Doros

Doros

Tipus	personatge mitològic grec progenitor llegendari
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Orseida
Pare	Hel·len
Fills	Xantipe i Tèctam
Germans	Èol i Xutos

Doros (en grec antic: Δῶπος, llatí: Dorus) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica.

Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseida, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens.^[1] En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès.^[2]

Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que va donar nom, al nord del golf de Corint.^[3]

Hesíode^[4] diu que Doros i una filla de Foroneu van tenir cinc filles, de les que no se'n coneixen els noms, que van ser mares, per la seva unió amb els déus, dels curets, una estirp mitològica que habitava Etòlia. No se sap, per les mancances del text, si Hesíode, al Catàleg de les dones diu que realment era filla de Foroneu i esposa de Doros, o més aviat seria filla de Doros i mare, a través d'Apol·lo dels curets. Apol·lodor parla d'una Ftia, que amb Apol·lo va ser la mare de tres curets: Doros, Laòdoc i Polipetes.^[2]

Servi Maure Honorat (Servius) diu que va ser fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.^[5][3]