El Norte de Gerona

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Norte de Gerona

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà i català Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1r gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització23 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
FundadorManuel Bonmatí de Cendra Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióGirona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat1 setmana Modifica el valor a Wikidata

El Norte —a partir de 1927 El Norte de Gerona— va ser un periòdic tradicionalista espanyol editat entre 1910 i 1936 a la ciutat espanyola de Girona, durant el regnat d'Alfons XIII i la Segona República.[1]

Història

El periòdic, fundat per Manuel Bonmatí de Cendra, va aparèixer al gener de 1910 com a òrgan de la Comunió Tradicionalista a la província de Girona,,[2] tprenent el nom que havien tingut altres capçaleres carlines publicades anteriorment a Girona des del Sexenni Revolucionari.[3] Va començar amb freqüència diària, a quatre pàgines de 55 per 39 cm amb cinc columnes. En 1912 va augmentar a 61 per 42 cm, a sis columnes.[4]

Subtitulat «Diario Católico-Monárquico», en el seu primer número manifestava la seva adhesió als ensenyaments de l'Església i a «la bandera que tremola nuestro Caudillo Augusto Jaime III», afirmant que tota la seva obra hauria d'inspirar-se sempre en un criteri marcadament tradicionalista.[5]

Joaquim Font i Fargas, director del periòdic entre 1911 i 1921.

Entre els seus primers col·laboradors hi havia Juan Vázquez de Mella i el marquès de la Torre. Va publicar una sèrie d'articles sobre el tema «Balmes, polític». Va fer grans campanyes contra la psicalipsi, el joc i altres «immoralitats». A l'agost de 1913 va ser agredit el seu director, Fernando Freixa. A causa d'això el comerç de Girona va tancar un dia les seves portes en senyal de protesta.[4][6] Un altre dels seus col·laboradors va ser Carles de Bolós i Vayreda.[7]

Des de 1911 fins a 1921 va dirigir el periòdic la major part del temps Joaquim Font i Fargas. Quan es va produir l'escissió en la Comunió Tradicionalista de 1919, El Norte va seguir a Vázquez de Mella.[8] El1921 Josep Maria Vilahur i Casellas es va encarregar de la direcció del periòdic,[9] que va passar a ser setmanari a l'abril de 1923, publicant-se els dissabtes.[10] En proclamar-se el directori militar de Primo de Rivera, es va adherir a la Unió Patriòtica.[8] El 1927 va canviar el seu nom per El Norte de Gerona. Publicava col·laboracions en català.[11]

Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, El Norte de Gerona va promoure a la ciutat la «candidatura catòlic-monàrquica», composta per monàrquics tradicionalistes, mauristes i conservadors,[12] que es proposava, segons els seus promotors, «defender los principios de Religión, Patria y Monarquía, frente a los embates de las izquierdas revolucionarias».[13]

Josep Maria Vilahur i Casellas, director del periòdic a partir de 1921.

A partir de juliol de 1931 el periòdic fou titulat de vegades El Nord de Girona. Durant aquest període va continuar defensant la monarquia tradicional i la sobirania de l'Església, si bé mantenint la separació de l'Església i l'Estat d'acord amb la concepció tradicionalista. A més d'oposar-se al liberalisme, el periòdic va donar grans mostres d'espanyolisme —encara que no de centralisme—, així com de simpaties amb l'Exèrcit com a força defensiva de la pàtria. Els mateixos redactors es van declarar «reaccionaris», afirmant que Espanya només podria salvar-se mitjançant una forta «reacció de catolicisme», i van acusar Francesc Macià i els seus col·laboradors de constituir «un perfecte model de maçonisme».[14]

Novament de freqüència diària,[15] el periòdic va ser suspès pel govern de la Segona República a l'agost de 1932, després de la revolta de Sanjurjo.[16] La seva publicació va ser autoritzada de nou pel ministre de la governació a la fi del mateix mes.[17] El 1933 els representants del periòdic van participar en una peregrinació tradicionalista a Roma dirigida per Monsenyor Lisbona.[18]

El 1935 tornaria a titular-se simplement El Norte.[14] Era un dels tres diaris impresos en aquesta ciutat abans de 1936, juntament amb L'Autonomista i el Diario de Gerona (òrgans de l'Esquerra i la Lliga, respectivament)[19] yVa cessar la seva publicació el 23 de juny de 1936.[20] Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, els seus tallers van ser confiscats pel Comitè Antifeixista primer i pel PSUC i la UGT després, que van publicar respectivament Combat i Front.[21]

Directors

Referències

  1. ↑ Cadena i Catalán, Josep Maria «La premsa i ERC (1931-1939) i l’exili». Gazeta, 2010, p. 4.
  2. ↑ «Documentos importantes». La Defensa, 20-11-1910, p. 4.
  3. ↑ Canal i Morell, Jordi «La masonería en el discurso integrista español a fines del siglo XIX: Ramón Nocedal y Romea». Estudi General de Girona. Universidad Autónoma de Barcelona, 1990.
  4. 1 2 Navarro Cabanes, 1917, p. 259.
  5. ↑ «Qué somos y á qué venimos». El Norte, 1 enero 1910, p. 1.
  6. ↑ «Provincias: Gerona». El Siglo Futuro, 30-08-1913, p. 2.
  7. ↑ Clara Resplandis, Josep «Unes notes de guerra de Carles de Bolòs». Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Abadia de Montserrat, 2010, p. 501.
  8. 1 2 Ferrer Dalmau, 1960, p. 324.
  9. ↑ «Información general: Política». Diario de Gerona, 28-07-1921, p. 5.
  10. ↑ «"El Norte" semanario». El Norte, 14-04-1923, p. 1.
  11. ↑ Torrent i Tasis i Marca, 1966, p. 192.
  12. ↑ «Candidatura católico-monárquica». Diario de Gerona, 30-03-1931, p. 2.
  13. ↑ «Los monárquicos y las elecciones municipales». Diario de Gerona, 20-03-1931, p. 1.
  14. 1 2 Clara, 1991, p. 84.
  15. ↑ Gutiérrez-Ravé, José. España en 1933, 1933, p. 384.
  16. ↑ «Los periódicos que suspendió el Gobierno de la República el año de 1932». Pensamiento Alavés, 17-08-1939, p. 2.
  17. ↑ «Pide que se levante la suspensión de varios periódicos». El Telegrama del Rif, 28-08-1932, p. 4.
  18. ↑ «Una invitación a la Prensa». El Siglo Futuro, 25-09-1933, p. 2.
  19. ↑ Manzano, Rafael «"Los Sitios" de Gerona cumple treinta años». Hoja del lunes, 29 enero 1973, p. 47.
  20. ↑ Figueres, 2010, p. 90.
  21. ↑ Figueres, 2010, p. 87.

Bibliografia

Enllaços externs