Edmond Haraucourt
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1856  Bourmont (França) | ||
| Mort | 17 novembre 1941 (85 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 89 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 50″ E / 48.862328°N,2.397317°E Grave of Haraucourt (en)  | ||
| 54è President de la Société des gens de lettres | |||
| 1920 – 1922 ← Georges Lecomte – Charles Le Goffic → | |||
| Conservador Musée national du Moyen Âge | |||
| 1903 – 1925 | |||
| Conservador Musée des monuments français (en) | |||
| 1894 – 1903 | |||
| Dades personals | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París (1880–1941) | ||
| Ocupació | escriptor, llibretista, periodista, dramaturg, poeta, compositor, dramaturg | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Sire de Chambley | ||
| Cronologia | |||
| 19 novembre 1941 | funeral (Notre-Dame de París)
| ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
    | |||
Edmond Marie Félix Haraucourt, (Bourmont (Alt Marne), 18 d'octubre, 1856 - París,[1] 17 de novembre, 1941), va ser un poeta i novel·lista francès, a més de compositor, lletrista, periodista, dramaturg i conservador de museus.
Biografia
Edmond Haraucourt va començar la seva carrera d'escriptor amb la publicació d'una col·lecció de sonets eròtics considerats escandalosos per a la seva època, La Légende des sexes, poèmes hystériques et profanes (La llegenda dels sexes, poemes histèrics i profans), publicada el 1882 amb el pseudònim "Le Sire de Chambley", i que contenia el "Sonet punxegut", que prefigurava els cal·ligrames de Guillaume Apollinaire.
Va ser conservador del Museu d'Escultura Comparada del Palais du Trocadéro (París) de 1894 a 1903 i del Museu de Cluny de la mateixa ciutat de 1903 a 1925. Un retrat seu està gravat a la base de Força brutal sufocant el geni, una obra de marbre de Cyprien Godebski (1888, Museu d'Art de Toulon). Va ser membre dels Hydropathes i col·laborador de La Jeune France. Va ser president de la Société des gens de lettres de 1920 a 1922.
Louis Baudier de Royaumont va llogar l'antic apartament de Balzac al carrer Raynouard, al districte de Passy, el 16 de maig de 1908, i el va convertir en un museu, que va ser inaugurat oficialment el 16 de juliol de 1910, amb Edmond Haraucourt representant el ministre de Belles Arts.[2] Va viure a Saint-Dizier, a la regió nord de l'Alta Marne, en una casa situada al centre del carrer del Docteur Mougeot.
Va llegar la seva propietat, situada a l'illa de Bréhat (Côtes-d'Armor), a la Cité internationale universitaire de Paris.[3]
Està enterrat a París al cementiri de Père-Lachaise (89a divisió).
Distincions
- Gran oficial de la Legió d'Honor
Rondel de comiat
Un dels seus poemes més coneguts, "Rondel de comiat", publicat a Seül el 1890, va ser musicat per Paolo Tosti el 1902.
| « | "Partir, c'est mourir un peu, C'est mourir à ce qu'on aime: C'est toujours le deuil d'un vœu, Et l'on part, et c'est un jeu, |
» |
La versió impresa del llibre "Perles de la poésie Française contemporaine" (Perles de la poesia francesa contemporània), Brussel·les 1906, difereix en dos aspectes del manuscrit original. A la segona línia, "qu'on" se substitueix per "que l'on", i aquesta línia s'afegeix com a vuitena línia. Això resulta en un rondel francès perfecte.
- La Légende des sexes, poèmes hystériques et profanes, 1882
- L’Âme nue, 1885
- Amis, roman, 1887
- Seul, roman en vers, 1890
- L'Antéchrist, 1893
- L'Effort. La Madone. L'Antéchrist. L'Immortalité. La Fin du monde, 1894
- Don Juan de Mañara, 1898
- Jean Bart, 1900
- Les Naufragés, 1902
- Les Benoît, 1904
- La Peur, 1907
- Trumaille et Pélisson, 1908.
- Dieudonat, roman, 1912
- Daâh, le premier homme, roman, 1914
- La Démoralisation par le livre et par l'image, 1917
- Choix de poésies, 1922
- L'Oncle Maize, 1922
- Vertige d'Afrique, roman, 1922
- L'Histoire de la France expliquée au musée de Cluny, 1922
- L'Amour et l'Esprit gaulois à travers l'histoire du siècle XV a XX, 4 vol., 1927-1929
- Autre temps, lithographies et dessins de Charles Léandre, 1930
- Le Livre de mon chien, 1939
- Mémoires des jours et des gens, 1946
Obra dramàtica i musical
- Shylock, comèdia en tres actes i set escenes, en vers, després Shakespeare, música de Gabriel Fauré, París, théâtre de l'Odéon, 14 desembre 1889
- La Passion, misteri en dues cançons i sis parts, París, sala de "Cirque d'hiver", 4 abril 1890
- Héro et Léandre, poema dramàtic en tres actes, música de P. L. Hillemacher, París, Le Chat noir, 24 de novembre de 1893. Disponible a
- Don Juan de Mañara, drama en cinc actes, en vers, romanç i música incidental de Paul Vidal, París, "théâtre de l'Odéon", 8 març 1898
- Jean Bart, nou drama en 5 actes i 7 escenes, París, "Théâtre de la Porte-Saint-Martin", 5 d'abril 1900
- Les Oberlé, obra en 5 actes, basada en la novel·la de René Bazin, París, "Théâtre de la Gaîté", 17 novembre 1905
- Quatre Poèmes d'Edmond Haraucourt, música de Charles Koechlin, Obres vocals amb orquestra, opus 7, 1905
- Circé, poema líric en 3 actes, música de P. L. Hillemacher, París, Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, 17 d'abril 1907
- Lletra de la cançó
- Ouvre, cançó (lletra i música), interpretada per Suzy Solidor, 1933
- Le Bleu des bleuets, interpretada per Mathé Altéry
- Chanson de l'adieu, interpretada per Mathé Altéry
Premis
Referències
- ↑ Acte de décès n° 2401 (vue 11/31). [archive] Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 4e arrondissement, registre des décès de 1941.
- ↑ Louis Étienne Baudier de Royaumont, "Pro domo" (la Maison de Balzac) : histoire et description, catalogue du Musée, Paris, E. Figuière, 1914, 40 p. (disponible en línia [arxiu]).
- ↑ La Fondation Haraucourt à l'île de Bréhat. [archive] Cité internationale universitaire. Bulletin d'information, juin 77, n° 2, p. 2, lire en ligne sur Gallica.
- ↑ Edmond HARAUCOURT [archive] », sur academie-francaise.fr (consulté le 3 décembre 2024).
- ↑ Prix Archon-Despérouses [archive] », sur academie-francaise.fr (consulté le 1er mai 2023).