Edgar Morin
Edgar Morin (9è districte de París, 8 de juliol de 1921 - Neuilly-sur-Seine, 29 de maig de 2026) fou un filòsof francès,[1] un dels principals precursors del concepte de pensament complex,[2][3] teoria que va desenvolupar a La méthode ('El mètode'), apareguda en sis volums entre el 1977 i el 2004. En aquesta obra, preconitza que interdisciplinarietat i transversalitat són necessaris per a estudiar i comprendre millor la condició humana.[4] L'any 1994 fou guardonat amb el premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.[5][6] Autor prolífic i longeu, va publicar el seu darrer llibre (Y a-t-il des leçons de l'Histoire ?) el 2025, amb 103 anys d'edat.
Biografia
Edgar Nahoum va néixer el 8 de juliol de 1921 a París en una família amb arrels sefardites.[5] Va estudiar geografia, història i dret a la Sorbona, on es llicencià el 1942.
Membre del Partit Comunista Francès, participà amb divuit anys en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.[7] Per a despistar els serveis d'intel·ligència nazis, en aquell moment adoptà el pseudònim de Morin, que continuà utilitzant per sempre. Un cop alliberada França, participà com a militar en l'ocupació aliada d'Alemanya i escrigué L'an zéro de l'Allemagne, en què descriu la situació del poble alemany.[8] A partir del 1949, s'allunyà del Partit Comunista Francès,[7] del qual en fou expulsat el 1951 per les seves idees contràries a l'estalinisme.[9]
De 1977 a 1993 va ser director del Centre d'estudis transdisciplinàries (CETSAP) i de l'École des hautes études en sciences sociales.[10] Gràcies als consells de Georges Friedmann, entrà al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) del qual va esdevenir director el 1993.[10] Hi conduí un estudi pluridisciplinari sobre una localitat de la Bretanya, publicat sota el títol de Plozévet. Aquest és considerat un dels primers assajos d'etnologia de la societat francesa contemporània. S'interessà per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment, creà i dirigí el Centre d'Estudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS),[11] que publica particularment estudis sobre la televisió mitjançant la revista Communications, creada el 1961.[12]
Durant la revolta estudiantil del Maig francès (1968), escrigué articles per a Le Monde, mirant de desxifrar el significat i sentit d'aquest esdeveniment. Director emèrit de recerca al CNRS, va crear i dirigir l'Associació pel Pensament Complex (APC).
Morí el 29 de maig de 2026 a París a l'edat de 104 anys, segons comunicà la seva esposa al diari Le Monde,[13] al qual havia concedit la seva última entrevista l'abril d'aquell any.[14] Morin va un intel·lectual que va dedicar tota la seva vida a combatre les simplificacions amb què la modernitat ha intentat comprendre la realitat. Filòsof, sociòleg, antropòleg i teòric de la cultura, va convertir la complexitat no només en un objecte d'estudi, sinó en una manera d'acostar-se al món i d'exercir el pensament.[15]
Desenvolupament filosòfic
Quan es va integrar al CNRS, s'inicià en el camp de l'antropologia social, i en l'àmbit de la cinematografia s'aproximà al surrealisme, encara que no abandonà els seus ideals socialistes, dels quals compartí idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, així com de Herbert Marcuse i altres filòsofs. Fundà i dirigí la revista Arguments (1956-1962),[16] i es manifestà en contra de la guerra d'Algèria (1954-1962).[17]
En la dècada del 1960, inicià treballs i expedicions per Amèrica Llatina i hi és impressionat per la cultura.[18] A Poulhan, en companyia dels seus col·laboradors, desenvolupà una recerca de caràcter experimental que culmina amb la tesi de la «transdisciplinarietat», que li generà grans contradiccions amb altres acadèmics,[19] com a defensa del saber contra els efectes negatius de la «hiperespecialització».[20]
Amb el sorgiment de la revolució biogenètica, estudià el pensament de les «tres teories» que duen a l'organització de les seves noves idees (la cibernètica, la teoria de sistemes i la teoria de la informació).[21] L'any 1977, elaborà el concepte del «coneixement enciclopèdic», al qual lliga els coneixements dispersos, i proposa una epistemologia de la complexitat.[20] Moltes obres seves adverteixen contra el pensament lineal i excessivament simplista, font de la barbàrie.[22]
Morin argumenta que encara som a un nivell prehistòric pel que fa a l'esperit humà i solament la complexitat pot civilitzar el coneixement. Si acceptem la complexitat, hom pot endinsar-se en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lògica generativa i dialèctica, dels quals l'univers és una barreja de caos i ordre.[23]
Imaginari col·lectiu
Per a Morin l'imaginari col·lectiu són el conjunt de desitjos, valors i pràctiques socials, que constitueixen un dualisme entre la imaginació i la realitat.[24] De manera que la indústria cultural es posa al servei de l'imaginari col·lectiu, com a qualsevol element inventiu i creatiu necessari per a qualsevol producte cultural.
Aquest imaginari col·lectiu neix de la necessitat de sentir-se pertinent a la societat i encaixar-hi. Per aquest motiu les masses es creen un ideal al qual volen aspirar, i determinen aquest dualisme entre la realitat que viuen i l'imaginari a què aspiren. La cultura de masses s'encarrega de crear els símbols, mites i imatges que pertanyen tant a la vida pràctica com a la imaginada. I aquesta cultura que s'instaura és producte d'un diàleg entre la indústria cultural i el públic.
Morin va contribuir a la creació d'un estudi de la cultura de masses, va definir-ne els aspectes antropològics i les relacions que s'instauren entre el consumidor i l'objecte de consum.[25]
Obres
Traduïdes al català
- 1987, Penser l'Europe, traduït com Pensar Europa per Víctor Compta González[26]
- 1994, Mes démons, un assaig autobiogràfic,[27] traduït com Els meus dimonis per Joan Casas i Fuster.[28]
- 2005 Culture et barbarie européennes (2005), traduït com Cultura i barbàrie d'Europa (2006) per Helena Alonso Capdevila.[22][29]
- 2007, Où va le monde? traduït com On va el món? Cap a l'abisme? per Oriol Sánchez Vaqué.[30][31]
- 2011, La voie, junts amb Stéphane Hessel (1917-2013), traduït com El camí de l'esperança (2012) per Mercè Ubach Dorca.[32][33]
- 2019, Réveillons-nous, traduït com Despertem! per Ismael Calvet Valentín (2022).[34]
- 2021, Leçons d'un siècle de vie, traduït com Lliçons de la història (2025) per Núria Parés Sellarés[35]
En francès
- 1969, La rumeur d'Orléans
- La Méthode (6 volumes)
- 1977, La nature de la nature
- 1980, La vie de la vie
- 1986, La connaissance de la connaissance
- 1991, Les idées
- 2001, L'humanité de l'humanité
- 2004, Éthique
- Autocritique (el seu distanciament del Partit Comunista)
- 1970, Journal de Californie
- 1981, Pour sortir du XXe siècle
- 1982, Science avec conscience
- 1983, De la nature de l'URSS
- 1990, Introduction à la pensée complex
- 1993, Terre-patrie
- 1994, La complexité humaine
- 1997, Comprendre la complexité dans les organisations de soins
- 1999, L'intelligence de la complexité
- 1999, Relier les connaissances
- 1999, La tête bien faite
- 2000, Les sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur
- 2001, Journal de Plozévet, Bretagne, 1965
- 2002, Pour une politique de civilisation
- 2002, Dialogue sur la connaissance. Entretiens avec des lycéens
- 2003, La violence du monde
- 2003, Éduquer pour l'ère planétaire, la pensée complex comme méthode d'apprentissage dans l'erreur et l'incertitude humaine
- 2003, Les enfants du ciel: entre vide, lumière, matière
- 2004, Pour entrer dans le XXIe siècle
Referències
- ↑ Alcoberro, Ramon. «Edgar Morin fa 100 anys». El Temps, 07-03-2021. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ Discurs tingut el novembre de 2010 quan van ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona:
Morin, Edgar «El pensament complex d'Edgar Morin». Catorze, cultura viva, 8 juliol 2019. - ↑ «Mor als 104 anys el sociòleg i filòsof francès Edgar Morin, pare de la teoria del pensament complex». 3CatInfo, 30-05-2026. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ Salellas, Alfons C. «Edgar Morin, centenari d'un humanista a contracorrent». Núvol, 15 juliol 2021 [Consulta: 4 abril 2026].
- 1 2 «Edgar Morin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Morin, Edgar «Discurs Edgar Morin - VI PIC». Biblioteca digital del Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya, 1994.
- 1 2 Moal, Morgane «Résistance, écologie, politique : Edgar Morin a 100 ans, retour sur un siècle d'engagements» (en francès). Radio France, 8 juliol 2021.
- ↑ «En època de turbulències històriques, les ments dels homes queden molt pertorbades». UB, 15-12-2010. Arxivat de l'original el 2024-11-02. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ Lecroux, Gilles «Une exclusion du PCF -1951» (en francès). Clio Textes, 10 juliol 2025.
- 1 2 «Morin, Edgar -» (en francès). Persée. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Miège, Bernard «França: diversitat d'enfocaments i relacions dins el món de la comunicació». Anàlisi, 1997, p. 133–148.
- ↑ «Editorial» (en francès). Communications, 1, 1, 1961, p. 1–2.
- ↑ Truong, Nicolas «Edgar Morin, sociologue du temps présent et agitateur d’idées, est mort à l’âge de 104 ans» (en francès). Le Monde, 30 maig 2026 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ Truong, Nicolas «Edgar Morin: «Je doute de l’humanité tout en croyant en elle»» (en francès). Le Monde, 11 abril 2026 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ Polo, Magda. «Edgar Morin (1921–2026), el filòsof de la complexitat». Núvol, 01-06-2026.
- ↑ Bordes i Skrzyszowski-Butel, 2011, p. 174.
- ↑ Merzoug, Omar «Edgar Morin, un parcours atypique. Entretien». La Quinzaine littéraire, 1002, 1r novembre 2009.
- ↑ Edgar Morin Les cent premières années, 2024, p. 41-54, Nelson Vallejo-Gomez. IV. L’Amérique latine, pouponnière de complexité.
- ↑ Pujol, Maria Antònia. «Edgar Morin: Autor dels set sabers i savi educador dels nostres dies». A: XVI Setmana de Cinema Formatiu, novembre 2011.
- 1 2 Díez i Bosch, Miriam «Cent anys amb el provocador Edgar Morin». El Punt Avui, 20 juny 2024, p. 10.
- ↑ Morin, Edgar «Pour une réforme de la pensée» (en francès). Le Courrier de l'UNESCO, 24 maig 2019. Arxivat de l'original el 2024-07-07 [Consulta: 13 abril 2026].
- 1 2 Torrano, Conrad Vilanou i «Morin, E. Cultura i barbàrie d'Europa. Lleida: Pagès Editors, 2006. [Pròleg d'Anna Gené]». Revista Catalana de Pedagogia, 5, 2007, p. 405–407.
- ↑ Haro, Manel «Civilitzar el coneixement». Llegir.cat, 9-2023.
- ↑ Peraferrer i Montesinos, Martí «El parany de l’imaginari col·lectiu». Social.cat, 7 juny 2024.
- ↑ Dumazedier, Joffre; Ripert, Aline «Où en est la sociologie du loisir et de la culture populaire?: A propos de quelques livres récents». Revue Française de Sociologie, 4, 1, 1-1963, p. 41. DOI: 10.2307/3320003.
- ↑ Morin, Edgar. Pensar Europa. Traducció: Compta González, Víctor. Edicions 62, 1989, p. 176 (Llibres a l'abast). ISBN 978-84-297-2891-0. OCLC 37602330.
- ↑ Balaguer, Enric. «L'autobiografia catalana del segle XX. Una mirada a la producció més recent». A: La llengua i la literatura: història i actualitat (pdf). Barcelona - Castelló de la Plana: Institut d'Estudis Catalans - Universitat Jaume I, 2004, p. 127. ISBN 84-7283-776-9.
- ↑ Morin, Edgar; Casas, Joan. Els meus dimonis. Barcelona: Institut Català d'Estudis Mediterranis, 1995, p. 206. ISBN 978-84-393-3378-4.
- ↑ Morin, Edgar; Alonso i Capdevila, Helena (trad.). Cultura i barbàrie d'Europa. Lleida: Pagès, 2006-10, p. 88. ISBN 978-84-9779-457-2.
- ↑ Morin, Edgar; Sánchez Vaqué, Oriol. On va el món? / Cap a l'abisme?. Barcelona: Columna, 2009. ISBN 978-84-664-1017-5.
- ↑ Socicrat, Pierre. «Sur la crise» (en francès). Réseau Intelligence de la Complexité, 08-06-2020. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Tubella, Imma «El camí de l'esperança». Ara, 25 març 2012, p. 35.
- ↑ Morin, Edgar; Hessel, Stéphane; Ubach Dorca, Mercè (trad.). El camí de l'esperança. Barcelona: Planeta, 2012, p. 80. ISBN 978-84-9710-219-3.
- ↑ Morin, Edgar; Calvet Valentín, Ismael (trad.). Despertem!. Catarroja: Afers, 2022, p. 66 (Biblioteca de pensament crític núm. 4). ISBN 978-84-18618-40-6.
- ↑ Morin, Edgar; Parés Sellarés, Núria. Lliçons de la història. Barcelona: Pòrtic, 2025-10-22, p. 128. ISBN 978-84-9809-617-0.
Bibliografia
- Morin, Edgar. «Les Sept savoirs nécessaires à l'éducation du futur [Els set sabers necessaris per l'educació del futur]» (pdf) (en francès, anglès i altres) p. 67. Unesco, 1999.
- «La transdisciplinarité comme voie de décolonisation du savoir et de la pensée» (en francès). Enjeux et société, 10, 1, hivern 2023, p. 215-243. DOI: 10.7202/1098704ar.
- Bordes, François; Skrzyszowski-Butel, Pascale «Le fonds Edgar Morin à l'IMEC» (en francès). Hermès, n° 60, 2, 2011, p. 174. DOI: 10.3917/herm.060.0174.
- Ory, Pascal; Fischler, Claude; Morin, Edgar. Edgar Morin Les cent premières années [Edgar Morin, els primers cent anys] (en francès). París: Hermann, 2024, p. 350 (Colloques de Cerisy). DOI 10.3917/herm.fisch.2024.01. ISBN 9791037039521.
Enllaços externs
- Alcoberro, Ramon. «Edgar Morin». Filosofia i pensament.
- «Réseau Intelligence de la complexité» (en francès). [Consulta: 4 abril 2026]..