Dream in Paradise

Infotaula de pel·lículaDream in Paradise
天堂春梦 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTang Xiaodan Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1947 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcantonès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt16739676 Modifica el valor a Wikidata

Dream in Paradise (xinès simplificat: 天堂春梦) Pel·lícula xinesa de l'any 1947, produïda per Central Film Enterprise Co., Ltd., Studio 2 i dirigida per Tang Xiaodan.

El director

Tang Xiaodan (xinès simplificat: 汤晓丹; pinyin: Tāng Xiǎodān) (Yunshan 1910 - Shanghai 2012) . Pintor, dissenyador, publicista i director de cinema xinès. Va ser una figura destacada entre la primera generació de directors xinesos, reconegut per les seves pel·lícules de temàtica militar i aclamat com el "Pare del cinema de guerra xinès"[1]

Tang va iniciar la seva carrera en el món del cinema com a decorador i escenògraf. El 1933, la Tianyi Film Company, també coneguda com Unique Film Productions, va produir la pel·lícula "Bai Jinlong", amb temàtica d'òpera cantonesa; durant el rodatge, el director Runje Shaw (Shao Zuiweng), un dels germans Shaw, va emmalaltir sobtadament i Tang va assumir el paper de director i un cop acabat el rodatge va completar la postproducció.[2][3] Durant el procés va decidir utilitzar dos noms artístics: Tang Xiaodan i Tang Muli que més tard passaria a ser el nom d'un dels seus fills. Tot i que no tenia formació formal en direcció, Tang va continuar amb la seva activitat com a director i el 1933 va dirigir dues pel·lícules mudes, "Flying Catkins" i "Drifting". Tot i no tenir cap tipus de formació o experiència militar Tang va destacar en la direcció de pel·lícules de temàtica militar.

Estil i realització

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la del mateix nom publicada per Xu Changlin al suplement del "China Times" el 1946 i publicada per Huaizheng Publishing House. Un cop acabada la pel·lícula, les autoritats de "China Film" la van dividir en vuit parts, i el final original es va canviar a un final obert, on el protagonista, Ding Jianhua desapareixia sense deixar rastre.[4] En unes declaracions el director va explicar els fets que el van moure a rodar el film :"Una sèrie de fenòmens socials irracionals després de la victòria van ser desagradables. Els funcionaris públics veritablement conscienciosos no podien arribar a final de mes, mentre que individus menyspreables i traïdors es transformaven en treballadors clandestins. Aquests fenòmens de capgirar el bé i el mal, desdibuixant les línies entre el bé i el mal, són quelcom contra el qual qualsevol persona amb consciència ha de protestar"[1]

Una part del govern del Guomindang va criticar el film ja que creien que la pel·lícula "distorsionava excessivament la situació de la societat desprès de la victòria contra els japonesos". Malgrat la posició oficial, la crítica van lloar la pel·lícula, creient que la difícil situació del protagonista, "infinitament identificable" representativa "d'un microcosmos de la gran tragèdia de la societat xinesa després de la victòria.[1]

Es pot veure a bilibili[5] a Virtual Shanghai[6] i a Youtube[7]

Sinopsi

En sentir la notícia de la rendició japonesa a l'agost de 1945, l'arquitecte Ding Jianhua i la seva dona Shulan somien amb la possibilitat de tornar a Shanghai, construir una casa i començar una nova vida. Quan es traslladen a la ciutat, són rebuts per l'amic de Ding, Gong, que s'ofereix a allotjar la parella i la mare de Ding. Gong s'ha fet ric ajudant els japonesos i ara espera explotar les connexions de Ding amb el govern. Però les connexions de Ding no resulten ser tan poderoses i l'actitud de Gong canvia. Demana a Ding i a la seva família que es mudin a una petita habitació a les golfes. Ding no pot trobar feina i Shulan està a punt de donar a llum el seu nadó. Desesperat, Ding li dóna a Gong tot el que té, inclòs el seu fill nounat i un plànol de la casa dels seus somnis. Shulan creu que el nadó ha estat portat a un orfenat, però quan descobreix la veritat, intenta recuperar el seu nadó. La dona de Gong, que no sent cap afecte pel nadó, està disposada a retornar-lo a Shulan. La pel·lícula acaba amb una imatge de Ding, la seva dona i la seva mare al carrer, mirant la casa dels seus somnis que ara pertany a una altra persona.[6][1]

L'actriu Shangguan Yunzhu

Repartiment

En el repartiment destaca la presència de l'actriu Shangguan Yunzhu, una de les vint-i-dues estrelles del cinema xinès (actors i actrius) inclosa en la llista que va proposar el Ministeri de Cultura del moment i que d'alguna forma va ser aprovada pel primer ministre Zhou Enlai.[8]

Referències

  1. 1 2 3 4 «天堂春梦Ding’s Spring Dream(1947)_1905电影网» (en zh-cmn-hans). [Consulta: 23 març 2026].
  2. ↑ Bittinger, Nathalie. Dictionnaire des cinémas chinois: Chine, Hong Kong, Taiwan. París: Maisonneuve & Larose nouvelles éditions Hémisphères éditions, 2019. ISBN 978-2-37701-050-9.
  3. ↑ «Tang Xiaodan - A Chinese War Movie Director 中国战争片导演——汤晓丹_Learn Chinese Hujiang». [Consulta: 23 març 2026].
  4. ↑ «天堂春梦(1947年汤晓丹执导电影)_百度百科». Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 23 març 2026].
  5. ↑ 老电影频道. «高清版《天堂春梦》1947年 主演: 蓝马 / 上官云珠 / 石羽_哔哩哔哩_bilibili» (en xinès simplificat). [Consulta: 23 març 2026].
  6. 1 2 «天堂春梦 - Dream in paradise - Tian tang chun meng | Virtual Shanghai». [Consulta: 23 març 2026].
  7. ↑ oldmedia. «天堂春梦 Dream in Paradise 高清版 1947年电影 蓝马/上官云珠/石羽主演 建筑工程师的悲剧故事#天堂春梦 #老电影 #chinesefilm», 27-10-2024. [Consulta: 23 març 2026].
  8. ↑ Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4.