Dryoscopus
![]() Cubla de Liechtenstein | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Malaconotidae |
| Gènere | Dryoscopus F. Boie, 1826 Dryoscopus |
Dryoscopus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels malaconòtids (Malaconotidae).[1][2] Les espècies, totes amb un aspecte i hàbits força uniformes, són originàries de diverses parts de l'Àfrica subsahariana.[3][4] Els membres es coneixen amb el nom comú de cublà.[5]
Descripció

Els cublàs són ocells petits i actius que mostren una semblança superficial amb els Laniarus. Tanmateix, només mostren un duet rudimentari, tenen l'iris vermell o vermellós, són més petits i "compactes" amb un vol ondulant i presenten dimorfisme sexual.[6]
Característicament, les plomes llargues, soltes i blanquinoses de l'esquena i el dors del mascle s'inflen de manera visible durant l'exhibició. Al mateix temps, pot volar, cridant fort.[7]
Distribució i hàbitat
Es distribueixen des del sud del Sàhara fins a Sud-africa. Es troben hàbits comparables en alguns gèneres relacionats (cf. Bocagia, Bias, Lanioturdus, Batis i Dyaphorophyia).[8]
Ecologia
Es mouen en parelles a les capes superiors dels arbres (excepte el cublà de Pringle) i poden unir-se a estols d'espècies mixtes.[7] Dominen un repertori variat de xiulets explosius i fricatius, sons de clic percussius i sons aspres, raspants o esquinçadors.[8]
Tres espècies tenen un crit d'alarma raspant (cubla, senegalensis i pringlii), mentre que les tres restants (gambensis, angolensis i sabini) tenen un crit d'alarma tartamudejant. El moviment de les ales i el fet de mossegar el bec complementen la comunicació vocal. El niu és una copa compacta i ordenada a l'estil general dels caps de bosc, però similar als dels papamosques caps de bosc. Part del ritual de festeig consisteix en el fet que el mascle regala menjar a la femella, i les espècies estudiades són monògames i tenen una sola posta.[8]
Sistèmica
El gènere Dryoscopus va ser descrit per primer cop l'any 1826 per l'ornitòleg alemany Friedrich Boie amb Lanius cubla (Latham, 1801) com a espècie tipus per monotípic.[9]
Els estudis d'hibridació ADN-ADN suggereixen que el gènere Tchagra és el parent més proper, tot i que els trets biològics també els vinculen amb els Laniarius, és a dir, Bias i Megabyas) i altres gèneres.[8]
El nom Dryoscopus és una paraula composta que prové del grec antic «δρυς/drus, δρυος/druos» que significa “arbre” i «σκοπος/skopos» “observador” que deriven de «σκοπεω/skopeō», “inspeccionar”.[10] Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per sis espècies:[11]
Referències
- ↑ «Dryoscopus F.Boie, 1826» (en anglès). GBIF. [Consulta: 4 març 2026].
- ↑ «Dryoscopus (Dryoscopus sp.)». Avibase. [Consulta: 4 març 2026].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ Monroe, Burt L.; Sibley, Charles G.; Sibley, Charles G. A world checklist of birds. New Haven London: Yale University Press, 1993, p. 213–214. ISBN 978-0-300-07083-5.
- ↑ «Dryoscopus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 3 març 2026].(català)
- ↑ Sinclair, Ian. Birds of Africa: south of the Sahara. 2. ed. Cape Town: Struik Nature, 2010, p. 580–581. ISBN 978-1-77007-623-5.
- 1 2 A field guide to the birds of East Africa: Kenya, Tanzania, Uganda, Rwanda, Burundi. Reprinted. Londres: Helm, 2006, p. 472. ISBN 978-0-7136-7347-0.
- 1 2 3 4 Harris, Tony; Franklin, Kim. Shrikes & bush-shrikes: including wood-shrikes, helmet-shrikes, flycatcher-shrikes, philentomas, batises and wattle-eyes. Londres: Christopher Helm, 2000, p. 35–46. ISBN 978-0-7136-3861-5.
- ↑ Boie, Friedrich. Isis von Oken, 1836, p. col. 973 (American Museum of Natural History Library).
- ↑ «The Key to Scientific Names: Dryoscopus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 4 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Batises, bushshrikes, boatbills, vangas (sensu lato) – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 4 març 2026].
