Dum diversas

Infotaula documentDum diversas
Dum Diversas Modifica el valor a Wikidata
Tipusbutlla Modifica el valor a Wikidata
Llengua originaleslovè Modifica el valor a Wikidata
Publicació18 juny 1452 Modifica el valor a Wikidata
AutorNicolau V Modifica el valor a Wikidata
Text complet(català)

Dum diversas és una butlla papal que es va fer el 18 de juny de 1452 pel papa Nicolau V que és coneguda per a autoritzar el comerç d'esclaus a l'Àfrica occidental.[1] Aquesta autoritzava al rei Alfons V de Portugal a conquerir els sarraïns i els pagans i a consignar-los indefinitivament a l'esclavitud.[2] El papa Calixt III va reiterà la butlla el 1456, així com ho tornaren a fer els papes Sixt IV (1514) i Lleó X (1514). Fou estesa a Amèrica pel papa Alexandre VI (1493) amb Inter caeterea.[3][4][5][6]

Feta un any abans de la caiguda de Constantinoble, el 1453, la butlla podia ser un intent de fer una nova croada contra l'Imperi Otomà.[4][7] Alguns historiadors han vist que aquestes butlles com un intent d'allargar el llegat teològic de les croades del papa Urbà II per tal de justificar la colonització i l'expansionisme europeu.[4] Dum diversas fou essencialment l'acte papal més important relatiu a la colonització portuguesa i espanyola.[8]

Dum Diversas diu:

« Pels presents documents, Nos us asseguram [als reis d'Espanya i Portugal], per la nostra autoritat apostòlica, el permís complet i lliure d'envair, cercar, capturar i sotmetre els sarraïns, pagans i qualssevol altres infidels i enemics de Crist, siguin on siguin, així com els seus regnes, ducats, comtats, principats i altres béns […] i de reduir llurs persones a esclavatge perpetu. »

El 1537 el papa Pau III va considerar injust esclavitzar els no-cristians en l'encíclica Sublimus dei[9] però va sancionar l'esclavitud a Roma el 1545, l'esclavitud d'Enric VIII d'Anglaterra el 1547 i la l'obtenció d'esclaus musulmans el 1548.[10] El 1686 la Congregació de la doctrina de la Fe va limitar la butlla dient que els africans esclavitzats per guerres injustes havien d'ésser alliberats.[3]

Dum diversas, amb altres butlles com Romanus pontifex (1455), Ineffabilis et summi (1497), Dudum pro parte (1516) i Aequum reputamus (1534)[11][12] són una sèrie de butlles que limiten el poder de Portugal a favor d'Espanya, sobretot Dudem siquidem de1493.[13]

Referències

  1. ↑ Love, David A. The Color of Law On the Pope, Paternalism and Purifying the Savages (en anglès), 16 juny 2007.
  2. ↑ Davenport, Frances Gardiner; Paullin, Charles Oscar. European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies to 1684 (en anglès). Carnegie Institution of Washington, 1917, p. 12.
  3. 1 2 Hayes, Diana. 1998. "Reflections on Slavery." a Curran, Charles E. Change in Official Catholic Moral Teaching.
  4. 1 2 3 Sardar, Ziauddin, and Davies, Merryl Wyn. 2004. The No-Nonsense Guide to Islam. Verso. ISBN 1859844545. p. 94.
  5. ↑ Hart, Jonathan Locke. 2003. Comparing Empires: European colonialism from Portuguese expansion to the Spanish-American War. Palgrave Macmillan. ISBN 1403961883. p. 18.
  6. ↑ Bourne, Edward Gaylord. 1903. The Philippine Islands, 1493-1803. The A.H. Clark company. p. 136.
  7. ↑ Eaglestone, C.R. 1878. The siege of Constantinople, 1453. p. 7.
  8. ↑ Grewe, Wilhelm Georg. 2000. The Epochs of International Law. Walter de Gruyter. ISBN 3110153394. p. 230.
  9. ↑ http://www.papalencyclicals.net/Paul03/p3subli.htm
  10. ↑ Maxwell, J. F.. The Catholic Church and Slavery (en anglès). Barry-Rose Publishers, 1975.
  11. ↑ Desai, Guarav Gajanan; Nair, Supriya. Postcolonialisms: An Anthology of Cultural Theory and Criticism (en anglès). Rutgers University Press, 2005, p. 52. ISBN 0813535522.
  12. ↑ Mudimb̂ae, Valentin Yves; Mudimbé, Vumbi Yoka. The Idea of Africa (en anglès). Indiana University Press, 1994, p. 31. ISBN 0253208726.
  13. ↑ Hart, 2003, p. 19.


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.