Eduard Study

Plantilla:Infotaula personaEduard Study
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Christian Hugo Eduard Study Modifica el valor a Wikidata
23 març 1862 Modifica el valor a Wikidata
Coburg Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1930 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Bonn Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 04″ N, 7° 04′ 57″ E / 50.717825°N,7.082362°E / 50.717825; 7.082362 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig (1882–1883)
Universitat de Múnic - doctor (1882–1884)
Universitat d'Estrasburg (1881–1882)
Gymnasium Casimirianum Coburg (–1880)
Universitat de Jena (1880–1881) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die massbestimmung extensiver grössen Modifica el valor a Wikidata (1884 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLudwig von Seidel i Gustav Bauer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn (1904–1927)
Universitat de Greifswald (1897–1904)
Universitat de Bonn (1894–1897)
Universitat de Marburg (1888–1894)
Universitat de Leipzig (1885–1888) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralHans Beck, Julian Coolidge, William Caspar Graustein, Eduard Rembs, Adelheid Torhorst, Ernst August Weiß, Ella Poensgen, Matthias Lehnen, Bernhard Thommeck, Adolf Kummer, Max Brües, Wilhelm Richter, Walter Schlemper i Theodor Morschheuser Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeLina Study Modifica el valor a Wikidata
FillsTrude Study Modifica el valor a Wikidata
ParesCarl Study Modifica el valor a Wikidata  i Caroline Therese Henriette von Langsdorff

Eduard Study (Coburg, 23 de març de 1862 - Bonn, 6 de gener de 1930) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en teoria dels invariants.

Vida i obra

La mare de Study va morir quan ell només tenia quatre anys; el seu pare es va tornar a casar amb la seva cunyada, Elise, però aquesta també va morir quan Study tenia onze anys.[1] A partir de 1880, acabats els estudis secundaris al institut de Coburg, va estudiar matemàtiques a les universitats de Jena, Estrasburg, Leipzig i Múnic. El 1884 es va doctorar a Múnic amb una tesi sobre la determinació de quantitats extensives[2] i l'any següent va obtenir l'habilitació docent a Leipzig[3] sota la supervisió de Felix Klein.[4]

El 1885 va ser nomenat professor ajudant a Leipzig sota l'autoritat de Felix Klein. Aquí va conèixer David Hilbert, amb qui va passar un temps a la universitat d'Erlangen estudiant amb Paul Gordan, en aquell temps un dels màxims especialistes en teoria dels invariants.[5] La primavera de 1886 va obetnir una borsa d'estudis eue li va permetre estar a París i fer amistat amb diversos matemàtics francesos com Henri Poincaré, Charles Hermite o Camille Jordan.[6] El 1888, el mateix any en què va morir el seu pare i ell es va casar, va ser nomenat professor de la universitat de Marburg,[7] en la que no va estar mai gaire a gust.[8] El 1893 va fer un viatge pels Estats Units, on va ser invitat per Fabian Franklin a donar unes classes a la universitat Johns Hopkins.[9]

Tomba d'Stuy i la seva esposa añ cementiri Poppelsdorf de Bonn.

En retornar a Alemanya el 1894, va ser nomenat professor de la universitat de Bonn. Tres anys més tard va passar a la universitat de Greifswald, que va deixar el 1904 per tornar a Bonn com catedràtic. Càtedra que va mantenir fins al 1927, any en el qual es va retirar.

Amb Corrado Segre és considerat un dels pioners en l'estudi de la geometria dels nombres complexos, utilitzant els biquaternions per a obtenir una representació paramètrica de l'espai euclidià.[10] Les seves recerques sobre els grups euclidians tridimensionals i els seus subgrups o sobre el problema d'Apol·loni van ser forá rellevants en el Programa d'Erlangen engegat per Felix Klein.[11]

També va obtenir resultats fragmentaris en els seus estudis sobre grups projectius, que va decidir no publicar, però que en mans de Sophus Lie van ser presentats i discutits en el tercer volum de la seva Teoria dels Grups de Transformacions (1893).[12]

Referències

  1. ↑ Hartwich, 2005, p. 40.
  2. ↑ Birkhoff i Bennett, 1988, p. 168.
  3. ↑ Engel, 1931, p. 133.
  4. ↑ Hawkins, 2000, p. 235.
  5. ↑ Hartwich, 2005, p. 64 i ss.
  6. ↑ Nabonand, 2024, p. 713.
  7. ↑ Engel, 1931, p. 134.
  8. ↑ Hartwich, 2005, p. 69-70.
  9. ↑ Hartwich, 2005, p. 92.
  10. ↑ van der Waerden, 1985, p. 204.
  11. ↑ Birkhoff i Bennett, 1988, p. 169.
  12. ↑ Hawkins, 2000, p. 250-251.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eduard Study» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Burau, Werner. «Study, Eduard» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 octubre 2018].
  • Purkert, Walter. «Study, Christian Hugo Eduard» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2013. [Consulta: 23 juny 2026].