El gran llamp
| Títol original | Большая молния (ru)  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
| Llibretista | Nikolai Asséiev |
| Creació | març 1932 ↔ 11 juny 1932 |
| Estrena | |
| Estrena | 11 febrer 1981 |
| Escenari | Sant Petersburg (Rússia) |
| Director musical | Guennadi Rojdéstvenski |
 | |
El gran llamp (en rus: Большая молния, Bolshaya molniya) és una òpera inacabada esbossada el 1932 per Dmitri Xostakóvitx. El manuscrit va ser trobat per Olga Digonskaya.[1] Part del material musical va ser manllevat de la composició anterior, Hypothetically Murdered, op. 31. La música d'El gran llamp va ser finalment descartada i reelaborada en Orango,[2] a causa de la seva falta de confiança en el llibret.[3] Xostakóvitx només va aconseguir escriure l'obertura i les vuit peces següents,[1] que duren uns 17 minuts. L'òpera conté paròdies de La rosella vermella de Glière i Fúria per una moneda perduda de Beethoven.[1]
L'obra va ser encarregada pel Teatre Mali,[3] i el llibret va ser escrit Nikolai Asséiv, i tractava d'un equip d'especialistes soviètics en una visita a Amèrica.[4] Es va estrenar l'11 de febrer de 1981 a Leningrad, Gran Sala Filharmònica, dirigida per Guennadi Rojdéstvenski, qui també va fer l'estrena de l'enregistrament.[1]
Anàlisi musical
La música popular va ocupar sempre un lloc destacat en la producció de Dmitri Xostakóvitx. El 1932 es va proposar aventurar-se en el terreny de l’òpera còmica, però el projecte El gran llamp va quedar interromput poc després d’haver començat; només s’han conservat nou números del primer acte. Tot indica que havia de ser una obra viva i satírica sobre la visita d’una delegació soviètica a un país capitalista decadent.
La música que ens ha arribat mostra el compositor jove en la seva faceta més irònica i desimbolta: plena de paròdies agudes i melodies contagioses amb ressons de cançons i danses populars de les dècades de 1920 i 1930. L’últim número, exclusivament instrumental, evoca una desfilada de models movent-se per la passarel·la d’un espectacle de moda. Amb una durada aproximada de quinze minuts, el conjunt és una peça brillant.[5]
Moviments
- Obertura — Allegro attacca
- Escena — Allegro
- Cançó de l'arquitecte — Allegretto
- Escena amb un americà — Allegro
- Cançó de Maïofel (Cançó del propietari de la fàbrica) — Andantino
- Trucades telefòniques — Allegretto
- Cançó de Semion — Andantino
- Duet d'Egor i Semion — Allegro
- Marxa de les models — Allegro
Referències
- 1 2 3 4 Schostakowitsch Werkverzeichnis Arxivat 2020-08-02 a Wayback Machine., sikorski.de. p. 65. Retrieved 12 January 2015.
- ↑ Kirkman, Andrew. Contemplating Shostakovich: Life, Music and Film. Ashgate Publishing, 28 gener 2013, p. 6. ISBN 9781409472025.
- 1 2 Fairclough, Pauline. The Cambridge Companion to Shostakovich. Ashgate Publishing, Ltd, 30 octubre 2008, p. 195 (Cambridge Companions to Music). ISBN 9781139827386.
- ↑ Fairclough, Pauline. Shostakovich Studies 2, 11 novembre 2010, p. 30. ISBN 9780521111188.
- ↑ Feuchtner, Bernd. «The unknown Shostakovich Hidden treasures». Boosey. [Consulta: 23 febrer 2026].