Tang Xiaodan
En una onomàstica xinesa Tang es el cognom i Xiaodan el prenom.
Tang Xiaodan (xinès simplificat: 汤晓丹; pinyin: Tāng Xiǎodān) (Yunshan 1910 - Shanghai 2012) . Pintor, dissenyador, publicista i director de cinema xinès. Va ser una figura destacada entre la primera generació de directors xinesos, reconegut per les seves pel·lícules de temàtica militar i aclamat com el "Pare del cinema de guerra xinès".[1]
| Nom original | 汤晓丹 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Tang Zemin 22 febrer 1910  Hua'an County (RP Xina) (en)  |
| Mort | 21 gener 2012 (101 anys) Shanghai (RP Xina) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, realitzador |
| Partit | Partit Comunista de la Xina |
| Moviment | Primera generació de cineastes xinesos |
| Família | |
| Cònjuge | Lan Weijie |
  | |
Biografia
Tang Xiaodan, de nom de naixement Tang Zemin, va néixer el 22 de febrer de 1910 a Yunshan, al comtat de Hua'an, a la província de Fujian (Xina). El pare de Tang Xiaodan treballava a Indonèsia, mentre que ell vivia amb la seva mare a la zona rural de Fujian. El 1916, va anar a Indonèsia amb la seva mare per reunir-se amb el seu pare, on van viure durant deu anys. Durant la seva estada a Indonèsia, va aprendre a pintar i va fer dissenys per a mobles. El 1926, va tornar a la seva ciutat natal rural a Fujian amb els seus pares. Va sol·licitar l'admissió a l'Escola Normal de Xiamen Jimei, però no va ser admès, i posteriorment es va matricular a l'Escola Agrícola i Forestal. El 1929, va ser expulsat de l'escola per participar en activitats progressistes i anti-japoneses.[2][3]Aquell mateix any, va anar a Shanghai i va obrir una petita agència de publicitat amb l'actor, guionista i director de cinema Situ Huimin i Zhu Guang. El 1932, als inicis de la segona guerra sinojaponesa, després de l'Incident del 28 de gener o Incident de Shanghai, la seva agència va ser destruïda pels japonesos, i Tang va anar a treballar com a escenògraf a la Concessió Francesa que no estava ocupada.[1]
Va morir a el 21 de gener Shanghai el 2012 als 102 anys.[3]
Família
L'esposa de Tang Xiaodan, Lan Weijie, amb qui es va casar el 1944, era una reconeguda editora de cinema a l'Estudi de Cinema de Shanghai, responsable de l'edició de pel·lícules populars com "The Troublesome Laughter", "Bashan Night Rain" i "Old Tales of South City", cosa que li va valer el títol de "Millor editora del Sud”.[4] Lan Weijie va néixer a Chongqing el 1926, 16 anys més jove que Tang Xiaodan. El fill gran Tang Xiaodan, Tang Muli, és un pintor de renom, i el seu fill petit, Tang Muhai, és un director d'orquestra famós.[5]
Carrera cinematogràfica
Tang va iniciar la seva carrera en el món del cinema com a decorador i escenògraf. El propietari de la Tianyi Film Company, veient els seus dissenys creatius, el va contractar per dissenyar els decorats de la pel·lícula "Little Actress". El 1933, la Tianyi Film Company, també coneguda com Unique Film Productions, va produir la pel·lícula "Bai Jinlong", amb temàtica d'òpera cantonesa; durant el rodatge, el director Runje Shaw (Shao Zuiweng), un dels germans Shaw, va emmalaltir sobtadament i Tang va assumir el paper de director i un cop acabat el rodatge va completar la postproducció.[1][6][7] Durant el procés va decidir utilitzar dos noms artístics: Tang Xiaodan i Tang Muli que més tard passaria a serv el nom d'un dels seus fills. Tot i que no tenia formació formal en direcció, Tang va continuar amb la seva activitat com a director i el 1933 va dirigir dues pel·lícules mudes, "Flying Catkins" i "Drifting".
Tot i no tenir cap tipus de formació o experiència militar Tang va destacar en la direcció de pel·lícules de temàtica militar. Les seves pel·lícules de guerra suavitzaven la crueltat i la dificultat de la guerra amb l'emoció humana i la compassió, cosa que el feia únic entre la primera generació de directors de la Xina.[1]
Hong Kong
El 1934, Runje Shaw va traslladar la seva base d'operacions a Hong Kong i convida el jove director a unir-s'hi. Per a Tang, aquest és el començament d'una estada de 6 anys a la colònia britànica durant la qual dirigeix moltes pel·lícules no només per a la Tianyi (que es converteix en Nanyang Film ltd el 1937), sinó també per a la companyia Shanghai Yihua i per a la Grandview.[7] La segona guerra sinojaponesa comença el 1937 i Tang comença a fer una sèrie de pel·lícules de propaganda antijaponesa, "Heroes of the Time", "上海火线后" (Shanghai Under Fire), "小广东" (Little Guangdong) i "民族的吼声" (Roar of the People). El Nadal de 1941, Hong Kong és envaït i conquerit per l'exèrcit japonès. Els nous ocupants mitjançant el general Isogai Rensuke, pressionen Tang perquè faci una pel·lícula de propaganda per a ells, però ell decideix fugir immediatament sota el nom fals de Ye Shengzhe. i així acaba el seu període a Hong Kong.[7]
Chongqing i Shanghai
Un cop derrotat el Japó i amb el control de la República en mans dels nacionalistes, es torna a reiniciar la Guerra Civil xinesa. Part del cineastes que havien fugit a Hong Kong com Tang tornen primer a Chongqing i desprès a Shanghai.
El 4 de juny de 1942, Tang va arribar a Zhanjiang, Guangdong. Més tard, va agafar un vaixell cap a Chongqing i va se nomenat director del China Film Studio. Un cop proclamada la República Popular Tang, amb la seva dona i les cos fills es van traslladar a Shanghai. A l'estudi de Cinema de Shanghai va dirigir vuit pel·lícules, entre elles Reunion After Victory (胜利重逢) i Victory After Victory (南征北战). Els anys cinquanta i seixanta van ser el període més productiu de Tang produint una sèrie de pel·lícules de guerra clàssiques. El 1952, 南征北战) (Battle After Battle),codirigida amb Cheng Yin[8] va ser molt popular i el 1954, 渡江侦察记 , va guanyar el primer premi a la millor pel·lícula del Ministeri de Cultura.
Revolució Cultural
Durant la Revolució Cultural algunes de les seves pel·lícules van ser qualificades de "males herbes verinoses" i pel fet que Tang s'hagués afaitar el cap, el van acusar d'homenatjar a Chiang Kai-shek. El van desprestigiar, el va acusar de seguir estils de vida burgès, i van inventar mentides per incriminar-lo. Mentre estava empresonat en una estable, va patir un infart de miocardi sobtat; els guàrdies el van ignorar, amb la intenció de deixar-lo morir, però sorprenentment, Tang va sobreviure. També la seva esposa, Lan Weijie i el seu fill van ser castigats. Lan Weijie va ser desposseïda del seu dret a treballar i marginada al seu lloc de treball. El fill gran de Tang Xiaodan, Tang Muli, no va tenir cap opció per treballar, després de graduar-se a l'escola secundària i només va poder fer de mosso en una empresa lletera.
Darrers anys
A partir del 1976, la feina i la vida de la família de Tang van tornar a la normalitat. El 1978, l'Estudi de Cinema de Shanghai va assignar a Tang Xiaodan la direcció de la pel·lícula 傲蕾·一兰 (Aolei Yilan). A la dècada del 1980, va dirigir diverses pel·lícules clàssiques, com ara 南昌起义 (The Nanchang Uprising) que explica la història de Zhou Enlai, i 廖仲恺 (Liao Zhongkai).[1]
Activitat política
En l'àmbit polític va ser membre dels comitès 1er, 2n, 3r, 4t 5è i 6è de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès i del Comitè Municipal de Shanghai.
Filmografia destacada
- 1933: A Movie Actress (一个女明星)
- 1933: Bai Jinlong (白金龙)
- 1933: Drifting (飘零)
- 1936: The Perfect Match
- 1938: Shanghai under Fire (上海火线后)
- 1940: Little Guangdong (小广东)
- 1941: Roar of the People (民族的吼声)
- 1947: Dream in Paradise (天堂春梦)
- 1951: Reunion After Victory (胜利重逢)
- 1952: Victory After Victory (南征北战)
- 1954: Reconnaissance Across the Yangtze (渡江侦察记)
- 1957: City Without Nights (不夜城)
- 1979: Aolei Yilan (傲蕾·一兰)
- 1981: Nanchang Uprising (南昌起义)
- 1983: Liao Zhongkai (廖仲恺)
El setembre de 2004, Tang Xiaodan va rebre el Premi a la Trajectòria als 24ns Premis "Golden Rooster" (Jinji Jiang).[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «“中国战争电影之父”汤晓丹：原谅整过自己的人，妻儿也是名人». [Consulta: 7 març 2026].
- ↑ «Hong Kong Film Archive | 香港電影資料館 | 香港电影资料馆». [Consulta: 8 març 2026].
- 1 2 «百度百科_全球领先的中文百科全书». [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «著名导演汤晓丹逝世 生前被看作电影史“活化石”-中新网». [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ «人物 ｜汤沐海 南征北战父子兵», 04-09-2022. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ Dictionnaire des cinémas chinois: Chine, Hong Kong, Taïwan. París: Maisonneuve & Larose nouvelles éditions : Hémisphères éditions, 2019. ISBN 978-2-37701-050-9.
- 1 2 3 «Tang Xiaodan - A Chinese War Movie Director 中国战争片导演——汤晓丹_Learn Chinese Hujiang». [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ Yaping, Ding. General history of Chinese film. 2: 1949-1976. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06956-2.