Edvard Lidforss
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1833  parròquia de Mora (Suècia) | ||
| Mort | 9 abril 1910 (77 anys) Gustav Vasa (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 13C Gravplats: 00052 (1910–) 59° 21′ 15″ N, 18° 01′ 26″ E / 59.35407°N,18.02383°E | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | traductor, lingüista, historiador, escriptor, professor universitari, autor | ||
| Ocupador | Universitat de Lund | ||
| Alumnes | Emanuel Walberg | ||
| Família | |||
| Fills | Karin Jensen, Bengt Lidforss, Erik Lidforss, Gärda Lidforss af Geijerstam, Hedvig Strömgren | ||
 | |||
Edvard Lidforss, de vegades documentat com a Walter Édouard Lidforss (Mora, Comtat de Dalarna, 11 de febrer de 1833 — Estocolm, 9 d'abril de 1910) va ser un romanista suec. Es va interessar per la llengua catalana i va fer informes perquè Àngel Guimerà rebés el Premi Nobel.[1]
Estudià a la Universitat d'Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país com la Universitat de Lund. Interessat per les llengües ibèriques, el 1870 va fer una estada a Catalunya i va conèixer els escriptors Francesc Pelagi Briz, Víctor Balaguer, Francesc Maspons i Labrós, els germans Eduard i Gaietà Vidal i Valenciano, entre d'altres.[1]
Anys després va col·laborar a la revista Lo Gay Saber, on el 1878 va publicar, traduït, un Quadro popular suec i un estudi sobre Lo Renaixement literari català.[2] En la seva explicació sobre l'interès dels romanistes per la cultura catalana explica que a Catalunya havia trobat esforços "a favor de lo bo, lo veritable i lo bell", i per això considera que la cultura catalana mereix "estima i simpatia". Uns anys després, el 1894, va publicar un nou article a la revista Ute och hemma on tornava a tractar la cultura catalana amb una breu presentació de Balaguer acompanyada de la traducció de Les esposalles de la morta.[1]
Com a traductor va ser conegut principalment per la seva traducció del Quixot de Cervantes el 1892 i la Divina Comèdia de Dante el 1903.[1] Va traduir al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer i estudià El Misterio de los Reyes Magos (1871), entre altres obres.[3]
Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1870)[2] i de l'Academia de la Historia de Madrid. Membre del comitè del Premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d'Àngel Guimerà, sobre qui va mostrar la seva admiració.[2] Mesos més tard es va acusar l'Acadèmia de Bones Lletres de no haver complert els terminis fixats el 1906, fet que hauria dificultat l'obtenció d'un possible Premi Nobel per a Catalunya. De fet, el primer informe de Lidforss sobre Guimerà va ser el 1907.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 Enric Gallén; Dan Nosell Guimerà i el Premi Nobel: Història d'una candidatura. Punctum, 2011, p. 26–. ISBN 978-84-939252-2-2.
- 1 2 3 Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història (LITERATURA DEL SEGLE XIX) eBook. Edicions Universitat Barcelona, 17 març 2003, p. 143–. ISBN 978-84-475-2745-8.
- ↑ Jorba, Manuel. «Edvard Lidforss | enciclopedia.cat». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 abril 2026].