Ludwig von Seidel
Ludwig von Seidel (alemany: Philipp Ludwig von Seidel) (Zweibrücken, 24 d'octubre de 1821 - Múnic, 13 d'agost de 1896) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en òptica geomètrica.
Vida i obra
Seidel era fill d'un empleat de Correus i, durant la seva infància es va bellugar entre les ciutats de Nördlingen, Nuremberg i Hof, on va assistir a diferents escoles; el 1839 va rebre classes particulars de matemàtiques d'un deixeble de Gauss.[1] El 1840 va ingressar a la universitat de Berlín i el 1842 es va traslladar a la de Königsberg, però els seus estudis els va acabar el 1846 a la universitat de Múnic,[2] amb una tesi doctoral sobre les lents dels telescopis. Sis mesos més tard presentava la seva tesi d'habilitació en aquesta mateixa universitat sobre els criteris de convergència de les sèries.[3] A partir de 1855 va ser professor titular a Múnic.[4]
Els seus problemes amb la vista el varen obligar a retirar-se aviat; els últims anys de la seva vida els va passar amb la seva germana soltera, Lucie, i després de la mort de Lucie, amb la vídua d'un pastor protestant.[3]
Les seves dues tesis marcaran els treballs de Seidel durant la seva vida acadèmica: la diòptrica (l'estudi de la refracció de la llum)[5] i l'anàlisi matemàtica.[6]
En el primer dels camps serà reconegut per haver definit les cinc formes s'aberració òptica,[7] però no solament per això, sinó també per haver fet el 1866 un estudi sistemàtic de la brillantor de 208 estrelles del nostre hemisferi, corregint l'efecte atmosfèric i calculant la brillantor com si totes estiguessin al zenit.[8]
En el camp de l'anàlisi, se li deu el haver estat el primer matemàtic en denunciar la contradicció patent en la que estava fonamentada la teoria de les sèries.[9] També va desenvolupar un mètode molt útil per a resoldre sistemes lineals, avui anomenat mètode de Gauss-Seidel.[10]
Referències
- ↑ Brezinski, Meurant i Redivo-Zaglia, 2023, p. 558.
- ↑ Epperson, 2021, p. 489.
- 1 2 Freiesleben, 2008, p. Dict..
- ↑ Brezinski, Meurant i Redivo-Zaglia, 2023, p. 558-559.
- ↑ Kooij, 2016, p. 20.
- ↑ Brezinski, Meurant i Redivo-Zaglia, 2023, p. 559.
- ↑ Welford, 1986, p. 107 i ss.
- ↑ Miles, 2007, p. 175.
- ↑ Gray, 2015, p. 220.
- ↑ Brezinski, Meurant i Redivo-Zaglia, 2023, p. 560.
Bibliografia
- Brezinski, Claude; Meurant, Gérard; Redivo-Zaglia, Michela. A Journey through the History of Numerical Linear Algebra (en anglès). Society for Industrial and Applied Mathematics, 2023. ISBN 978-1-6119-7722-6.
- Epperson, James F. An Introduction to Numerical Methods and Analysis (en anglès). John Wiley and Sons, 2021. ISBN 978-1-119-60469-3.
- Gray, Jeremy. The Real and the Complex: A History of Analysis in the 19th Century (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-23714-5.
- Kooij, J.F. «Caustics: The Von Seidel equations» (en anglès). Rijkuniversiteit Groningen, Master's Thesis, 2016, p. 1-33.
- Miles, Richard «A light history of photometry: from Hipparchus to the Hubble Space Telescope» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 117, Num. 4, 2007, p. 172-186. ISSN: 0007-0297.
- Welford, W.T.. Aberrations of Optical Systems (en anglès). Taylor & Francis, 1986. ISBN 978-0-85274-564-9.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig von Seidel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Freiesleben, H.Christ. «Seidel, Philipp Ludwig von» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 febrer 2017].
- Fritsch, Rudolf. «Seidel, Philipp Ludwig Ritter von» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 2010. [Consulta: 13 setembre 2025].
