Eduard Study

Eduard Study

Biografia
Naixement	(de) Christian Hugo Eduard Study 23 març 1862 Coburg
Mort	6 gener 1930 (67 anys) Bonn
Causa de mort	càncer d'estómac
Sepultura	Cementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 04″ N, 7° 04′ 57″ E / 50.717825°N,7.082362°E / 50.717825; 7.082362
Formació	Universitat de Leipzig (1882–1883) Universitat de Múnic - doctor (1882–1884) Universitat d'Estrasburg (1881–1882) Gymnasium Casimirianum Coburg (–1880) Universitat de Jena (1880–1881)
Tesi acadèmica	Über die massbestimmung extensiver grössen  (1884 )
Director de tesi	Ludwig von Seidel i Gustav Bauer
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat de Bonn (1904–1927) Universitat de Greifswald (1897–1904) Universitat de Bonn (1894–1897) Universitat de Marburg (1888–1894) Universitat de Leipzig (1885–1888)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Alpine Club
Obra
Estudiant doctoral	Hans Beck, Julian Coolidge, William Caspar Graustein, Eduard Rembs, Adelheid Torhorst, Ernst August Weiß, Ella Poensgen, Matthias Lehnen, Bernhard Thommeck, Adolf Kummer, Max Brües, Wilhelm Richter, Walter Schlemper i Theodor Morschheuser
Localització dels arxius	Biblioteca Universitària i Estatal de Bonn [ NL Study]
Família
Cònjuge	Lina Study
Fills	Trude Study
Pares	Carl Study   i Caroline Therese Henriette von Langsdorff

Eduard Study (Coburg, 23 de març de 1862 - Bonn, 6 de gener de 1930) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en teoria dels invariants.

La mare de Study va morir quan ell només tenia quatre anys; el seu pare es va tornar a casar amb la seva cunyada, Elise, però aquesta també va morir quan Study tenia onze anys.^[1] A partir de 1880, acabats els estudis secundaris al institut de Coburg, va estudiar matemàtiques a les universitats de Jena, Estrasburg, Leipzig i Múnic. El 1884 es va doctorar a Múnic amb una tesi sobre la determinació de quantitats extensives^[2] i l'any següent va obtenir l'habilitació docent a Leipzig^[3] sota la supervisió de Felix Klein.^[4]

El 1885 va ser nomenat professor ajudant a Leipzig sota l'autoritat de Felix Klein. Aquí va conèixer David Hilbert, amb qui va passar un temps a la universitat d'Erlangen estudiant amb Paul Gordan, en aquell temps un dels màxims especialistes en teoria dels invariants.^[5] La primavera de 1886 va obetnir una borsa d'estudis eue li va permetre estar a París i fer amistat amb diversos matemàtics francesos com Henri Poincaré, Charles Hermite o Camille Jordan.^[6] El 1888, el mateix any en què va morir el seu pare i ell es va casar, va ser nomenat professor de la universitat de Marburg,^[7] en la que no va estar mai gaire a gust.^[8] El 1893 va fer un viatge pels Estats Units, on va ser invitat per Fabian Franklin a donar unes classes a la universitat Johns Hopkins.^[9]

En retornar a Alemanya el 1894, va ser nomenat professor de la universitat de Bonn. Tres anys més tard va passar a la universitat de Greifswald, que va deixar el 1904 per tornar a Bonn com catedràtic. Càtedra que va mantenir fins al 1927, any en el qual es va retirar.

Amb Corrado Segre és considerat un dels pioners en l'estudi de la geometria dels nombres complexos, utilitzant els biquaternions per a obtenir una representació paramètrica de l'espai euclidià.^[10] Les seves recerques sobre els grups euclidians tridimensionals i els seus subgrups o sobre el problema d'Apol·loni van ser forá rellevants en el Programa d'Erlangen engegat per Felix Klein.^[11]

També va obtenir resultats fragmentaris en els seus estudis sobre grups projectius, que va decidir no publicar, però que en mans de Sophus Lie van ser presentats i discutits en el tercer volum de la seva Teoria dels Grups de Transformacions (1893).^[12]

• Birkhoff, Garrett; Bennett, M.K.. «Felix Klein and His "Erlanger Programm"». A: William Aspray, Philip Kitcher (eds.). History and Philosophy of Modern Mathematics (en anglès). The University of Minnesota Press, 1988, p. 145-176. ISBN 0-8166-1566-7. 
• Engel, Friedrich «Eduard Study» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 40, 1931, p. 133-156. ISSN: 0012-0456.
• Hartwich, Yvonne. Eduard Study (1862-1930) — ein mathematischer Mephistopheles im geometrischen Gärtchen (en alemany). Johannes Gutenberg-Universität in Mainz, 2005. DOI 10.25358/openscience-3482. 
• Hawkins, Thomas. «Eduard Study». A: Emergence of the Theory of Lie Groups (en anglès). Springer, 2000, p. 235-251. ISBN 978-1-4612-7042-3. 
• Nabonand, Philippe. «Eduard Study». A: La correspondance entre Henri Poincaré et les mathématiciens (en francès). Springer, 2024, p. 713-716. ISBN 978-3-7643-7168-5. 
• van der Waerden, Bartel L. A History of Algebra (en alemany). Springer, 1985. ISBN 978-3-642-51601-6. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eduard Study» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Burau, Werner. «Study, Eduard» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 octubre 2018].
• Purkert, Walter. «Study, Christian Hugo Eduard» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2013. [Consulta: 23 juny 2026].