Eco de Reus
![]() | |
| Tipus | periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 16 abril 1814 |
| Data de finalització | 14 maig 1814 |
| Fundador | Jaume Josep Ardèvol i Cabrer |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Ideologia | liberalisme |
Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional[1] que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: «Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución».
Història
El 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, va anunciar que en sortiria un altre «muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco».[2] El 15 d'abril se'n va publicar un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que «en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación» i que defensaria per sobre de tot la Constitució.[3] La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant del periòdic, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explicava en termes senzills el llenguatge polític i defensava la convicció que el Rei juraria la Constitució i no retornaria a l'absolutisme, ja que si ho fes, «[podría] imponer entre el trono y el pueblo […] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable».[4]
Continguts
Polemitzava sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel pare Rius, franciscà, i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La finalitat de l'Eco era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: «El Labrador», «Un oficial del ejército»... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: «Constitución», «Notícias nacionales, Noticias extrangeras», «Córtes», i publicava també poemes patriòtics. Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull els redactors principals eren Jaume Ardèvol i «el célebre» mossèn Marraco, rector de Vila-seca, «que con intrepidez sostuvieron sus doctinas, pero a pesar el giro que iban tomando los negocios y haberse prohibido esta clase de papeles públicos, continuaron su publicación hasta el 18 de mayo».[5] També hi va publicar Marià Fonts, segons el biògraf Josep Olesti, que va ser alcalde de Reus el 1820, a l'inici del Trienni liberal.[6]
Aspectes tècnics
Publicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera era tipogràfica.
Localització
- Es conserva a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus[7]
- Es conserva a l'Hemeroteca Caixa Tarragona[8]
Digitalització
- Eco de Reus Els 9 exemplars conservats a l'Hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.
Referències
- ↑ Trill, Xavier. «Introducció». A: El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la pátria en Reus (1814). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997, p. XI.
- ↑ «Nueva publicación». Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, Núm. 86, 27-III-1814, p. 348.
- ↑ «Prospecto». Prospecto del Eco de Reus, 15-III-1814, p. 1.
- ↑ A.B. «Quatro palabras sobre el estado de la opinión». Eco de Reus, Núm. 2, 19-IV-1814, p. 5.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta de Pedro Sabater, 1845, p. Vol. II p. 155.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 275.
- ↑ «Eco de Reus». [Consulta: 20-I-2014].
- ↑ «Eco de Reus». Arxivat de l'original el 2014-02-20. [Consulta: 3-II-2014].
Vegeu també
Bibliografia
- El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814): reedició facsímil. Introducció i índex Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 849217613X
