Edmond Laguerre
Edmond Laguerre (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1834 - Bar-le-Duc, 14 d'agost de 1886) fou un matemàtic francès, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències (1885).
Vida i obra
Infant de salut feble, va ser escolaritzat a diferents escoles públiques, cosa que no el va impedir d'ingressar a l'École polytechnique el 1852 i graduar-se el 1854,[1] per començar una carrera militar. Per això, es va incorporar a l'Escola d'Artilleria de Metz on va estudiar dos anys[2] abans de ser ascendit a tinent i destinat un regiment d'Artilleria. El 1863 va ser ascendit a capità i destinat a la fàbrica d'artilleria de Mutzig.[3]
El 1864 va retornar a París en ser nomenat professor de geometria de l'École Polytechnique.[4] A més, el 1885 va ser nomenat professor del Collège de France.[5] Va ser molt actiu en la Société Mathématique de France des de la seva fundació i va arribar a ser-ne president l'any 1881.[6]
El febrer de 1886, la seva salut va empitjorar notablement i es va retirar a la seva vila natal de Bar-le-Duc amb la intenció de descansar i millorar-se, però el juny següent va morir.[7]
La seva obra consisteix en uns cent cinquanta articles d'àlgebra, càlcul integral i geometria.[8] Treballà principalment en els camps de la geometria i l'anàlisi complexa. També investigà en polinomis ortogonals (com amb els polinomis de Laguerre). El mètode de Laguerre és un algorisme per a trobar zeros de funcions adaptat a polinomis. Va posar les bases d'una geometria d'esferes orientades (geometria de Laguerre i pla de Laguerre), incloent la transformació de Laguerre o transformació per direccions recíproques.
Vegeu també
Referències
- ↑ Brezinsky, 1985, p. xxi.
- ↑ Vanola, 2025, p. 46.
- ↑ Vanola, 2025, p. 49.
- ↑ Rouché, 1887, p. 106.
- ↑ Vanola, 2025, p. 191.
- ↑ Vanola, 2025, p. 208-209.
- ↑ Vanola, 2025, p. 365-366.
- ↑ Vincent, 2024, p. 264-265.
Bibliografia
- Brezinsky, Claude. «Edmond Nicolas Laguerre». A: C. Brezinski, A. Draux, A.P. Magnus, P. Maroni, A. Ronveaux (eds.). Polynomes Orthogonaux et Applications (en francès). Springer, 1985, p. xxi-xxvi. ISBN 3-540-16059-0.
- Rouché, Eugène «Edmond Laguerre, sa vie et ses travaux» (en francès). Nouvelles Annales de Mathématiques, Vol. 6, 1887, p. 105-173. ISSN: 1764-7908.
- Roy, Ranjan. «18.8 Laguerre and Polya on Simmetric Functions». A: Sources in the Development of Mathematics (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-11470-7.
- Vanola, Jean-Luc «Edmond Laguerre (1834-1886) : parcours de recherches mathématiques d’un polytechnicien» (en francès). Univesité de Lorraine, Thèses de doctorat, 2025, p. 1-472.
- Vincent, Yannick «Les travaux de Laguerre sur les équations polynomiales et l’influence hermitienne» (en francès). Revue d'Histoire des Mathématiques, Vol. 30, Num. 2, 2024, p. 261-291. DOI: 10.24033/rhm.317. ISSN: 1262-022X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmond Laguerre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Berndopf, Michael. «Laguerre, Edmond Nicolas» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juny 2017].
