El Tarròs
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Urgell | |||
| Municipi | Tornabous | |||
| Població humana | ||||
| Població | 68 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 278 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Estiu: Primer cap de setmana de juny. Hivern: 22 de novembre, festa patronal de Santa Cecília | |||
| Codi INE | 25225000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2522520002200 | |||
El Tarròs és una població del municipi de Tornabous (Urgell). Es troba a 279 m d'altitud, al peu de la carretera C-53, en un enclavament al mig de la plana, separat del cap de municipi pel terme d'Agramunt. Amb una població de 81 habitants (2018), la major part dels seus veïns es dediquen a l'agricultura de regadiu i a la ramaderia porcina i bovina. La festa major es celebra el primer cap de setmana de juny.[1][2]
Història
La primera referència documental és del 1080, quan el comte Ermengol IV d'Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb el terme del Tarròs.[3] El 1381, el seu castell pertanyia a l'abadessa de Santa Cecília d'Elins (Alt Urgell) i tenia 3 focs. Suprimit aquest monestir el 1383, el domini passà a mans del monestir de Poblet. El 1414, el rei Ferran I vengué a l'abat Juan Martínez de Mengucho el mer i mixt imperi de molts indrets del pla d'Urgell, entre els quals hi havia el del Tarròs.[2][4]
El 1531, ja inclòs dins la vegueria de Balaguer, pertanyia a Onofre d'Alentorn,[5] senyor de la Baronia de Rialb, i a finals del segle xvi, al seu net Dídac d'Alentorn.[6] El 1778 va tornar a la jurisdicció del monestir de Poblet, tot i que posteriorment passà a mans dels marquesos de Barberà fins a l'abolició de les senyories al segle xix.[2][4]
Personatges il·lustres

El Tarròs és conegut, sobretot, per ser la vila natal de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya entre 1934 i 1940, quan fou afusellat al castell de Montjuïc.[1][7] En el seu honor, s'ha erigit un monument obra d'Antoni Boleda i el 1982 es va descobrir una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.[1]
Referències
- 1 2 3 «El Tarròs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 «El Tarròs». Consell Comarcal de l'Urgell. Arxivat de l'original el 2019-12-19.
- ↑ Puigferrat i Oliva, Carles. «Santa Cecília del Tarròs (Tornabous)». Catalunya Romànica.
- 1 2 Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Castell del Tarròs (Tornabous)». Catalunya Romànica.
- ↑ «Onofre Tomás de ALENTORN y de OMS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Didac de ALENTORN y de SALBA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Finestres, Jordi «Lluís Companys. El president màrtir». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p. 46-49.
