El castillo de la pureza
![]() | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Arturo Ripstein |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Manuel Fontanals i Mateu |
| Producció | Angélica Ortiz |
| Dissenyador de producció | Lucero Isaac |
| Guió | José Emilio Pacheco Berny i Arturo Ripstein |
| Música | Joaquín Gutiérrez Heras |
| Fotografia | Alex Phillips |
| Productora | Estudios Churubusco |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 10 maig 1973 |
| Durada | 110 min 120 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | incest |
El castillo de la pureza és una pel·lícula mexicana de 1973 dirigida pel cineasta Arturo Ripstein. Està basada en fets reals esdevinguts a Mèxic en la dècada de 1950.[1]
Argument
Gabriel Lima (Claudio Brook) està convençut que el món exterior és nociu per a la seva família i ha mantingut tancats a la seva esposa Beatriz (Rita Macedo) i als seus fills per 18 anys. La fràgil situació canvia quan s'adona que els seus fills, Porvenir (Arturo Beristáin), Utopia (interpretada per Diana Bracho) i Voluntat (Gladys Bermejo), estan entrant en l'adolescència.
Repartiment
- Claudio Brook – Gabriel Lima
- Rita Macedo – Beatriz
- Arturo Beristáin – Porvenir
- Diana Bracho – Utopía
- Gladys Bermejo – Voluntad
- Mario Castillón Bracho – Policia encobert
Producció
Produïda pel govern mexicà a través dels Estudios Churubusco, la història està basada en fets reals que van succeir en la dècada de 1950 i que van inspirar a Luis Spota a escriure la novel·la La carcajada del gato.[2]
Ripstein tenia un amic que coneixia Galindo i per això se li va demanar que interpretés un paper a l'escenari. "Vaig decidir no fer-ho perquè no era actor ... però vaig llegir l'obra ... Em va agradar molt". L'actriu Dolores del Río estava interessada en els drets de l'obra i es va posar en contacte amb Luis Buñuel, que va rebutjar, però va recomanar al seu protegit, Ripstein. "Dolores del Río va trucar i em va dir:" M'agradaria fer una adaptació de l'obra "i vaig dir:" Preferiria anar directament a la font i agafar el cas als diaris ".[3] Després, Ripstein va contractar a José Emilio Pacheco per ajudar-lo en la investigació i redacció del guió. Aleshores Dolores del Rió va mostrar discrepàncies en l'elecció del protagonista masculí. Ripstein aleshores va marxar dels Estudios Churubusco i va topar amb la productora Angélica Ortiz, que va donar suport financer al projecte.
Premis i reconeixements
| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | Guanyador | |
| Millor director | Arturo Ripstein | Nominat |
| Millor actor secundari | Arturo Beristáin | Guanyador |
| Millor actriu secundària | Diana Bracho | Guanyadora |
| Millor guionista | Arturo Ripstein, José Emilio Pacheco | Nominat |
| Millor fotografia | Alex Phillips | Nominat |
| Millor muntatge | Eufemio Rivera | Nominat |
| Millor escenografia | Manuel Fontanals | Guanyador |
| Millors decorats | Lucero Isaac | Nominat |
Referències
- ↑ Dieciocho años de encierro: el verdadero “castillo de la pureza” Arxivat 2020-11-01 a Wayback Machine., cronica.com.mx
- ↑ Alejandra Castro. «Los motivos del lobo», 5 desembre 2017.
- ↑ https://pstlala.oscars.org/ohms-viewer/render.php?cachefile=/wp-content/uploads/2017/07/PST_RipsteinArturo_OHMSIndex.xml#segment3585
- ↑ Premis Ariel a Filmaffinity
- ↑ «XV 1973 — Ganadores y nominados» (en castellà). Asociación Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas [Consulta: 24 maig 2016]. Arxivat 16 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 9 desembre 2020].

