El Guerrara
| |||||
| Tipus | comuna d'Algèria  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Províncies | Província de Ghardaïa | ||||
| Districte | Guerrara District (en)  | ||||
| Capital de | |||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 350 m | ||||
| Limita amb | |||||
El Guerrara o Guerrara (àrab: القرارة, al-Garrāra) és una ciutat de la wilaya de Ghardaïa, a Algèria, situada 115 km al nord-est de Ghardaïa. És la segona ciutat més gran del municipi.
Geografia
Situació
La superfície del municipi és de 2.900 km2.[1] Se situa al nord de la wilaya de Ghardaïa, a la zona del Mzab[2] del Sàhara septentrional. El 1984, el municipi d'El Guerrara estava format pel vell Ksar d'El Guerrara, els barris perifèrics i el palmerar i comuna agrícola.[3]
És la més excèntrica de les ciutats del Mzab, es troba a 100 km al nord-est de Ghardaïa[4] i a 73 km de Berriane.[2]
Té un vast oasi, travessat pel uadi Zegrir.
Clima
El Guerrara té un clima àrid càlid, amb estius molt calorosos i hiverns suaus, i a penes pluges.
Toponímia
Guerrara significa en àrab ‘una vasta depressió en forma de bol en què creix vegetació’.[5] També pot ser una versió arabitzada de la paraula amazic tagrart, que significa ‘nucli’, de la mateixa manera que Ghardaïa és una versió arabitzada del nom amazic Tagherdayt.
Història
La ciutat fou fundada el 1631 pels Oulad Makha, que abans vivien a Ghardaïa i Melika, perquè l'antiga ciutat de Ghardaïa estava superpoblada.[2] Es troba a la ruta de les caravanes que creuaven el Sàhara d'est a oest i de nord a sud.
La ciutat, aïllada del gruix de la comunitat ibadita, acollí altres dissidents de les ciutats de la pentàpolis mozabita.[6] La població es dividia entre amazics i àrabs, i els primers n'eren els més nombrosos.
Lluny de la pentàpolis, Guerrara es presentava com una ciutat dissident i un espai privilegiat per a la reforma, i esdevingué la capital del moviment reformista mozabit que hi aparegué a la fi del segle xix fins a la independència algeriana. El xeic Brahim Bayoud, una figura d'aquesta reforma, nasqué a la ciutat, va sorgir a principis de la dècada de 1920 i dirigí l'Institut El Hayat, el primer institut superior reformista fundat el 1925.[6]
Demografia
El Guerrara és el segon municipi més poblat de la wilaya de Ghardaïa després de Ghardaïa. Segons el cens general de població i habitatge del 2008, el nombre d'habitants es calcula en 59.514.[7]
| 1977 | 1998 | 2008 |
|---|---|---|
| 18.026 | 47.747 | 59.514 |
(Font: Recensement: Algeria: Provinces Major Cities - Population Statistics, sur le site de citypopulatio)
Economia
El Guerrara té una zona industrial creada el 1969.[8] S'hi ha desenvolupat un sector agrícola en forma de grans granges, i acull un mercat diari.[2]
Cultura i patrimoni
El Guerrara té un institut d'ensenyament religiós del ritu ibadita d'importància mundial.[9]
L'alcàsser d'El Guerrara ha estat classificat com a Patrimoni Nacional del 1998 ençà. Representa el primer trasplantament mozabit fora de la vall del Mzab. L'àrea alberga moltes restes d'alcàssers anteriors a la fundació d'El Guerrara, com ara l'alcàsser de Lahmer i de Lambarthakh.[10]
La Mesquita de Guerrara fou fundada al segle xvii i ha conservat al mig de la sala de pregària l'arc del mihrab originari.[11]
Personalitats vinculades al municipi
- Brahim Bayoud, una figura del moviment reformista i polític mozabit, hi va nàixer el 1899.
- Mohamed Khobzi, un polític que hi vivia amb la família.
Notes i referències
- ↑ Superficie des communes de la wilaya de Ghardaïa sur son site officiel Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.... Consulté le 27 janvier 2011.
- 1 2 3 4 Côte, Marc. Guide d'Algérie (en francés). Marc Côte|Média-Plus, 1996, p. 244. ISBN 9961-9-2200-X.
- ↑ «Décret n° 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Ghardaïa» (en francés). Journal officiel de la République Algérienne, 19-12-1984. Arxivat de l'original el 2 març 2013. [Consulta: 2 març 2013].
- ↑ Camps, G.; Gascou, J.; Raymond, A.; Golvin, L. «Cité» (en francés). Encyclopédie berbère, 13, 01-02-1994, p. 1980–2014. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.2293. ISSN: 1015-7344.
- ↑ Essai sur l'hydrologie superficielle au Sahara, Jean Dubief, Gouvernement général de l'Algérie, Direction du service de la colonisation et de l'hydraulique, Service des études scientifiques, 1953 - 457 pages.
- 1 2 Mohamed Brahim Salhi, « Société et religion en Algérie au XXe siècle : le réformisme ibadhite, entre modernisation et conservation », Insaniyat / إنسانيات [Online], 31 | 2006, Online since 31 January 2012, connection on 07 March 2020. URL : http://journals.openedition.org/insaniyat/9699; DOI : https://doi.org/10.4000/insaniyat.9699.
- ↑ «Ghardaïa (Province, Algeria) - Population Statistics, Charts, Map and Location». [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Yaël Kouzmine. Le Sahara algérien. éditions L'Harmattan, 2012, p. 107. ISBN 2336004186.
- ↑ «Une pratique séculaire dans les ksours et oasis de Ghardaïa». [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - Ksar de Guerrara» (en àrab). [Consulta: 17 octubre 2025].
- ↑ Prevost, Virginie «Les mosquées ibadites du Maghreb» (en francés). Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, 125, 02-07-2009. DOI: 10.4000/remmm.6253. ISSN: 0997-1327 [Consulta: 22 juny 2020].