Ehrengard
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Emidio Greco  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Amedeo Fago |
| Guió | Emidio Greco i Enrico Filippini |
| Música | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Fotografia | Giuseppe Lanci |
| Distribuïdor | Sacis (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1986 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
Ehrengard és una pel·lícula dramàtica italiana de 1982 dirigida per Emidio Greco. Es basa en la novel·la homònima escrita per Karen Blixen.[1]Fou estrenada a la 39a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1][2] No obstant això, degut a la fallida dels productors, no es va estrenar als cinemes fins al 2002.[3]
Sinopsi
En un principat europeu de principis del segle xix poc concretat i una mica d'opereta, la gran duquessa, preocupada perquè el seu únic fill, Lotario, no sembla voler casar-se, confia a al seu amic el pintor Cazotte, que és un faldiller incorregible, i que aconsella separar ambdós. En aquest punt es desencadena un remolí de seduccions que recorda, també gràcies a l'elegant fotografia i la música, una forma sonata de capgiraments. Lotario es casa però la seva dona l'espera des d'abans del casament i Cazotte vol seduir la seva criada, la verge Ehrengard, que aconsegueix plantar-li cara i el fa semblar ridícul.
Repartiment
- Jean Pierre Cassel: Cazotte
- Audrey Matson: Ehrengard
- Lea Padovani: Gran duquessa
- Christian Borromeo: Lotario
- Alessandro Haber: Matthias
- Caterina Boratto: Comtessa von Gassner
Referències
- 1 2 Altiero Scicchitano, Emidio Greco. Emidio Greco: lo splendore del nulla (en italià). Paravia/Scriptorium, 1995, 1995. ISBN 8886231229.
- ↑ Lietta Tornabuoni «Amare Ehrengard fra gli intrighi» (en italià). , 08-09-1982, p. 15.
- ↑ «Morto Emidio Greco il regista con passione» (en italià). , 23 desembre 2012.
- Daniele Cavalla «Ehrengard, ventun anni dopo» (en italià). , 27 juny 2003, p. 33.
