Eduard Ganz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1827  Magúncia |
| Mort | 26 novembre 1869 (42 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professor de piano, músic, violinista, pedagog musical, violista |
| Instrument | Viola |
| Família | |
| Pare | Adolf Ganz |
| Germans | Wilhelm Ganz |
Eduard Ganz (29 d'abril de 1827, Mainz – 26 de novembre de 1869, Berlín) va ser un pianista i professor de música alemany. Fill d'Adolf Ganz. L'Eduard tenia sis germans: Maria Ganz, Wilhelm Ganz i quatre germans més.[1]
Va estudiar amb el seu pare i va començar a fer concerts als 11 anys. El 1845, va viatjar a Anglaterra amb el seu pare, que s'havia convertit en director de la Companyia d'Òpera Alemanya a Londres, on va estudiar amb Sigismund Thalberg. El 1848, va tornar a Alemanya i es va establir a Berlín. Va tocar la viola a la Capella Reial durant una temporada, després va actuar com a pianista solista i de conjunt, i va ensenyar. El 1856, va fer una gira per Anglaterra amb els seus oncles Leopold i Eduard Moritz Ganz. El 1859-1860, va dirigir les Vespres de Música de Cambra de Berlín. El 1862, va fundar la seva pròpia escola de piano, que després de la seva mort va ser transferida a la direcció de Hugo Schwanzer. Va compondre un petit nombre d'obres per a piano de saló, les més populars de les quals van ser el rondó "Souvenir de London" Op. 1 (1854) i el Gran Vals Op. 2.