El Sofista
(grc) Σοφιστής  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita i diàlegs de Plató |
| Autor | Plató |
| Llengua | grec antic |
| Gènere | diàleg socràtic |
| Personatges | |
| Sèrie | |
| diàlegs de Plató | |
 | |
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípias major – Hípias menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgoras – El convit |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Crítias |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axíoc - Alcíone |
| Clitofont – Epínomis - Eríxias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
El diàleg El sofista o de l'ésser, pertany als diàlegs tardans madurs (vellesa) de Plató. En aquest diàleg, participen Sòcrates, Teodor, Teetet i un estranger d'Elea. El diàleg és presentat per mitjà de la conversa entre l'estranger d'Elea i Teetet. S'enraona sobre qui és el sofista i a què es dedica?. Després s'endinsen en el problema de l'ésser i el no-ésser. Aquest diàleg té una estructura dialèctica descendent, en la qual per mitjà de la diaíresis s'arriba a una conclusió sobre l'ésser i a l'acord de l'existència del no-ésser.
La identitat real sobre el misteriós estranger d'Elea, fos qui fos, roman desconeguda.
Bibliografia
- Diàlegs, vol. XV (El Sofista), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge.