El gos dels Baskerville
 |
Per a altres significats, vegeu «El gos dels Baskerville (desambiguació)». |
(en) The Hound of the Baskervilles  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Arthur Conan Doyle |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | Sidney Paget |
| Publicació | Regne Unit, 1902 |
| Editorial | George Newnes Ltd |
| Gènere | gènere policíac, misteri i ficció detectivesca |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Dartmoor Londres Devon |
| Premis | |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
| Sèrie | |
| novel·les de Sherlock Holmes i Cànon holmesià | |
   | |
El gos dels Baskerville (títol original en anglès: The Hound of the Baskerville) és la tercera novel·la d'Arthur Conan Doyle que té com a protagonista principal Sherlock Holmes. Va ser traduït al català per Judit Fontcoberta.[1]
Va ser publicada per entregues en la revista Strand Magazine entre 1901 i 1902. La novel·la està principalment ambientada a Dartmoor, al comtat de Devon a la costa sud-oest d'Anglaterra. Conan Doyle va escriure aquesta història poc després de tornar de Sud-àfrica, on havia treballat com a metge voluntari a un hospital de camp a Langman Field, a Bloemfontein.
El llibre
Sherlock Holmes aplica el seu pensament lògic i racional per vèncer les supersticions d'una antiga llegenda que atribueix la mort de Sir Charles Baskerville a un gos infernal. Holmes s'instal·la d'amagat a la casa pairal dels Baskerville i, mentre el fidel doctor Watson té cura de Sir Henry, l'hereu de la nissaga, recopilant proves fins que troba el veritable assassí de Sir Charles. Al mateix temps descobreix els seus motius secrets per cometre el crim i, també, per intentar matar el nou senyor de Baskerville.[2]
Inspiració
Les idees provenen de diverses llegendes populars. Una és la història de Richard Cabell, de la qual hi ha moltes versions.[3] Richard Cabell era un terratinent al segle xvi i va ser el latifunari local a Buckfastleigh. Tenia la reputació de ser molt dolent i hauria venut la seva ànima al diable. El 5 juliol 1677 va morir i el van enterrar a Buckfastleigh.[4] La nit de l'enterrament hauria aparagut un gos fantasma caminant per tot l'erm i udolant damunt la tomba. La llegenda ni les dates corresponen a qualsevol dels Cabell d'aquesta època.[5] La casa pairal dels Baskervile s'inspira de la casa pairal Cromer Hall a Norfolk que Doyle havia visitat el 1901.[6] Altres elements de la història van ser inspirats per dues estada el 1897 i el 1901 a l'hotel Royal Links a Cromer, desaparegut després de dos incendis, un el 1949 i el pavelló que subsistia el 1978.[7] Conan Doyle hi hauria sentit parlar per primera vegada de Black Shuck, el gos fantasma de Cromer.
Coneixia un jove periodista del Daily Express anomenat Bertram Fletcher Robinson (1870-1907) amb qui va explorar Dartmoor. Fletcher Robinson va rebre un pagament de royalties d'1/3 que va atènyer més de 500 lliures a final de 1901.[8] Segons Rodger Garrick-Steele, Fletcher el va acusar de plagi, d'haver-li robat la idea de la història[9] i que va tenir una aventura amb la seva dona.[10] A la fi el mateix Doyle hauria enverinat el seu rival.[11][12] Segons la BBC, el 2005 hi havia pocs elements sòlids per provar aquesta teoria. Se sap que Doyle era una persona irada i violent amb un caràcter difícil,[10] però per aquest fet concret manquen proves.[13]
Films
La novel·la va inspirar al menys tres films:
- The Hound of the Baskervilles (1939) per Sidney Lanfield
- El gos dels Baskerville (1959) per Terence Fisher, doblat al català[14]
- El gos dels Baskerville (2002), per David Attwood, doblat al català.[15]
Referències
- ↑ Doyle, Sir Arthur Conan; Fontcuberta i Famades, Judith. El Gos dels Baskerville. Barcanova, 2001. ISBN 978-84-489-1010-5.
- ↑ «El Gos dels Baskerville». Biblioteca Carles Morató. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Richard Cabell of Buckfastleigh» (en anglès). Dartmoor Resource. Arxivat de l'original el 2024-02-28 [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Cabell Mausoleum» (en anglès). The Mausolea & Monuments Trust (MMT). [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Cabell Djabri, Susan. The Story of the Sepulchre: The Cabells of Buckfastleigh and the Conan Doyle Connection (en anglès), 1990, p. 15.
- ↑ «Cromer Hall» (en anglès americà). Sherlock Holmes Gazetteer. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Anderson, Stuart «‘Town's wonderful lost hotels still survive in my memory’» (en anglès). North Norfolk News, 23-04-2018.
- ↑ Pugh, Brian W.; Spiring, Paul Richard. Bertram Fletcher Robinson: A Footnote to the Hound of the Baskervilles (en anglès). MX Pub., 2008. ISBN 978-1-908218-85-8.
- ↑ Acereda, Esther. «Arthur Conan Doyle». Bloc de Lletres. Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona & Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), 18-08-2009. [Consulta: 24 maig 2026].
- 1 2 McVeigh, Tracy «Sleuth calls for Conan Doyle's love rival to be dug from grave» (en anglès). The Guardian, 15-10-2000.
- ↑ «‘L’assassí que estimava els llibres’, de Martí Domínguez». País Valencià, segle xxi, 17 febrer 2020 [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Villagers try to block 'Conan Doyle plot' exhumation» (en anglès). The Herald, 27-07-2005 [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «The mystery of Conan Doyle» (en anglès). BBC Inside Out. BBC, 20 febrer 2006. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «El gos dels Baskerville». esadir.cat.
- ↑ «El gos dels Baskerville». Esadir.
Vegeu també
Enllaços externs
- El gos dels Baskerville al Projecte Gutenberg (anglès)
- El gos dels Baskerville en format HTML (anglès)
