18 de juny
| << | Juny 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs. Queden 196 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1836 - Ulldecona (Montsià): els carlins de Ramon Cabrera i Grinyó guanyen la batalla d'Ulldecona causant la baixa d'uns 300 liberals durant la Primera Guerra Carlina.
- 1870 - Barcelona: al Teatre Circ, comença el Primer Congrés Obrer Espanyol, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors; acaba el dia 25.[1]
- 1907 - Barcelona: es crea l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
- 1990 - Barcelona: es funda la Universitat Pompeu Fabra.[3]
- 2006 - Catalunya: té lloc el referèndum per l'aprovació de la reforma de l'Estatut de Catalunya.
- 2015 - Barcelona: Convergència i Unió es dissol.[4]
- Resta del món
- 1316 - Fexhe-le-Haut-Clocher (Principat de Lieja): es signa el tractat de la Pau de Fexhe entre el príncep-bisbe i els tres estaments.
- 1815 - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Bèlgica): les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques en la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.[5]
- 1858 - Es signa el Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i els Estats Units, considerat un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[6]
- 1940 - Londres: el General de Gaulle fa, a la BBC, la que ha passat a la història com a crida del 18 de juny
- 1942 - Washington (EUA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit, sota la direcció del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba atòmica.
- 1979 - Viena (Àustria): els presidents de la Unió Soviètica i els Estats Units, Leonid Bréjnev i Jimmy Carter, signen els acords SALT II per limitar la producció d'armament nuclear estratègic.
Naixements
- Països Catalans
- 1904 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Prat i Esteve, Armand Obiols, escriptor, periodista i crític literari català. (m. 1971).[7]
- 1926 - Terrassaː Dolors Duocastella, dinamitzadora cultural i artista catalana.[8]
- 1946 - Barcelonaː Glòria Comas Tarrés, futbolista catalana pionera.[9]
- 1974 - Caldes de Malavella: Montserrat Surroca i Comas, advocada i política catalana; comissionada de Convivència del govern Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.[10]
- Resta del món
- 1294 - Clermont (Oise), Regne de França: Carles IV de França, rei de França i Navarra (m. 1328).[11]
- 1511, Settignano (Itàlia): Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultor manierista italià (m. 1592).[12]
- 1717, Havlíčkův Brod (actual República Txeca): Johann Stamitz, compositor i violinista (m. 1757).
- 1768, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (m. 1851).[13]
- 1845, París (França): Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (m. 1922).[14]
- 1872, Watford, Hertfordshire: Katharine Goodson, pianista anglèsa (m. 1958).[15]
- 1882:
- Sevilla (Espanya): Carmen Tórtola Valencia, ballarina i coreògrafa (m. 1955).[16]
- Kovachevtsi (Bulgària): Gueorgui Dimitrov Mikhàilov (en búlgar: Гео̀рги Димитро̀в Миха̀йлов), polític comunista búlgar, Primer Ministre de Bulgària entre 1946 i 1949. (m. 1949).[17]
- 1883, Nova York: Mary Alden, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1946).[18]
- 1886, Mobberley (Anglaterra): George Mallory, alpinista anglès que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (m. 1924).[19]
- 1903 - Filadèlfia, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca. (m. 1965)[20]
- 1904 - París, França: Manuel Rosenthal, director d'orquestra i compositor francès (m. 2003).[21]
- 1918:
- Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista, Premi Nobel d'Economia de 1985 (m. 2003).[22]
- Nova York (EUA): Jerome Karle, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2013).[23]
- 1932 - San José, Califòrnia (EUA): Dudley Herschbach, matemàtic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1986.[24]
- 1942
- Liverpool, (Anglaterra, Regne Unit): Paul McCartney, principal compositor de The Beatles.[25]
- Mbewuleni, Unió Sud-africana: Thabo Mbeki, president de Sud-àfrica entre 1999 i 2008.[26]
- Urbana, Illinois (EUA): Roger Ebert, crític de cinema, periodista i guionista estatunidenc (m. 2013).[27]
- 1943:
- 1946:
- San Canzian d'Isonzo, Itàlia: Fabio Capello, exjugador i entrenador de futbol italià.[30]
- Santo Amaro, Brasil: Maria Bethânia, una de les més consagrades intèrprets de la música popular brasilera.[31]
- 1949 - Varsòvia, Polònia: Lech i Jarosław Kaczyński, advocats i polítics conservadors polonesos.
- 1952:
- Cleveland, Ohio, USA: Carol Kane, actriu estatunidenca; prové del teatre i ha fet cinema, teatre musical i televisió.[32]
- Roma, Itàlia: Isabella Rossellini, actriu, model, i escriptora italiana.
- 1955 - Porto, Portugal: Mísia, cantant portuguesa de fados.[33]
- 1961 - Billericay, Essex: Alison Moyet, cantant anglesa, compositora i intèrpret reconeguda per la seva veu de contralt.[34]
- 1962 - Queens, Nova York: Lisa Randall, física teòrica americana experta en física de partícules i cosmologia.[35]
- 1963 - Hestra, Suècia: Iréne Theorin, soprano dramàtica sueca.[36]
- 1977 - Tallinn: Kaja Kallas, advocada i política, primera ministra d'Estònia.[37]
- 1984 - Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.[38]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1291, Barcelona: Alfons el Franc, sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291) (n. 1265).
- 1424, Ocaña, Toledo: Jordi de Sant Jordi, cavaller i poeta cortesà nascut al Regne de València.[39]
- 1968, Barcelona: Mercè Nicolau i Cosson, actriu de teatre catalana (n. 1889).[40]
- 1982, Calonge (Baix Empordà): Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català. (n. 1922)
- 1986, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, poeta, dramaturg i escriptor català. (n. 1899)
- 2019,
- València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).[41]
- Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica, autora teatral i assagista (n. 1941).[42]
- 2021 - Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya. Era també doctora en bioquímica i bombera professional (n. 1973).[43]
- Resta del món
- 1658, Guangzhou - Canton (Xina): Álvaro Semedo, jesuïta portuguès, escriptor, sinòleg, i traductor, missioner a la Xina durant el final de la dinastia Ming i principis de la dinastia Qing (n. 1585).[44]
- 1928, Mar de Barents: Roald Amundsen, explorador noruec primer a assolir el pol Sud el 1911 (n. 1872).
- 1936, óblast de Moscou: Maksim Gorki, escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític (n. 1868).[45]
- 1937, Aigasvivas, Gard, França: Gaston Doumergue, polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931 (n. 1863).[46]
- 1945, Williamstown, Massachusettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1862).[47]
- 1959, Los Angeles (EUA): Ethel Barrymore, actriu estatunidenca (n. 1879).[48]
- 1964, Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (n. 1890).[49]
- 1971, Zúric (Suïssa): Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (n. 1889).[50]
- 1974, Moscou (Unió Soviètica): Gueorgui Júkov, polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants més exitosos de la Segona Guerra Mundial.[26]
- 1982, Nova York: Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (n. 1892).[51]
- 1983, Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).[52]
- 1986, Estocolm: Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1895).[53]
- 1996, Montevideo: Amalia Polleri, professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana (n. 1909).[54]
- 2007, L'Havana (Cuba): Vilma Espín Guillois, química i política cubana (n. 1930).[55]
- 2010, Lanzarote (Espanya): José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura. (n. 1922).[56]
- 2011,
- Florida (EUA): Clarence Clemons, saxofonista nord-americà. Membre de la E Street Band (n. 1942).[57]
- Boston, Massachusetts: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, dona d'Andrei Sàkharov (n. 1923).[58]
- 2014, Wilmington: Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (n. 1923).[59]
Festes i commemoracions
Dies Internacionals
Santoral
Església Catòlica[60]
- Sants al Martirologi romà (2011): Marc i Marcel·lià de Roma, màrtirs (305); Ciríac i Paula, màrtirs (s. IV); Lleonci, Hipaci i Teòdul de Trípoli, màrtirs (segle iv, una tradició els feia fills de Sant Cugat del Vallès); Amand de Bordeus, bisbe (432); Calòger de Monte Cronio, eremita (s. V); Fortunat el Filòsof, bisbe (ca. 569); Elisabet de Schönau, religiosa (1164); Gregorio Barbarigo, bisbe (1697).
- Beata Osanna Andreasi, dominica (1505).
- Sants: Simplici, Felici i Potentí de Karden, eremites (s. IV); Ateri de Nicomèdia (303); Marina de Bitínia o Marí el Monjo, verge (s. V-VI); Equici de Palese, diaca; Alena de Forest, verge i màrtir; a Turku: sant Enric d'Uppsala, bisbe.
- Beats: Guiu de Baume, eremita (ca. 940); Jeroni de Vallombrosa, eremita (1135); Marina de Spoleto, agustina (ca. 1300).
- Venerable Osmanna de Jouarre, verge eremita (ca. 700); Maria Dolorosa de Brabant, eremita (1290).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pedro Sánchez.
Església Copta
- 11 Baoni: martiri de Sant Caludi, fill de Ptolemeu; consagració de l'altar dels Quaranta Mârtirs de Sebaste a l'Església del Salvador d'Alexandria.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents a l'1 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del dia 5 de juny del calendari julià:
- Sants Marcià, Nicandre, Hiperequi, Leònides, Apol·loni, Ari, Gòrgies, Selènies, Ireni i Pambus d'Egipte, màrtirs (305-311); Cristòfor i Conó de Roma; Doroteu de Tir, bisbe i martir (362); Il·lidi de Clarmont, bisbe (385); Anubi d'Egipte, confessor i eremita (s. V); Teodor el Taumaturg, ermità del Jordà (s. VI); Bonifaci de Fulda, màrtir; Doroteu de Gaza, eremita (620); Doroteu de Khiliokama, abat (s. XI); translació de les relíquies del príncep Ígor II de Kíev, monjo (1150, m. 1147); Constantí de Kíev, bisbe (1159); mort de Teodor Jaroslàvitx, príncep i germà de Sant Alexandre Nevski (1233); Pere de Sèrbia, monjo (ca. 1350); Agapi i Nicodem de Vatopedi (segle xiv); Basili de Riazan, bisbe; troballa de les relíquies de Sant Bassià de Pertomsk (m. 1561) i Jonàs de Pertomsk, monjos; Marc d'Esmirna, màrtir (1801); Miquel, prevere màrtir (1931); Nonnos, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sant Ilia Ciavciavadze el Just, màrtir.
Església d'Anglaterra
- Sant Bernard Mizeki, apòstol dels MaShona, màrtir (1896).
Església Episcopal dels Estats Units
- Sant Bernard Mizeki, catequista i màrtir a Zimbawe (1896)
Església Evangèlica d'Alemanya
- Albert Knapp, rector i poeta.
Altres
Referències
- ↑ «Primer Congrés Obrer Espanyol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Una gran eina cultural fundada per Prat de la Riba fa un segle». El Periódico, 19-06-2007. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Universitat Pompeu Fabra | enciclopedia.cat». [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Convergència i els crítics d'Unió donen per trencada la federació nacionalista». 324.cat, 18 juny 2015 [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Penalba, Neus. «El comparatisme d'Armand Obiols». A: Martí Monterde, Antoni; Rossell Nicolás, Teresa. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2018-03-19. ISBN 978-84-475-4145-4.
- ↑ «Una vida entre escenaris i pinzells i candidata al Senat». Nació Digital, 22-05-2014. [Consulta: 4 maig 2026].
- ↑ «Glòria Comas Tarrés». FC Barcelona Players. [Consulta: 3 maig 2026].
- ↑ «Montserrat Surroca i Comas - X Legislatura - Congreso de los Diputados» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles IV le Bel» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Katharine Goodson» (en anglès britànic). BBC Music. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Queralt del Hierro, María Pilar. «Carmen Tórtola Valencia | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la historia. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Georgi Mikhailovich Dimitrov | Bulgarian communist leader» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Mary Alden (1883-1946) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «George Mallory | British explorer and mountaineer» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Parish, James Robert; Pitts, Michael R. Hollywood Songsters: Garland to O'Connor (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 505 i següents. ISBN 978-0-415-94333-8.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1985» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1985» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Paul McCartney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Roger Ebert | American film critic» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 135. ISBN 978-1-134-75876-0.
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès americà). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Capèllo, Fabio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Maria Bethânia celebra 50 años de carrera musical con “Abraçar e Agradecer”» (en castellà). QMayor Magazine, 08-10-2017. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Carol Kane». Sensa Cine. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Mísia, una Cantante Portuguesa con Aires de Fado» (en castellà). ElChePortu ~ Fados, tangos y algo más…, 16-04-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Gregory, Andy. The International Who's Who in Popular Music 2002 (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 364. ISBN 978-1-85743-161-2.
- ↑ «Astrònomes i científiques. Lisa Randall, la física teòrica de la seva generació». Agrupació Astronòmica Sabadell. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Iréne Theorin». Opera Online. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «8th parliamentary term | Kaja KALLAS» (en anglès). MEPs. European Parliament, 18-06-1977. [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ «Mariona Ribas» (en anglès). IMDbPro. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ Pujol, Josep. «Jordi de Sant Jordi» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Vila San-Juan, Pablo «El último laurel. Mercedes Nicolau». La Vanguardia, 03-07-1968, p. 52.
- ↑ «Carme Miquel i Diego | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «La Ragué, una imprescindible» (en castellà), 27-06-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «Mor l'esportista de Bellver Emma Roca». Regió7, 18-06-2021. [Consulta: 18 juny 2021].
- ↑ «Álvaro Semedo: Un jesuita nisense na China» (en portuguès). Portal de Nisa, 15-01-2014. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Maxim Gorky | Biography & Books» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gaston Doumergue» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, p. 167-172.
- ↑ «Ethel Barrymore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Amalia Polleri» (en anglès). Revista Arte y Cultura. Arxivat de l'original el 2024-02-15. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Muere la esposa de Raúl Castro» (en castellà). Cadena Ser, 19-06-2007. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Sweeting, Adam «Clarence Clemons obituary» (en anglès). The Guardian, 19-06-2011. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Shepherd, Melinda C. «Yelena Georgiyevna Bonner». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Stephanie Kwolek» (en castellà). SINC. Servicio de Información y Noticias Científicas (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), 26-12-2014. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ Santi, beati e testimoni.