1814
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1814 (mdcccxiv) |
| Islàmic | 1229 – 1230 |
| Xinès | 4510 – 4511 |
| Hebreu | 5574 – 5575 |
| Calendaris hindús | 1869 – 1870 (Vikram Samvat) 1736 – 1737 (Shaka Samvat) 4915 – 4916 (Kali Yuga) |
| Persa | 1192 – 1193 |
| Armeni | 1263 |
| Rúnic | 2064 |
| Ab urbe condita | 2567 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1780 1790 1800 - 1810 - 1820 1830 1840 | |
| Anys | |
| 1811 1812 1813 - 1814 - 1815 1816 1817 | |
Esdeveniments
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
PDF- Països Catalans
- 28 de maig, Barcelona, es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenada Guerra del Francès.[1]
- 4 de maig, València: Acabada la Guerra del Francès Ferran VII decreta la derogació la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis contra el poder reial, Espanya retorna de iure a l'absolutisme.[2]
- Resta del món
- 14 de gener: Pel tractat de Kiel, Dinamarca cedeix Noruega a Suècia. Dinamarca conserva les illes Fèroe, Islàndia i Groenlàndia, antigues possessions noruegues.[3]
- 18 de febrer, França: batalla de Montereau.[4]
- 1 de març - Àustria, Prússia, l'Imperi Rus i la Gran Bretanya signen el Tractat de Chaumont en el que es prometen ajuda mútua contra Napoleó Bonaparte durant la Sisena Coalició restauren els borbons com a reis d'Espanya, donen Bèlgica als Països Baixos i s'estableix la Confederació del Rin, que significa la confederació d'Alemanya. Després es ratificarà en el Congrés de Viena.
- 22 de març, Ferran VII d'Espanya torna a Espanya des de l'exili.[5]
- 25 de març, Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en la batalla de San Mateo, durant les Guerres d'independència hispanoamericanes.[6]
- 31 de març, París: Tropes anti-napoleòniques ocupen la ciutat.[7]
- Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en la batalla de Bocachica, durant les Guerres d'independència hispanoamericanes.[8]
- 6 d'abril - França: és coronat Lluís XVIII de França com a Rei de França.[9]
- 10 d'abril: Batalla de Tolosa de Llenguadoc entre l'exèrcit francès i les tropes del Duc de Wellington.[1]
- 11 d'abril, Castell de Fontainebleau, França: Napoleó Bonaparte és obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura del Tractat de Fontainebleau de 1814.[10]
- 17 de maig: Cristià VIII de Dinamarca és triat rei de Noruega, acte pel qual aquest país s'autoproclama monarquia constitucional independent.[11]
- - Montevideo (Uruguai): les forces independentistes vencen el combat naval del Buceo al port homònim de l'actual capital de l'Uruguai durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 30 de maig: Signatura del Tractat de París com a final de la guerra entre França i la Sisena Coalició, i Lluís XVIII de França és nomenat rei de França.[12]
- 4 de juny - França: El rei Lluís XVIII atorga la Carta de 1814 en la que concedeix alguns dels drets originals de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà als seus súbdits.
- 23 de juny - Montevideo (Uruguay): els independentistes del Riu de la Plata culminen el Setge de Montevideo de 1812-1814 ocupant la ciutat durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 11 de setembre, Guerra Anglo-Americana de 1812-1815: En la batalla de Plattsburgh un esquadró estatunidenc comandat per Thomas MacDonough derrota un esquadró britànic que es veu forçat a recular cap al Canadà.[13]
- 1 d'octubre: Comença el Congrés de Viena, després de la derrota de Napoleó.
- 1 / 2 d'octubre - Rancagua (Xile): l'exèrcit reialista del Perú engega la Reconquesta de Xile després de guanyar la batalla de Rancagua en la guerra de la Pàtria Vella.
- 24 de desembre: Regne Unit i els Estats Units signen el Tractat de Gant, establint una "pau perpètua" i posant fi a la Guerra de 1812.
- Aikawa Minwa publica Manga hyakujo, un dels primers mangues de la història.[14]
Naixements
- Països Catalans
- 16 de desembre - Reus, província de Tarragona: Joan Prim, militar i polític català.
- Resta del món
- 28 de gener - París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera francesa, entre soprano i mezzosoprano, (m. 1897).[15]
- 9 de març - Ucraïna: Taràs Xevtxenko, poeta, artista i humanista.
- 13 de març, Bèrgam: Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (m. 1886).[16]
- 12 de maig - Schwabach, Baviera: Adolf von Henselt, pianista i compositor alemany (m. 1889).[17]
- 22 de maig - Estocolm: Amalia Lindegren, pintora sueca i membre de la Reial Acadèmia Sueca de les Arts (m. 1891).[18]
- 30 de maig - Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m. 1876).[19]
- 14 de juny - Oosterhout: Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895).[20]
- 13 d'agost - Anders Jonas Ångström, físic suec (m. 1874)[21]
- 24 d'octubre - Rafael Carrera y Turcios, president guatemalenc entre 1851 i 1865 (f. 1865)[22]
- 6 de novembre - Dinant (Bèlgica): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon (m. 1894).[23]
- Brussel·les: Arnold Joseph Blaes, clarinetista belga
Necrològiques
- Països Catalans
- 6 de febrer, València: Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana (n. 1764).[24]
- Resta del món
- 27 de gener: Johann Gottlieb Fichte, filòsof alemany (n. 1762).
- 26 de març - París, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (n. 1738).
- 29 de maig, Martinica: Josefina de Beauharnais, emperadriu de França des de 1804 fins a la mort (n. 1763).[25]
- 2 de setembre - Geòrgia: Catharine Littlefield Greene, inventora americana de la desmotadora (n. 1755).[26]
- 19 de novembre, Roma: Ignasi Lacaba i Vila, cirurgià i catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid.
- 2 de desembre: Charenton-Saint-Maurice (França): Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francés (n. 1740).
Referències
- 1 2 Angelón, Manuel. Cronica de la Provincia de Barcelona (en castellà). Rubio, Grilo y Vitturi, 1870, p.127.
- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ Iverslee, P. P.. Events leading to the separation of Norway and Denmark (from 1801-1814) (en anglès). Augsburg Pub. House, 1899, p.122.
- ↑ Le répertoire littéraire (en francès). Charles Jean Delille, 1839, p.334.
- ↑ Martínez Ruiz, Enrique. La Guerra de la Independencia (1808-1814): claves españolas en una crisis europea (en castellà). Silex Ediciones, 2007, p.156. ISBN 8477372012.
- ↑ Carilla, Emilio. Poesía de la Independencia (en anglès). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1979, p.356. ISBN 8466000216.
- ↑ Alison, Archibald. History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 (en francès). Harper & brothers, 1842, p. Vol.1, p.155.
- ↑ Vargas, Francisco Alejandro. La batalla de Aragua de Barcelona: antecedentes y consecuencias (en castellà). Amazonas Artes Gráficas, 1979, p.53.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis XVIII» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Conner, Susan Punzel. The age of Napoleon (en anglès). Greenwood, 2004, p.142. ISBN 0313320144.
- ↑ Helgadóttir, Ragnhildur. The influence of American theories of judicial review on Nordic constitutional law (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 2006, p.5. ISBN 9004150021.
- ↑ Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.
- ↑ Roosevelt, Theodore. The Naval War of 1812 (en anglès).
- ↑ Japanese works of art (en anglès). Sotheby's, 1993, p.56.
- ↑ «Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ «Adolf von Henselt | German musician» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Amalia Lindegren». Curiator. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Todd, Deborah; Angelo, Joseph A. A to Z of scientists in space and astronomy (en anglès). Infobase Publishing, 2005, p.19. ISBN 0816046395.
- ↑ Woodward, Ralph Lee. Rafael Carrera y la creación de la República de Guatemala, 1821-1871 (en castellà). Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, 2002, p.75. ISBN 091044319X.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine-Joseph dit Adolphe Sax» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Noguera Mengual, Jaume. «Josepa Domènica Català de Valeriola, baronessa de Xaló i Senyora de Gata de Gorgos». Història de Xaló, 12-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Josefina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Life Story: Catharine Littlefield Greene Miller (1755–1814)» (en anglès). Women & the American Story (WAMS). [Consulta: agost 2024].