Georges Henri Halphen

Georges Henri Halphen

Biografia
Naixement	30 octubre 1844 Rouen (Monarquia de Juliol)
Mort	21 maig 1889 (44 anys) Versalles (Tercera República Francesa)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
President de la Societat Matemàtica de França
1882 – 1882 ← Edmond Laguerre – Eugène Rouché →
Dades personals
Formació	Universitat de París - doctor (–1878) École d'application de l'artillerie et du génie (1866–) Lycée Saint-Louis (–1862) École Polytechnique (1862–1866)
Tesi acadèmica	Sur les invariants différentiels  (1878 )
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, geometria diferencial, matemàtiques, geometria, àlgebra abstracta, equació diferencial ordinària i anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	École Polytechnique (1872–1889)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1887–) Societat Filomàtica de París Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
Carrera militar
Grau militar	tinent cap d'esquadró capità comandant
Conflicte	Guerra franco-prussiana
Família
Família	Família Halphen
Cònjuge	Rose Marguerite Aron
Fills	Louis Halphen, Charles Halphen
Premis
(1891)  Premi Jean Reynaud (1888)  Oficial de la Legió d'Honor (1883)  Premi Poncelet (1880)  Grand prix des sciences mathématiques (1870)  Cavaller de la Legió d'Honor

Georges Henri Halphen (Rouen, 30 d'octubre de 1844 - Versalles, 21 de maig de 1889) va ser un matemàtic i militar francès.

Halphen va quedar orfe de pare als quatre anys i la seva mare es va traslladar a París on el jove va estudiar al Lycée Saint-Louis.^[1] El 1862 va ingressar a l'École Polytechnique en la que es va graduar el 1866 com sotstinent d'artilleria.^[2]

Va participar com oficial de l'exèrcit a la guerra francoprussiana, distingint-se en la batalla de Pont-Noyelles, motiu pel qual se li va concedir el títol de cavaller de la Legió d'Honor.

El 1872 es va casar i va ser nomenat professor de l'École Polytechnique. El 1878 es va doctorar en matemàtiques a la Facultat de Ciències de París amb una tesi sobre els invariants diferencials, essent els seus examinadors Charles Hermite, Jean Claude Bouquet i Gaston Darboux.^[3]

El 1880 va rebre el gran premi de l'Acadèmia de Ciències pel seu treball Mémoire sur la Reduction des Equations Différentielles Linéaires aux Formes Intégrales,^[4] en el qual exposava la idea de reemplaçar el coeficients racionals per uns coeficients el·líptics apropiats per trobar les solucions de les equacions diferencials ordinàries.^[5] El 1882, juntament amb Max Noether va rebre el premi Steiner de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències pel seu treball sobre classificació de les corbes algebraiques.

La última obra de Halphen va ser un monumental tractat sobre funcions el·líptiques en tres volums (1886, 1888 i 1891), encara que el tercer va quedar incomplet per la seva mort prematura el 1889.^[1] Les seves obres completes van ser editades per Camille Jordan, Henri Poincaré i Émile Picard en quatre volums publicats els anys 1916, 1918, 1921 i 1924. Els seus manuscrits es troben preservats a l'Institut de França.^[6]

Les aportacions més originals de Halphen són en geometria enumerativa de les còniques,^[7], punts singulars de corbes algebraiques planes,^[8] i teoria dels invariants diferencials. També té algunes aportacions singulars en mecànica analítica.^[9]

Halphen va tenir quatre fills i quatre filles: dels quatre fills, tres van se militars i dos van morir a la Primera Guerra Mundial. Un net seu, Étienne Halphen (1911-1954) va fer importants treballs en estadística.

• Casas Alvero, Eduardo; Xambó Descamps, Sebastián. The Enumerative Theory of Conics after Halphen (en anglès). Springer, 1986. ISBN 3-540-16495-2. 
• Dai, Jian S. «An historical review of the theoretical development of rigid body displacements from Rodrigues parameters to the finite twist» (en anglès). Mechanism and Machine Theory, Vol. 41, Num. 1, 2006, p. 41-52. DOI: 10.1016/j.mechmachtheory.2005.04.004. ISSN: 0094-114X.
• Gesztesy, F.; Unterkofler, K.; Weikard, R. «On a Theorem of Halphen and its Application to Integrable Systems» (en anglès). Journal of Mathematical Analysis and Applications, Vol. 251, Num. 2, 2000, p. 504-526. DOI: 10.1006/jmaa.2000.7026. ISSN: 0022-247X.
• Gruson, L. «Un aperçu des travaux mathématiques de G.H. Halphen (1844–1889)». A: Ellingsrud, G., Peskine, C., Sacchiero, G., & Stromme, S. (Eds.). Complex Projective Geometry: Selected Papers (en francès). Cambridge University Press, 1992, p. 189-198. ISBN 0-521-43352-5. 
• Michel, Nicolas; Waszek, David «Le fonds Georges-Henri Halphen de la bibliothèque de l’Institut de France» (en francès). Genesis, Num. 60, 2025, p. 103-112. DOI: 10.4000/13xlp. ISSN: 1167-5101.
• Papadopoulos, Athanase. «Riemann surfaces: Reception by the French school». A: Lizhen Ji, Athanase Papadopoulos, Sumio Yamada (Eds.). From Riemann to Differential Geometry and Relativity (en anglès). Springer, 2017, p. 237-294. ISBN 978-3-319-60038-3. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Henri Halphen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Bernkopf, Michael. «Halphen, Georges-Henri» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 novembre 2017].
• Singer, Isidore; Rousseau, Victor Emmannuel. «Halphen, Georges-Henri» (en anglès). Jewish Encyclopedia, 2002-2011. [Consulta: 25 novembre 2017].
• Grancher, G.; Strelcyn, J.M. «Georges-Henri HALPHEN, un mathématicien méconnu né à Rouen» (en francès). Universitat de Rouen, 2005. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2005. [Consulta: 25 novembre 2017].