és un mineral de la classe dels sulfurs, dins de la qual pertany a la divisió dels aliatges. Wilhelm Haidinger li va donar nom el 1845 en honor del mineralogista polonès Ignacy "Ignacio" Domeyko (1802-1889), qui la va descriure per primera vegada el 1845 a la mina dels Cotons, a la regió de Coquimbo (Xile).
Característiques
La fórmula d'aquest arsenur de coure és Cu₃As. Sol portar altres impureses que li donen coloracions, entre les quals són freqüents l'antimoni o el sofre. Cristal·litza en el sistema isomètric, tot i que els cristalls són molt rars. El seu hàbit típic són masses irregulars o formes botrioides. Es tracta d'un mineral de diafaneitat opaca, i de color entre blanc i gris. La seva lluentor és metàl·lica i té una duresa entre 3 a 3,5 a l'escala de Mohs. El seu pes específic oscil·la entre 7,2 i 8,1. Tot i ser una mena de coure menor, s'utilitza per a l'obtenció de coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la domeykita pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, discrasita, maldonita i stistaïta.
Formació i jaciments
Apareix a les zones d'enriquiment secundari en filons hidrotermals. És comú trobar-ne associada a altres minerals, com són la plata nativa, el coure natiu i l'algodonita.
Varietats

Una varietat artificial és la argentodomeikita, en la qual el coure és substituït parcialment per plata. Tant aquesta varietat com la domeikita són polides i emprades com gemmes en joieria i amb finalitats ornamentals.[2][3]
La mohawkita és una barreja entre domeykita, plata i algodonita, que rep el seu nom de la localitat de Mohawk, a Michigan, Estats Units.[4]
Referències
- ↑ «Domeykite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑ «The mineral domeykite» (en anglès). Galleries.com. Arxivat de l'original el 26 de juny 2014. [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑ «Argentodomeykite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juny 2014].
- ↑ «Mohawkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juny 2014].
