Douglas Wimberley

Plantilla:Infotaula personaDouglas Wimberley
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1896 Modifica el valor a Wikidata
Inverness (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1983 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Coupar Angus (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTartan Tam
Lang Tam Modifica el valor a Wikidata
FormacióWellington College
Staff College
Reial Col·legi Militar de Sandhurst Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata - 1946 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Grau militarmajor-general (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Guerra Civil Russa Modifica el valor a Wikidata
Premis

El Major-general Douglas Neil Wimberley, CB, DSO, MC (15 d'agost de 1896 - 26 d'agost de 1983) va ser un oficial de l'exèrcit britànic que, durant la Segona Guerra Mundial, va comandar la 51a Divisió (Highland) durant dos anys, de 1941 a 1943, en particular a la Segona Batalla d'El Alamein, abans de liderar-la a través del nord d'Àfrica i a la campanya aliada a Sicília.

Biografia

Primers anys de vida i Primera Guerra Mundial

Douglas Neil Wimberley va néixer el 15 d'agost de 1896 al número 8 d'Ardross Terrace, Inverness, Escòcia, fill del capità cirurgià Charles Neil Campbell Wimberley i de Minnie Lesmoir Gordon, filla de RJ Wimberley.[1][2]

Wimberley es va educar a Alton Burn, Nairn, Wellington College, i després a la Universitat de Cambridge. El desembre de 1914, quatre mesos després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va ingressar al Royal Military College de Sandhurst i, l'11 de maig de 1915, va ser nomenat sotstinent al regiment del seu avi, els Queen's Own Cameron Highlanders.[3] El seu primer destí va ser al 3r Batalló (Milícia) del seu regiment a Invergordon abans del seu eventual destí, al setembre, al 1r Batalló del Front Occidental. El batalló, una unitat de l'Exèrcit Regular, formava part de la 1a Brigada de la 1a Divisió. A l'octubre, Wimberley, que ara tenia 19 anys i era l'oficial de metralladora del seu batalló, va lluitar a la batalla de Loos.[1]

El gener de 1916 va ser destinat al recentment creat Cos de Metralladores (MGC) i va servir amb les companyies de metralladores de la 1a i 2a Brigada , servint amb elles durant l'ofensiva del Somme a la segona meitat de 1916. Va ser ascendit a tinent el 17 de març de 1916,[4] i, a l'octubre, va ser enviat a Anglaterra, on va assistir al Centre d'Entrenament de Metralladores de Grantham, Lincolnshire, i, en tornar al Front Occidental, va ser ascendit al rang interí de capità el 12 de febrer de 1917,[5] i va assumir el comandament de la 232a Companyia de Metralladores, que al juliol va passar a formar part de la 51a Divisió (Highland), una formació de la Força Territorial (TF).[1]

La companyia de Wimberley va lluitar a la batalla de Passchendaele (també coneguda com la Tercera Batalla d'Ypres). Al novembre va ser ferit i va ser condecorat amb la Creu Militar durant la batalla de Cambrai.[1] A principis de 1918, les quatre companyies de metralladores de la divisió es van fusionar al 51è Batalló de Metralladores, cosa que va fer que la seva companyia passés a anomenar-se Companyia 'D'. El 18 de febrer de 1918, Wimberley va ser ascendit al rang interí de major.[6] L'exèrcit alemany va llançar la seva ofensiva de primavera a finals de març i Wimberley va tornar a ser ferit i, evacuat a Anglaterra, va ser declarat apte per al servei al juny i va assistir a un curs de repàs de metralladores a Grantham el mes següent, però no va veure més acció durant la guerra. Poc després va ser destinat com a comandant de companyia al 9è Batalló de Reserva, Cos de Metralladores, una unitat d'entrenament. A l'octubre/novembre va assistir a un curs de cooperació de la Royal Air Force (RAF), amb la intenció d'entrenar oficials d'infanteria per ser observadors aeris. Hi era quan es va signar l'armistici amb Alemanya al novembre, que va posar fi a la guerra.[1]

Període d'entreguerres

Poc després del final de la guerra, el 1919, Wimberley, que ara servia al 8è Batalló del MGC, va ser enviat a Rússia durant la Guerra Civil Russa. El desembre de 1919 va tornar als Queen's Own Cameron Highlanders. Wimberley va optar per quedar-se a l'exèrcit durant el període d'entreguerres i, el 1921, va servir com a ajudant assistent del 2n Batalló dels Cameron Highlanders, que aleshores estava estacionat a Queenstown durant la Guerra d'Independència Irlandesa.[1][7] El batalló de Wimberley, una unitat de l'exèrcit regular, va ser considerat per Bernard Montgomery, el major de brigada de la Brigada Cork, com les millors tropes disponibles per actuar com a "columna volant" per detenir els rebels.[8] El 1922, Wimberley va ser nomenat ajudant del 2n Batalló dels Camerons. Dos anys més tard va obtenir una distinció en els exàmens d'ascens i se li va permetre passar un any a l'Emmanuel College, Cambridge.[7] El 29 d'abril de 1925 es va casar amb Elsye Myrtle Livingston, filla del capità F.L. Campbell de la Royal Navy, d'Achalader, Perthshire. Amb ella va tenir un fill i una filla.[1]

Després dels seus estudis, Wimberley va assistir a l'Escola d'Estat Major de Camberley del 1926 al 1927, on va ser estudiant d'una classe d'instructors que dirigirien l'exèrcit en la següent guerra, com ara Bernard Montgomery, Alan Brooke i Bernard Paget, amb companys estudiants com Harold Alexander, Charles Hudson, Roy Bucher, Alan Duff, George Wood, John Clark, Noel Holmes, Sidney Archibald, Euan Miller, John Albert Charles Whitaker, Leonard Arthur Hawes, William Holden, Richard Bond i Richard Lewis, juntament amb Warren Melville Anderson de l'exèrcit australià[9][7]

Després del seu matrimoni, la carrera de l'encara jove Wimberley en temps de pau va progressar de manera constant. El 1929 va ser nomenat major de brigada de la 1a Brigada Gurkha,[7] que va participar en operacions a la Província de la Frontera Nord-oest un any més tard. L'1 de gener de 1933, Wimberley va ser ascendit al rang de major,[10] el mateix any que va guanyar el premi militar de l'Exèrcit Trimestral per un assaig sobre campanyes militars recents.

Wimberley va servir com a oficial de l'estat major de grau 2 (GSO2) al Ministeri de Guerra durant quatre anys, durant els quals va rebre un ascens el 3 de gener de 1934 a major,[11] i un rang interí de tinent coronel l'1 de gener de 1936,[12] abans de tornar a un comandament actiu quan va ser ascendit al rang de tinent coronel el 19 de desembre de 1938[13] i va succeir el tinent coronel James Gammell com a oficial al comandament (CO) del 1r Batalló, Cameron Highlanders, aleshores estacionat a Anglaterra, que va comandar fins a l'esclat de la guerra nou mesos després.[7]

Segona Guerra Mundial

Poc després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre de 1939, Wimberley va portar el seu batalló a França, on va formar part de la Força Expedicionària Britànica (BEF). El batalló formava part de la 5a Brigada d'Infanteria del brigadier Gerald Gartlan, que formava part de la 2a Divisió d'Infanteria, aleshores comandada pel major general Charles Loyd, i va arribar a França a finals de setembre.[14] Tanmateix, no hi va haver cap acció immediata i, a finals de desembre, Wimberley va ser enviat a Anglaterra i nomenat GSO1 i instructor en cap a l'Escola d'Oficials Superiors de Sheerness, per la qual cosa es va perdre les hostilitats a França que van començar el maig de 1940.[14]

Nomenat coronel en funcions el 16 de març de 1940, Wimberley va ser ascendit al rang en funcions de brigadier el 20 de juliol de 1940, poc després de l'evacuació de Dunkerque,[1] succeint el brigadier Miles Dempsey al comandament de la 13a Brigada, part de la 5a Divisió d'Infanteria .[7] La divisió estava llavors estacionada a Escòcia, sota el comandament escocès, i es va reformar després d'haver jugat un paper distingit a la batalla de França, però va patir unes baixes alarmants en el procés. La divisió estava comandada pel major general Horatio Berney-Ficklin, succeint el comandant general original (GOC), el major general Harold Franklyn, el mateix dia que Wimberley va assumir el comandament de la 13a Brigada.[14] Wimberley havia de romandre amb la brigada només set setmanes, ja que a mitjans de setembre va ser destinat a la 152a Brigada d'Infanteria, que formava part de la 51a Divisió d'Infanteria (Highland), el comandant de la qual era aleshores el major general Alan Cunningham, que va ser substituït a finals d'octubre pel major general Neil Ritchie.[14] El 17 d'octubre de 1940, el rang permanent de Wimberley va ser ascendit a coronel, amb antiguitat retroactiva a l'1 de gener de 1939.[15]

El 21 de maig de 1941, Wimberley va ser ascendit al rang interí de major general[16] i es va convertir en comandant en cap de la 46a Divisió d'Infanteria, succeint el major general Charles Hudson, que havia estat un dels companys d'estudis de Wimberley a l'Escola d'Estat Major de Camberley a finals de la dècada de 1920. La divisió era una formació de segona línia de l'Exèrcit Territorial (TA) que havia lluitat amb la BEF l'any anterior i, com la 5a Divisió, havia patit grans pèrdues, però ara estava reformada.[17] Només havia de romandre amb la divisió durant tres setmanes, ja que, a mitjans de juny, després de lliurar la 46a al major general Miles Dempsey, va tornar a la 51a Divisió (Highland), aquesta vegada com a comandant en cap. Va ser nomenat comandant en cap a petició específica del seu predecessor, Ritchie, que aleshores estava destinat a l'Orient Mitjà.[17]

La 51a Divisió (Highland) a la qual Wimberley era ara GOC era una formació molt diferent de la que Wimberley havia servit durant la Gran Guerra.[17] Anteriorment, la reputació de la divisió s'havia forjat al llarg de successives batalles a les trinxeres del Front Occidental. La divisió que ara comandava era en realitat la no experimentada 9a Divisió d'Infanteria (Highland), la divisió TA germana de la 51a, creada amb la intenció de subministrar homes com a reforços a la 51a, que havia estat renumerada després de la rendició d'aquesta última durant la Batalla de França el 12 de juny de 1940. La divisió tal com estava ara podria lluitar com a unitat, i Wimberley va fer un esforç reeixit per inculcar un sentit d'esprit de corps a la unitat. Va rebutjar les tropes "Sassenach" per a les seves brigades i batallons mentre "robava furtivament" tropes escoceses d'altres unitats, i va apel•lar al patriotisme escocès dels seus homes animant-los a portar els seus respectius tartans tant com fos possible, per la qual cosa va ser anomenat "Tartan Tam", i més tard "Lang Tam", a causa de la seva alçada d'1,90 m.[17] L'única unitat que no era de les Highlands a la 51a Divisió era el 1r/7è Batalló, Regiment de Middlesex, perquè no hi havia cap batalló de metralladores a l'exèrcit britànic que reclutés exclusivament a Escòcia. Els cockneys, tal com va resultar, es portaven molt bé amb els Highlanders. Al mateix temps, l'entrenament no es va descuidar. Els resultats es manifestarien en acció.[17]

Nord d'Àfrica

A finals de març de 1942, la divisió es va traslladar d'Escòcia a Aldershot al Comandament Sud-oriental, aleshores comandat pel tinent general Bernard Montgomery, que havia estat instructor de Wimberley a l'Acadèmia de l'Estat Major, per a les seves etapes finals d'entrenament abans de ser enviat a l'estranger. El rang de major general de Wimberley va ser temporal el 21 de maig de 1942,[18] i, cap a finals de juny, la 51a Divisió va deixar el Regne Unit amb destinació al nord d'Àfrica.[17] A l'agost, la divisió va arribar a Egipte per unir-se al Vuitè Exèrcit. Després de perdre la batalla d'Alam el Halfa, la 51a Divisió va entrar a la línia a mitjans de setembre, inicialment com a part del XIII Cos, sota el comandament del tinent general Brian Horrocks, i posteriorment transferida a l'octubre al XXX Cos, sota el comandament del tinent general Oliver Leese (un company d'estudis a l'Acadèmia de l'Estat Major). Com a nou comandant del Vuitè Exèrcit, el tinent general Bernard Montgomery va començar a preparar-se per a l'ofensiva que derrotaria les forces de l'Eix, liderades pel generalfeldmarschall Erwin Rommel, al nord d'Àfrica.[17] A l'octubre i novembre, la divisió va tenir un paper destacat en la "fase d'irrupció" i "esfondrament" de la batalla d'El Alamein i les accions al voltant de Kidney Ridge. Abans de la batalla, Wimberley havia informat els seus comandants amb un model del camp de batalla i els havia ordenat que repetissin les seves tasques tal com els havia mostrat, per tal d'assegurar la unitat del pla de batalla de la divisió.[17]

Abans i durant la batalla, Wimberley s'havia convertit en una visió familiar recorrint les zones divisionals, un espectacle incongruent al seu jeep amb els genolls gairebé arribant a l'alçada del cap. Durant la batalla, el jeep de Wimberley va ser destruït per una mina, matant dos dels ocupants però només sacsejant greument el mateix Wimberley.[19] Sovint s'aturava per ajudar les tropes que realitzaven la feina o informava els soldats rasos individuals, per tal que entenguessin millor el paper que havien de jugar. Per tant, les baixes patides pel Vuitè Exèrcit, que ascendien a gairebé una quarta part de la força d'infanteria, van fer que Wimberley comentés "mai més". Després d'haver observat en les etapes finals de la batalla un assalt dels seus Highlanders que havia entrat sense una barrage d'artilleria, va escriure:

« La posició, tal com havíem informat, estava fortament ocupada, no es veia ni rastre dels nostres tancs, però sí molts d'enemics... Els Gordons van fer poc progrés i van perdre molts homes; vaig sentir que havia estat una pèrdua de vides i em va fer mal el cor.[20] »

Conegut, respectat i de confiança per Montgomery, Wimberley va dirigir la 51a Divisió a través del nord d'Àfrica i gairebé contínuament durant tota la campanya de Tunísia, lluitant a Mareth, Medinine, Akarit i Enfidaville i Adrano. El 29 de desembre de 1942, Wimberley va ser guardonat amb l'orde del Servei Distingit (DSO) pels "serveis galants i distingits" fins aleshores en la campanya.[21]

El ritme de la persecució de Rommel –la por d'una altra batalla de desgast com la d'Alamein– va començar a notar-se. A les seves memòries inèdites, Wimberley va escriure sobre la batalla d'El Agheila:

« El 14 de desembre és un dia que mai oblidaré... Mentre avançava, veia cada 100 iardes aproximadament homes ferits, majoritàriament sapadors que havien estat víctimes de les mines. La carretera negra de macadam serpentejava per la sorra suau del desert, negra com la coma sota la brillant llum del sol. A intervals per tota la carretera, quilòmetre rere quilòmetre, l'enemic havia escampat palades de sorra, i sota cada sis munts aproximadament, s'havia enterrat una mina, després d'haver-hi perforat un forat a l'asfalt.
Aproximadament cada quart de milla al llarg de la carretera, vehicles abandonats hi havien estat aturats per bloquejar-la, i cada vehicle era una massa de cables trampa i trampes... Em van dir que els mateixos cadàvers dels nostres pobres morts, que vam perdre durant la patrulla, eren tots trampes explosives, quan més tard els grups d'enterrament van sortir a netejar el camp de batalla i enterrar-los... Mai més, mentre jo comandava la Divisió de les Highland, vam trobar una zona tan minada.[22]		 »

A Wimberley se li va confiar la tasca de prendre Buerat i obrir el camí cap a Trípoli, abans que s'esgotessin els subministraments a través d'una tènue cadena de comunicació, tan ràpid havia avançat el Vuitè Exèrcit. Després d'haver obert el camí cap a la ciutat –el primer gran botí de l'Eix que havia caigut en tota la guerra fins aleshores–, l'assoliment de Wimberley va passar pràcticament desapercebut per Montgomery, que el va acusar de "dilatori".[23] Wimberley ho va perdonar tot durant la batalla de Medenine, però, quan va escriure: "Em vaig sentir agraït i vaig pensar, de nou, a les ordres del petit comandant més meravellós sota el qual estava servint, a Monty".[24]

Poc després de la captura de Trípoli, la divisió de Wimberley va rebre la visita de Winston Churchill, el primer ministre britànic, i del general Alan Brooke, ara cap de l'Estat Major Imperial (CIGS), que, com Montgomery, havia estat anteriorment un dels instructors de l'Escola d'Estat Major de Wimberley. El 4 de febrer de 1943, quan van arribar Churchill i Brooke, Wimberley va ordenar a una brigada composta de la 51a Divisió, tots els quals portaven kilts i estaven liderats pels gaiters en massa, que marxessin davant del primer ministre i el CIGS. Tots dos homes es van emocionar fins a les llàgrimes per l'enfrontament.[25] Brooke va escriure al seu diari més tard aquella nit sobre la trobada:

« A les 9:30 del matí ens vam reunir tots i vam començar el camí amb cotxe cap a Trípoli. Va ser molt interessant veure el lloc per primera vegada. Els carrers i les teulades estaven plens de sentinelles, que contenien els habitants locals. Quan vam arribar a la plaça principal, vam trobar que el gruix de la 51a Divisió estava format al passeig marítim i a la plaça principal. L'última vegada que els vam veure va ser prop d'Ismailia, just després de la seva arribada a l'Orient Mitjà. Aleshores encara eren rosos i blancs, ara eren guerrers bronzejats de moltes batalles i d'un avanç victoriós. Poques vegades he vist un cos d'homes més refinat o que semblés més orgullós de ser soldat. Vam conduir lentament al voltant de la línia i després vam tornar amb homes que l'animaven [a Churchill] durant tot el camí. Després vam ocupar la nostra posició en una posició preparada i tota la Divisió va desfilar amb una banda de gaites tocant. Va ser una de les visions més impressionants que he vist mai. Tota la Divisió estava molt ben vestida, i podria haver estat als quarters durant els últims 3 mesos en lloc d'haver marxat uns 1200 milles i haver lluitat moltes batalles durant el mateix període.[26] »

La campanya a Tunísia va acabar el 13 de maig de 1943, amb els aliats capturant gairebé 250.000 soldats de l'Eix, tot i que Wimberley i la 51a Divisió ja eren a Algèria descansant després de sis mesos de combat, absorbint reforços i, més tard, entrenant-se en operacions combinades en preparació per a la invasió aliada de Sicília.[25] El 24 de juny de 1943, Wimberley va ser esmentat en despatxos pels seus serveis al nord d'Àfrica.[27]

Sicília

El juliol de 1943, Wimberley va dirigir la 51a Divisió, servint de nou sota el XXX Cos de Leese, durant la invasió aliada de Sicília (amb el nom en clau Operació Husky). En aquell moment, les tres brigades de Wimberley estaven comandades per futurs oficials generals: la 152a per Gordon MacMillan, la 153a per Horatius Murray i la 154a per Tom Rennie. La divisió va estar involucrada en intensos combats fins que va ser gradualment rellevada a l'agost per la 78a Divisió d'Infanteria.[25]

Malgrat la reconeguda capacitat de combat i la reputació del 51è, Montgomery va decidir després de la campanya de Sicília a l'agost de 1943 que Wimberley, tot i que Montgomery l'admirava molt, mostrava cansament després de més de dos anys al comandament, i que havia de ser destituït del seu comandament i substituït.[28] Això va fer, i Wimberley va ser substituït pel major general Charles Bullen-Smith, dels King's Own Scottish Borderers, que havia estat comandant general de la 15a Divisió d'Infanteria (Escocesa), una altra formació de l'Exèrcit Territorial. De fet, Bullen-Smith va ser substituït pel major general Tom Rennie, un highlander, el juliol de 1944, quan la divisió lluitava a Normandia després de ser portada de tornada al Regne Unit per Montgomery (després del seu ascens al comandament del 21è Grup d'Exèrcits) per encapçalar la invasió aliada de Normandia (amb el nom en clau Operació Overlord).[25] El 5 d'agost de 1943, Wimberley va ser nomenat Company de l'Orde del Bany (CB).[29]

Mentre que Montgomery considerava que "Tartan Tam" Wimberley no era adequat per al comandament d'un cos, el va recomanar al seu mentor i amic, el general Alan Brooke, del CIGS, per al càrrec de comandant de l'Acadèmia de l'Estat Major de Camberley, una recomanació que va ser acceptada.[30] Va assumir el comandament al setembre, després d'una llarga excedència, i va tornar a l'acadèmia gairebé vint anys després d'haver-hi assistit com a estudiant, succeint al seu torn el major general Alan Cunningham. En aquell moment, el curs a l'Acadèmia de l'Estat Major s'havia reduït considerablement en durada (de poc més de dos anys en temps de pau a només cinc mesos), a causa principalment de les necessitats de l'exèrcit en temps de guerra, ja que el seu paper era ara produir un gran nombre d'oficials d'estat major competents en el menor temps possible, tot i que el nomenament en si encara es considerava un càrrec molt prestigiós.[30]

El 31 de juliol de 1944 es va confirmar el rang de major general de Wimberley (amb antiguitat retroactiva al 24 de desembre de 1943) i,[31] a mitjans de desembre, Wimberley va renunciar a aquest nomenament i, després de cedir-lo al major general Philip Gregson-Ellis, va ser nomenat director d'infanteria a l'Oficina de Guerra, el seu últim nomenament a l'exèrcit, del qual era responsable de l'entrenament de la infanteria, tot i que la seva assignació va arribar en un moment difícil, ja que l'exèrcit britànic patia una greu crisi de personal i la infanteria s'havia vist obligada a acceptar els pitjors reclutes durant tota la guerra. Va ocupar aquest càrrec fins a la seva dimissió de l'exèrcit el 8 d'octubre de 1946,[32] després d'una carrera militar de 31 anys, quan va quedar clar que, com que Montgomery s'havia convertit en CIGS, successor de Brooke, no progressaria més a l'exèrcit.[30]

Richard Mead va escriure que "Wimberley sempre estarà associat amb la Divisió Highland, que sota el seu comandament es va convertir en una de les formacions britàniques més conegudes, amb una reputació que es va estendre molt més enllà d'Escòcia. Un magnífic motivador d'homes i un líder valent a la batalla, va restaurar no només l'honor d'una divisió, sinó de tot un país."[30]

Postguerra

En deixar l'exèrcit, Wimberley va esdevenir director de l'University College de Dundee, que en aquell moment era un college constituent de la Universitat de St Andrews. La Universitat de St Andrews, immersa en la tradició i gelosa de la seva reputació acadèmica, es va negar a permetre l'expansió acadèmica del seu college germà, cosa que va provocar agitació a Dundee per la independència del Dundee College. Wimberley va intentar expandir l'University College sense perjudicar la universitat matriu ni el seu director, James Irvine.[33]

Sense gaire poder acadèmic, Wimberley va intentar donar a la universitat el mateix esprit de corps amb què havia revitalitzat la 51a Divisió (Highland). Va treballar tan estretament amb el personal i els estudiants de la universitat com ho havia fet amb els oficials i els homes de la seva divisió.[34]

El 1947 va escriure el "Wimberley Memo", que va preparar l'escenari per a la separació de camins entre la Universitat de St Andrews i l'antic University College de Dundee. En honor d'aquest esdeveniment, la Universitat de Dundee atorga anualment el Premi Wimberley a l'estudiant que més ha contribuït a la vida universitària.[35]

En el seu càrrec de director de l'University College, Dundee Wimberley va ajudar a fundar la Societat Històrica d'Abertay el 1947, juntament amb el professor d'història Dr. Wainwright. La societat, que encara està activa, es va formar per fomentar l'estudi de la història de la zona d'Abertay (Dundee, Angus, Perthshire i el nord de Fife).[36] Segons l'historiador de la Universitat de Dundee, Kenneth Baxter, Wimberley va crear la Societat com a part d'un procés de desenvolupament de "vincles entre ciutats i vestits" a Dundee.[37]

El 1954, l'University College va ser substituït pel Queen's College Dundee. El càrrec de director de l'University College va ser substituït pel nou càrrec de mestre del Queen's College. Wimberley no va ser considerat per a aquest nou càrrec i va deixar la Universitat.[38][39]Un cop jubilat, va dedicar-se a la genealogia i va viure amb la seva dona a la ciutat de Coupar Angus, Perthshire. Des del 2 de setembre de 1951[40] fins al 1961 va ser coronel dels Queen's Own Cameron Highlanders. El 1973, Wimberley va recopilar els seus papers i diaris en una autobiografia de cinc volums titulada Scottish Soldier. Aquestes memòries inèdites van ser dipositades pel general a la Biblioteca Nacional d'Escòcia.[41]

Va morir a Foxhall, Coupar Angus, el 26 d'agost de 1983, poc després de complir els 87 anys. Li van sobreviure el seu fill Neil Wimberley (n. 1927), que viu amb la seva dona a Foxhall, i la seva filla Lesmoir Edington (1926-2019), que viu a Haddington, Escòcia.[42]

El seu nom perdura a Dundee amb les Wimberley Houses, l'allotjament per a estudiants de la Universitat de Dundee, al costat de l'Hospital Ninewells. Els Serveis d'Arxiu de la Universitat de Dundee també conserven els seus documents relacionats amb la seva època com a director de l'University College.[38]

Dates de promoció

  • Tinent de 2ª Tinent de 2a - 12/05/1915
  • Tinent Tinent - 17/03/1916
  • Capità Capità - 14/08/1917
  • Major Major - 03/01/1934 (en funcions: 19/02/1918-13/10/1919; brevet: 1/01/1933)
  • Tinent Coronel Tinent Coronel - 19/12/1938 (brevet: 01/01/1936
  • Coronel Coronel - 17/10/1940, antiguitat 01/01/1939 (en funcions: 16/03/1940-15/09/1940; interí: 16/09/1940-16/10/1940)
  • Brigadier Brigadier - (en funcions: 20/07/1940-19/01/1941; interí: 20/01/1941-20/05/1942)
  • Major Major General - 31/07/1944, antiguitat 24/12/1943 (en funcions: 21/05/1941-20/05/1942; interí: 21/05/1942-30/07/1944; retirat el 08/10/1946)

Condecoracions

Orde del Bany Company de l'orde del Bany – 05/8/1943
Orde del Servei Distingit Orde del Servei Distingit – 31/12/1942
Creu Militar Creu Militar - 1918
Menció als Despatxos – 24/6/1943
Estrella de 1914
Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
Medalla de la Victòria 1914-1918
Estrella de 1939-45 Estrella de 1939-45
Estrella d'Àfrica Estrella d'Àfrica amb barra "8 Army"
Estrella d'Itàlia Estrella d'Itàlia
Medalla de la Defensa
Medalla de la Guerra 1939-1945 Medalla de la Guerra 1939-1945

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «British Army officer histories». Unit Histories. [Consulta: 27 juny 2017].
  2. ↑ Smart, p. 340
  3. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 29159. p. 4540. 11 May 1915.
  4. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 29589. p. 5041. 19 May 1916.
  5. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 30024. p. 3708. 17 April 1917.
  6. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 30705. p. 6189. 24 May 1918.
  7. 1 2 3 4 5 6 Smart, p. 341
  8. ↑ Hamilton (1981), p. 156–157
  9. ↑ Hamilton (1981), p. 194–195
  10. ↑ The London Gazette: no. 33899. p. 51. 3 January 1933.
  11. ↑ The London Gazette: no. 34011. p. 54. 2 January 1934.
  12. ↑ The London Gazette: no. 34239. p. 54. 3 January 1936.
  13. ↑ The London Gazette: no. 34586. p. 58. 3 January 1939.
  14. 1 2 3 4 Mead (2007), p. 496
  15. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 35021. p. 7203. 20 December 1940.
  16. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 35172. p. 3004. 23 May 1941.
  17. 1 2 3 4 5 6 7 8 Mead (2007), p. 497
  18. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 35567. p. 2229. 19 May 1942.
  19. ↑ Mead (2007), p. 498
  20. ↑ Hamilton (1981), p. 843
  21. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 35840. p. 5665. 29 December 1942.
  22. ↑ Hamilton (1983) p. 194–195
  23. ↑ Hamilton (1983), p. 118
  24. ↑ Hamilton (1983), p. 169
  25. 1 2 3 4 Mead (2007), p. 499
  26. ↑ Danchev and Todman, p. 378
  27. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 36065. p. 2853. 22 June 1943.
  28. ↑ Hamilton (1983), p. 715
  29. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 36120. p. 3521. 3 August 1943.
  30. 1 2 3 4 Mead (2007), p. 500
  31. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 36632. p. 3553. 28 July 1944.
  32. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 37748. p. 4981. 4 October 1946.
  33. ↑ Shafe, Michael. University Education in Dundee 1881–1981: A Pictorial History. Dundee: University of Dundee, 1982.
  34. ↑ «Principal's notes of Senate Meetings, including official papers and correspondence, etc». University of Dundee. [Consulta: 20 juny 2020].
  35. ↑ «Student who reported to European Union on Calais refugees wins two Dundee University prizes». The Courier, 22-06-2019. [Consulta: 20 juny 2020].
  36. ↑ «About us». Abertay Historical Society. Arxivat de l'original el 3 March 2012. [Consulta: 28 gener 2012].
  37. ↑ «University Established». The Courier & Advertiser (Perth & Perthshire Edition), 02-02-2017.
  38. 1 2 «Archive Services Online Catalogue Major-General Douglas Neil Wimberley, Principal of University College, Dundee». University of Dundee. [Consulta: 6 setembre 2017].
  39. ↑ Shafe, Michael. University Education in Dundee 1881–1981: A Pictorial History. Dundee: University of Dundee, 1982.
  40. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 39347. p. 5112. 28 September 1951.
  41. ↑ Scottish Soldier
  42. ↑ «Death Notices & Obituaries: Lesmoir Edington». East Lothian Courier, 10-10-2019. [Consulta: 20 juny 2020].

Bibliografia

  • Alanbrooke, Field Marshal Lord. Danchev, Alex. War Diaries 1939–1945. Phoenix Press, 2001. ISBN 1-84212-526-5. 
  • Hamilton, Nigel. Monty : the making of a general, 1887–1942. London: Hamish Hamilton, 1981. OCLC 174371477. 
  • Hamilton, Nigel. Monty: Master of the Battlefield 1942–1944. London: Hamish Hamilton, 1983. OCLC 174371481. 
  • Mead, Richard. Churchill's Lions: a biographical guide to the key British generals of World War II. Stroud (UK): Spellmount, 2007. ISBN 978-1-86227-431-0. 
  • Smart, Nick. Biographical Dictionary of British Generals of the Second World War. Barnesley: Pen & Sword, 2005. ISBN 1844150496. 
  • Scottish Soldier by Major-General D.N. Wimberley. Unpublished memoir in the possession of the NLS.
  • Monty: A Personal Memoir by Major-General D.N. Wimberley. Unpublished memoir.

Enllaços externs

Plantilla:S-honPlantilla:S-acaPlantilla:S-hon

Càrrecs militars
Precedit per:
Charles Hudson
GOC 46a Divisió d'Infanteria
Maig–Juny de 1941 		Succeït per:
Miles Dempsey
Precedit per:
Neil Ritchie
GOC 51a Divisió (Highland)
1941–1943 		Succeït per:
Charles Bullen-Smith
Precedit per:
Alan Cunningham
Commandant de l'Acadèmia d'Estat Major, Camberley
1943–1944 		Succeït per:
Philip Gregson-Ellis
Precedit per:
Charles Longcroft
Senyor Uixer del Bastó Escarlata
1948–1954 		Succeït per:
Robert Sherbrooke
Precedit per:
Angus Fulton
Director de la Universitat de Dundee
1946–1954 		Càrrec abolit
Precedit per:
James Drew
Coronel dels Queen's Own Cameron Highlanders
1951–1961 		Succeït per:
Regiment consolidat per formar els
Queen's Own Highlanders (Seaforth and Camerons)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.