Drets del col·lectiu LGBT a Mali

Aquest és un article sobre els drets LGBT a Mali. Les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Mali han d'afrontar reptes legals que no experimenten els residents no LGBT. Segons el Pew Global Attitudes Project de 2007, el 98 %[1] dels adults malians creuen que l'homosexualitat és una forma de vida que la societat no hauria d'acceptar, que era la taxa més alta de no acceptació als 45 països enquestats.[2] La Constitució de Mali ha prohibit el matrimoni entre persones del mateix sexe des del 2023,[3] i el codi penal de Mali ha criminalitzat l'homosexualitat des del 2024.[4]

Llei sobre l'activitat sexual entre persones del mateix sexe

L'homosexualitat és il·legal a Mali des del desembre del 2024.[4]

El 31 d'octubre de 2024, el Consell Nacional de Transició de Mali va aprovar un nou codi penal que criminalitza l'homosexualitat. El 13 de desembre de 2024, el nou codi penal va entrar en vigor. S'espera que la llei agreugi el clima existent d'estigma i discriminació que pateixen les persones LGBTQ a Mali. També prohibeix la "promoció" de l'homosexualitat, un terme que encara no està definit, ampliant així l'abast de la persecució.[5]

Tot i que la conducta sexual entre persones del mateix sexe no era explícitament il·legal a Mali abans de l'aprovació de la llei, disposicions vagues del codi penal, com l'article 225, que penalitza la "indecència pública", s'utilitzaven amb freqüència per atacar les persones LGBT i aquelles amb expressions de gènere no conformes. El ministre de Justícia, Mamadou Kassogue, que va anunciar la llei, havia descrit anteriorment l'homosexualitat com a "antinatural" i s'havia compromès a criminalitzar-la. La junta militar que governa Mali des del 2021 va intentar justificar la llei com un mitjà de defensa dels "valors tradicionals i morals". El resultat immediat va ser un augment significatiu de les detencions i els abusos arbitraris, així com de l'abús físic dirigit a individus basat únicament en la seva aparença o expressió de gènere.[6]

Proteccions de discriminació

No hi ha lleis contra la discriminació per protegir la comunitat LGBT de l'assetjament i l'abús.[7] Encara que no hi ha discriminació oficial sobre la base de l'orientació sexual a nivell nacional, la discriminació social està àmpliament difosa.[8]

Adopció de nens

L'article 522 del Portant Code des Personnes et de la Famille, que va ser aprovat per l'Assemblea Nacional el 2 de desembre de 2011 i posteriorment signat a la llei pel president de Mali, prohibeix que els homosexuals adoptin fills.[8][9][10][11]

Condicions de vida

Segons el Dr. Dembelé Bintou Keita, el director d'ARCAD/SIDA, una organització de VIH/SIDA a Mali que proporciona atenció mèdica als homes que tenen relacions sexuals amb altreshomes (MSM), la societat maliana no és tolerant amb el MSM. Ells "no tenen drets i sens dubte no tenen dret a reclamar la seva orientació sexual. Totes les creences culturals cap al MSM són negatives". Els MSM són forçats a la bisexualitat o a les pràctiques sexuals clandestines que els posen en risc d'infeccions de transmissió sexual i de VIH. "Els homes atrets per altres homes es veuen obligats a casar-se perquè no portin vergonya a la família ... però encara tenen homes com a socis sexuals".[12]

L'informe sobre drets humans del Departament d'Estat dels Estats Units de 2011 va trobar que,

« No hi ha organitzacions de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) visibles públicament al país. La lliure associació d'organitzacions LGBT era obstaculitzada per una llei que prohibia l'associació "per un propòsit immoral"; el 2005, el llavors governador del Districte de Bamako va citar aquesta llei per denegar el reconeixement oficial a una associació de drets homosexuals.[8] »

Taula resum

Activitat sexual legal amb el mateix sexe No (Pena: de 2 a 7 anys de presó i multa de 200.000 a 500.000 francs)
Mateixa edat de consentiment No
Lleis antidiscriminació a la feina No
Lleis antidiscriminació en la prestació de béns i serveis No
Matrimoni del mateix sexe No (Prohibició constitucional del matrimoni entre persones del mateix sexe des del 2023)[3]
Lleis antidiscriminació en el discurs de l'odi i la violència No
Reconeixement de les parelles del mateix sexe No
Adopció de fillastres per parelles del mateix sexe No (prohibida des de 2011)
Adopció conjunta per parelles del mateix sexe No (prohibida des de 2011)
Prestació de servei militar per gais i lesbianes
Dret legal a canviar de gènere
Accés a la fecundació in vitro per lesbianes No
Subrogació comercial per a parelles d'homes homosexuals No
Permís per donar sang als MSMs No

Referències

  1. ↑ El nombre d'adults enquestats a Mali va ser de 700, obtenint un marge d'error del 4 % amb un nivell de confiança del 95 %.
  2. ↑ «"Pew Global Attitudes Project", pages 35, 84, and 117». Arxivat de l'original el 2010-02-14. [Consulta: 13 març 2018].
  3. 1 2 «Malians approve amendments to constitution in referendum» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2025].
  4. 1 2 «OFFICIAL JOURNEY OF THE REPUBLIC OF MALI» (en francès). [Consulta: 10 gener 2025].
  5. ↑ «Mali passes new law criminalising same-sex sexual activity» (en anglès), 30-01-2025. [Consulta: 3 setembre 2025].
  6. ↑ «New Mali Law Disastrous for LGBT People | Human Rights Watch» (en anglès), 06-11-2024. [Consulta: 3 setembre 2025].
  7. ↑ «"Refugee Legal Aid: Mali", Fahamu, researched by Rhiannon Archer». Arxivat de l'original el 2012-11-10. [Consulta: 13 març 2018].
  8. 1 2 3 2011 Country Reports on Human Rights Practices: Mali, Bureau of Democracy, Human Rights and Labor, U.S. Department of State, pages 17-18
  9. ↑ "Le nouveau Code de la famille au Mali: une véritable régression pour les droits des femmes", FIDH, 23 January 2012
  10. ↑ «"Mali: promulgation du Code de la famille révisé", AFP, 20 January 2012». Arxivat de l'original el 9 de gener 2020. [Consulta: 13 març 2018].
  11. ↑ LOI N°2011 – 087 du 30 Décembre 2011 PORTANT CODE DES PERSONNES ET DE LA FAMILLE Arxivat 12 maig 2013, a Wayback Machine.
  12. ↑ «"Homophobia and Stigmatization Hamper HIV Prevention Efforts in Mali", Behind the Mask, 14 March 2011, reprinted at asylumlaw.org». Arxivat de l'original el 14 de març 2018. [Consulta: 13 març 2018].