El Atteuf
| |||||
| Tipus | comuna d'Algèria  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Províncies | Província de Ghardaïa | ||||
| Districte | Bounoura District (en)  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 458 m | ||||
| Limita amb | |||||
El Atteuf (àrab: ⵜⴰⵊⵏⵉⵏⵜ, Tajnint; àrab: العطف, al-ʿAṭṭuf) és un poble de la wilaya de Ghardaïa, a Algèria.
El Atteuf és també el nom d'un dels ksars de la pentàpolis de la vall del Mzab, que forma el municipi d'El Atteuf.[1] Amb la resta de la vall del Mzab, ha estat classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO del 1982 ençà.[2]
Toponímia
El nom El Atteuf significa ‘el punt d'inflexió’, perquè està situat al vessant i a la cresta d'un pujol, en el revolt d'un uadi.[3]
Geografia
El municipi se situa al nord de la wilaya de Ghardaïa, a la zona del Mzab; té una superfície de 750 km2.[4] El 1984, el municipi d'El Atteuf es formà a partir dels pobles de Rezzag, El Argoub, Assedjlaf i el Vell Ksar El Atteuf.[5]
El ksar d'El Atteuf és una de les ciutats de la pentàpolis de Mzab.[6] Es troba a 9 km al sud-est de Ghardaïa, a la vora del uadi, a l'extrem de la pentàpolis i en discontinuïtat urbana amb les altres.[6]
Història
Des del segle x, després de la caiguda del Regne rustúmida pels fatimites, els refugiats de Tiaret s'establiren a Sedrata, a prop d'Ouargla. Després, van arribar a l'àrea de Chebka du Mzab. Al segle xi, van construir algunes ciutats en aquesta zona.[7] Construïda el 1012, El Atteuf és la més antiga de les set ciutats del Mzab.[6]
És probable que el poble nasqués de la fusió d'uns pobles preexistents; aquesta federació seria obra d'una fracció d'ibadites que provenien del uadi Diya.[8]
Demografia
Segons el cens general de població i habitatge del 2008, la població del municipi d'El Atteuf es calcula en 14.752 habitants en comparança amb 12.713 del 1998.[9]
Patrimoni
La ciutat d'El Atteuf i la resta de la vall del Mzab han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO del 1982 ençà.[10] Entre les zones protegides, l'alcàsser d'El Atteuf és el punt de partida d'un procés d'urbanització de la vall. Aquest alcàsser es distingeix per l'existència de dues mesquites dins dels murs, i totes dues tenen el minaret en forma de piràmide.[11]
El mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim, fundat al segle xv n'és particularment remarcable. L'interior d'aquesta mesquita conté un conjunt d'arcades desiguals i rugoses, obertes a la natura.[12] També alberga la tomba del xeic Sidi Ami Brahim, que té un iduden (dits de calç blavosos o blancs) amb quatre dits. L'edifici inspirà Le Corbusier per a la Capella de Notre-Dame-du-Haut de Ronchamp (Alt Saona) a l'estat francés.[13]
A la part alta de la ciutat, una poterna condueix a un gran cementeri que conté tombes d'iduden.[12] La plaça del mercat es troba al nord-est del ksar. És envoltada de galeries i arcades de diferents mides. La plaça va acollir les festes commemoratives del mil·lenari de la ciutat d'El Atteuf i la vall del Mzab el 1996.[14]
Carrer del ksar d'El Atteuf
Vista del Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Nova ciutat d'El Atteuf
Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Interior del Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Interior del Mausoleu del xeic Sidi Ami Brahim
Notes i referències
- ↑ Marc Côte. Guide d'Algérie (en francés). Média-Plus, 1996, p. 242. ISBN 9961-922-00-X.
- ↑ «Vallée du M'Zab». UNESCO Centre du patrimoine mondial. [Consulta: 8 février 2020].
- ↑ Roche, Manuelle. Le Mz̕ab: architecture ibadite en Algérie (en francés). Arthaud, 1970.
- ↑ Superficie des communes de la wilaya de Ghardaïa sur son site officiel Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.. Consulté le 26 janvier 2011...
- ↑ «Décret n° 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Ghardaïa» (en francés). Journal officiel de la République Algérienne, 19-12-1984. Arxivat de l'original el 2 març 2013. [Consulta: 2 març 2013].
- 1 2 3 Côte, Marc. Guide d'Algérie (en francés). Média-Plus, 1996, p. 242. ISBN 9961-9-2200-X.
- ↑ Agabi, C. «Ibadites» (en francés). Encyclopédie berbère, 23, 01-10-2000, p. 3567–3574. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1624. ISSN: 1015-7344.
- ↑ Camps, G.; Gascou, J.; Raymond, A.; Golvin, L. «Cité» (en francés). Encyclopédie berbère, 13, 01-02-1994, p. 1980–2014. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.2293. ISSN: 1015-7344.
- ↑ «Ghardaïa (Province, Algeria) - Population Statistics, Charts, Map and Location». [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2023-06-20. [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - Ksar d'EL ATTEUF» (en àrab). [Consulta: 17 octubre 2025].
- 1 2 Daniel Babo. Algérie. Éditions le Sureau, 2010, p. 160 (Des hommes et des lieux). ISBN 978-2-911328-25-1.
- ↑ «Mosquée de Sidi Brahim». discoverislamicart.org.
- ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - La place du marché d'ELATTEUF» (en àrab). [Consulta: 17 octubre 2025].