Edi Rama
Edi Rama (Tirana, 4 de juliol de 1964) és un polític, pintor, escriptor, antic professor universitari, publicista i antic jugador de bàsquet albanès,[1] i el president del Partit Socialista d'Albània i Primer Ministre d'Albània des del 15 de setembre de 2013.[1]
Biografia
Va ser president de l'Associació Albanesa d'Alcaldes i exministre de Cultura. Fou també el Batlle de Tirana des de l'any 2000 fins al 2011.[1] Va fer enderrocar nombrosos d'edificis i estructures construïdes sense permís en espais públics, parcs, voreres i especialment a les ribes del riu Lanë.[2]
Primer ministre
L'Aliança per a una Albània Europea, encapçalada pel Partit Socialista (PS) i el seu líder, Edi Rama van guanyar les eleccions legislatives albaneses de 2013 celebrades el 23 de juny.[3] El llavors primer ministre, Sali Berisha, de l'Aliança per a l'Ocupació, la Prosperitat i la Integració, liderada pel Partit Democràtic, va reconèixer la seva derrota el 26 de juny,[4] la qual cosa es va considerar un senyal de la creixent maduresa democràtica d'Albània.[5] Rama va formar un govern de coalició amb el Moviment Socialista per la Integració.[6] Albània va obtenir l'estatus de país candidat a la Unió Europea el juny de 2014, després de progressos en reformes clau, i el seu govern va rebre suport internacional per avançar cap a l'obertura de negociacions d'adhesió.[7] El 2016 es va aprovar per unanimitat al Parlament una reforma constitucional profunda per combatre la corrupció i la ineficàcia del sistema judicial, considerat un dels més corruptes d'Europa i es va aprovar una reducció de municipis per millorar l'eficiència i apropar l'administració als ciutadans.
A les eleccions legislatives albaneses de 2017, el PS va obtenir 74 dels 140 escons i Edi Rama fou reelegit com a primer ministre, governant en solitari.[8] En setembre de 2019, després de mesos de grans protestes estudiantils Rama va haver de remodelar el govern per donar resposta a les reivindicacions.[9]
A les eleccions legislatives albaneses de 2021, el PS va guanyar 74 dels 140 escons del parlament i Edi Rama fos reelegit com a primer ministre. L'aliança PD-AN, liderada pel Partit Democràtic d'Albània va augmentar la seva quota d'escons de 43 a 59 i els altres 9 dels 59 escons van ser per a partits més petits que es van presentar dins de la coalició del Partit Demòcrata.[10]
La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni va firmar un acord amb Rama el 6 de novembre del 2023 pel què Rami va obtenir el compromís de Meloni de fer de mediadora en favor d'Albània en el procés de negociació per adherir-se a la Unió Europea, a canvi de la construcció de dos centres d'internament per a immigrants il·legals a Shëngjin i Gjadër,[11] que no es van poder posar en funcionament fins al març de 2025 quan es van fer canvis legislatius després que la justícia tombés anteriors trasllats.[12]
En unes eleccions legislatives albaneses de 2025 en què els observadors internacionals van qüestionar la imparcialitat de la votació i el fiscal especial d'Albània va investigar diversos casos de compra de vots, Rama va ampliar la seva majoria absoluta donant a Rama un marge còmode per formar govern i continuar treballant per complir la seva promesa d'incorporar Albània a la Unió Europea el 2030, tot i que molts experts diuen que aquest calendari és optimista ateses les reformes necessàries, especialment per erradicar la corrupció.[13]
El 2026, Rama es va enfrontar a importants manifestacions antigovernamentals conegudes com la Revolució dels Flamencs, provocades per l'oposició a un projecte de complex turístic de luxe vinculat a Kushner a prop d'àrees costaneres protegides, que es van estendre fins a convertir-se en protestes més àmplies sobre la corrupció, la transparència i la governança.[14][15] Albània també ha continuat patint un augment de l'emigració.
Referències
- 1 2 3 «Edi Rama PRIME MINISTER».
- ↑ «Arrests, demolitions and power cuts drive rule of law campaign» (en anglès). Tirana Times. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Robinson, Matt «Albanians hand Socialists a landslide, wait on PM to concede». Reuters, 25 juny 2013.
- ↑ «Berisha jep dorëheqjen». Top Channel, 26 juny 2013.
- ↑ Koleka, Benet «Albanian leader concedes defeat, soothes fears of poll dispute». Yahoo, 26 juny 2013.
- ↑ «El primer ministro socialista Rama hacia un segundo mandato en Albania» (en castellà). Swiss Info, 26 juny 2017. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «Albània, candidata oficial a formar part de la UE». Diari de Girona, 24 juny 2014. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «Albanian Socialists to get parliamentary majority, partial vote count shows». Reuters, 26 juny 2017.
- ↑ Cherry, Libby. «Emboldened Albanian Students Eye Wider Change» (en anglès). Balkan Insight, 24 setembre 2025. [Consulta: 28 setembre 2025].
- ↑ Kalemaj, Ilir «Parliamentary Election in Albania, 25 April 2021» (en anglès). Electoral Bulletins of the European Union, 1, 5-2021 [Consulta: 11 maig 2025].
- ↑ Sidera Gallart, Alba. «Les ombres de Meloni en la gestió migratòria». El Punt Avui, 18 març 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ «Meloni torna a intentar-ho: arriben a Albània 40 migrants amb ordres de repatriació». Ara, 11 abril 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ Bytyci, Fatos. «Albania's Rama wins historic fourth term, opposition says vote stolen» (en anglès). Reuters, 13 maig 2025. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ Bytyci, Fatos «'Albania is not for sale', protesters say over Kushner-linked luxury resort near a protected wetland». Reuters, 05-06-2026.
- ↑ «Tens of thousands of Albanians join 'Flamingo Revolution' protest». Financial Times, 20-06-2026.